Astrid Barrio: «Una part de l'independentisme hauria de tornar al catalanisme clàssic»

La politòloga i presidenta de la Lliga Democràtica explica que el partit és "nacionalista cultural" i es mostra crítica amb l'independentisme: "Li retrec el seu alt nivell d'infantilisme"

Astrid Barrio
Astrid Barrio | Adrià Costa
07 de desembre de 2019, 20:15
Actualitzat: 20:54h
Astrid Barrio ha passat d'estudiar la ciència política a baixar a l'arena. Aquesta politòloga i professora de la Universitat de València és la presidenta -ella diu que "provisional"- de la Lliga Democràtica, partit de nova fornada amb un nom de reminiscències antigues, una de les moltes sigles sorgides del tsunami que ha estat el procés, del qual és adversària frontal. Polemista mediàtica, dialèctica ràpida, Barrio atén a NacióDigital per explicar el nou projecte polític i analitzar l'escenari.  

- Ja sap on s'ha ficat presidint un partit polític? 

- Bé, m'hi he posat de manera provisional, en un moment en què el projecte es posa en marxa i calen uns tràmits que exigeixen que hi hagi una executiva. Els qui estàvem empenyent per engegar-ho vam decidir aparèixer com a executiva provisional, fins al congrés fundacional.

- Està previst per començaments d'any. 

- Ens estem plantejant ser un pal de paller per aplegar diverses iniciatives que han sorgit i preveiem que sigui en el primer trimestre. 

- El nom de Lliga és un homenatge a Francesc Cambó?

- Pretén ser un homenatge a les arrels del catalanisme, però també vol donar la idea de lligar totes les peces que existeixen i que són diferents. Volem acollir gent que ha militat en el camp de l'independentisme i gent que té una ltra trajectòria. 

- Què vol ser la Lliga Democràtica? On se situen en l'espai esquerra-dreta i en el de sobiranisme-constitucionalisme?

- No som un partit sobiranista en el sentit que no té entre les seves prioritats la celebració d'un referèndum. Es defineix com a catalanista, que vol dir assolir el màxim autogovern, millorar-lo i, sobretot, exercir-lo. 
 

Astrid Barrio, en un moment de l'entrevista Foto: Adrià Costa


- Parla de catalanisme. Si mirem el catalanisme històric més moderat, fins i tot la Lliga de Cambó, no era pas independentista, però sí que era nacionalista i feia un discurs que ara diríem patriòtic molt fort. Vostès assumeixen el fet nacional de Catalunya amb tots els ets i uts?

- Depèn del que vulgui dir els ets i uts. Si parlem del nacionalisme entenent els qui aspiren a un estat propi, nosaltres no ens movem en aquestes coordenades. Si definim la nació en termes culturals, com un espai de solidaritat i de naturalesa integradora, no excloent, sí que ens definim com a nacionalistes. Des del punt de vista cultural.

- En què es diferencien del grup catalanista de Poblet?

- Hi coincidim en part del diagnòstic. No tant pel que fa a la seva posició respecte al referèndum, ja que no hi renuncien. Nosaltres estem en una posició post-referèndum. Creiem que el referèndum no contribueix a resoldre el conflicte. No es tracta de guanyar o perdre, que és lògica que s'està imposant, sinó de poder conviure. Això no vol dir que si mai hi hagués un referèndum acordat, legal, no hi participéssim o no acatéssim el resultat.   

"No esperem Manuel Valls, ell està en una lògica d'uns guanyant als altres"

- Esperen a Manuel Valls?

- No esperem Manuel Valls. Té un plantejament bastant diferent sobre el conflicte. Ell es manté en la lògica que uns han de guanyar els altres, i nosaltres el que pretenem és trencar aquesta lògica i bastir un país en el qual tothom pugui conviure. 

- Li molesta que li diguin unionista?

- Em molesten poques coses, però no em sento identificada amb aquestes etiquetes que s'han posat de moda. Si m'he de definir, em sento una persona demòcrata i sobretot liberal. Respecto totes les opinions i el marc que ens hem donat, i considero que un dels elements bàsics és el respecte als procediments. Com tampoc crec que tingui molt de sentit utilitzar el concepte de sobiranista. Com a europeus ens interessa més parlar de sobiranies compartides que no pas defensar conceptes que em semblen bastant anacrònics. 

- Quan parla de procediments, no creu que poden ser una trampa? Davant d'un problema polític, insistir només en els procediments establerts no pot fer irresoluble un conflicte? Pot ser una manera cínica d'afrontar un tema.  

- Fer creure a la gent que tot és possible és un engany. Totes les ideologies impliquen un nivell de frustració. És un infantilisme pensar que perquè es vol una cosa, s'aconseguirà. Les normes i els procediments ens han permès fins ara el màxim que pot garantir un estat, que és la convivència pacífica. Totes les aspiracions són legítimes, però no totes són realitzables, i jo una cosa que li retrec a l'independentisme és el seu elevat nivell d'infantilisme.
 

Astrid Barrio: "Un indult seria una mesura adequada". Foto: Adrià Costa


- Però es pot argumentar durant molt de temps que, tot i mantenir-se una correlació de forces com la d'ara, els catalans no tindran mai dret a respondre a una pregunta?

- El problema és el referèndum o el tipus d'encaix amb Espanya? Des del meu punt de vista, és el tipus d'encaix. I estem caient en el parany de fer una definició equivocada de quin és el problema, i confonem un dels instruments amb el problema. Tots els que reclamen negociar, només volen negociar l'instrument, no els continguts de l'acord. Per què no busquem un acord ampli per trobar un encaix? 

"Fer creure a la gent que tot és possible és un engany"

- I quina és la proposta de la Lliga?

- La Lliga aposta per un acord en el lloc on hi ha d'haver un acord. Estem en un sistema de democràcia representativa i, per tant, el lloc on s'ha de negociar és el Parlament de Catalunya.  

- Però quant al contingut, la Lliga què proposaria?

- El procés passaria per una reforma estatutària i per un sistema de finançament en el qual la Generalitat tindria molt més pes, en la línia d'un pacte fiscal i el Govern tingués més capacitat de recaptar impostos, però amb un sistema que fos molt solidari. Això hauria d'anar acompanyat d'una reforma estatal en un sentit federal, que deixés clara la delimitació de competències, per exemple.

- Amb una reforma constitucional? Ho veu factible amb la presència d'un bloc conservador tan potent?

- Ho veig tan factible com un referèndum d'independència. 

- No és més utòpic?

- Potser és més utòpic però té la virtut que intenta sumar més consensos. Una de les característiques dels estats federals és que les normes dels estats federats tenen el mateix rang que les federals. Pot ser que això servís com a reconeixement de l'alteritat, no subordinada. Per desencallar la situació seria molt important que una part de l'independentisme tornés al catalanisme clàssic. Perquè mentre es mantingui la majoria independentista, estan atrapats per la seva competència interna. Cal seduir una part del vot independentista decebut amb els resultats del procés.   
 

Barrio és col·laboradora habitual en mitjans de comunicació. Foto: Adrià Costa


- Creu que es pot resoldre el conflicte amb gent a la presó i a l'exili?

- Home, òbviament, això ho dificulta molt perquè mobilitza els sentiments. Per resoldre el conflicte, necessitem més raó i menys emotivitat. Ajudaria molt que aquestes persones poguessin sortir de la presó.

- Un indult?

- Segurament seria una mesura adequada.

- I quina solució veu per als dirigents polítics que són fora? La superació del conflicte no passa també pel seu retorn lliure?

- Sí, si m'expliquen com es fa compatible això amb el respecte a l'estat de dret. Hi ha persones que estan condemnades pels mateixos fets. Si es plantegés una amnistia, seria diferent.

- L'amnistia podria ser una solució?

- L'amnistia seria una altra via, però planteja molts dubtes, és de molta complexitat i no la veig possible. En tot cas, jo penso que s'han comès delictes greus. Podem discutir si els tipus penals pels quals han estat condemnats són adequats o no. El que es va fer va ser una cosa molt estranya i amb els instruments que tenien, han hagut d'ajustar-ho.

- Però si la tipologia penal no s'ajusta, això obre una profunda ombra sobre la sentència.

- Hi ha una part de la doctrina que diu que s'ha de revisar. Una altra creu que no i que els jutges del Suprem s'han quedat curts.   
 

Astrid Barrio: "La Lliga té vocació de partit de govern, no de frontissa". Foto: Adrià Costa


- Es presentaran a les properes eleccions al Parlament?

- Sí. 

- Es veu candidata?  

- És complicat. En el grup impulsor hi ha moltes persones idònies. 

- Se sent més "animal polític" amb vocació o s'hi ha posat de manera circumstancial?

- Sóc politòloga i, per tant, aquest cuc el tinc. He estudiat els partits polítics. Però ara mateix, em sento una persona preocupada per la situació. Fins a on ens comprometrem dependrà de moltes variants.

- I de cara a les urnes, tenen fixat un objectiu? Tenir grup propi?

- Un partit aspira a governar. Volem ser una força de govern, no només un partit frontissa. 

- Posem el focus sobre la política espanyola. Creu que un govern Sánchez-Iglesias pot desinflamar el conflicte de Catalunya? O li preocupa que hi hagi ministres comunistes.

- Això del comunisme ja ha passat a millor vida. No em preocupa que hi hagi ministres de Podem, sí que puguin entrebancar la governabilitat. Portem molt de temps sense política pública. 

- Preferiria una fórmula tipus gran coalició?

- Segurament ajuda més a facilitar les coses un govern d'esquerres. Però no sé si ajuda gaire a la governabilitat diària. Una gran coalició garanteix la governabilitat, però dificulta la resolució del conflicte català. També és cert que deixaria a l'oposició els partits que estan als extrems.  
Arxivat a