Salvador Illa es mostrava satisfet dimarts al migdia, un cop superats els moments més crítics de la crisi energètica. 24 hores després, la normalitat havia tornat a Catalunya i només quedava per resoldre la mobilitat ferroviària, especialment Rodalies, castigada en general i també per la caiguda del subministrament. En la seva compareixença, el president va fer èmfasi en la "resposta adequada" a l'hora de navegar la primera gran crisi de la legislatura, una resposta que no ha implicat haver de demanar ajuda a l'Estat -com sí que ha fet, per exemple, Madrid o Andalusia, governades pel PP- i, alhora, que s'ha gestionat en estreta coordinació amb la Moncloa, que continuarà ara que toca determinar les causes de l'apagada amb l'obertura de dos expedients informatius a Red Eléctrica i Endesa per ajudar en la investigació promoguda per Pedro Sánchez, que no serà senzilla. De moment, fins i tot el CNI s'ha desplegat a les instal·lacions de les elèctriques per mirar de treure'n l'entrellat. En aquest àmbit és on s'ha vist de manera més clara aquesta sincronització entre Estat i Generalitat.
Sánchez activava dimarts una comissió d'investigació. Poca estona més tard, Illa compareixia per anunciar les peticions oficials d'informació a les companyies, moviment "en col·laboració" amb el govern d'Espanya per saber què ha passat i que no es torni a produir. "La prioritat que tenim és col·laborar amb el govern d'Espanya; han obert una investigació i nosaltres hi col·laborarem", apuntava el president des de Palau. No hi va haver la temptació, habitual els últims anys, de pretendre pilotar des de la Generalitat cap mena d'investigació. En tot moment el Govern ha tingut clar que la feina de determinar les causes de l'incident passen per la Moncloa i les operadores espanyoles, perquè la xarxa elèctrica és estatal, i s'ha mantingut en una posició de cooperar per treure'n l'entrellat. Salvant les distàncies, l'escena contrasta amb la gestió de la pandèmia, quan la Generalitat mirava de projectar un paper diferenciat del de l'Estat, amb mesures més contundents o ràpides que no pas les que arribaven de Madrid, fos o no fos competent per activar-les.
El moment, ara, és un altre, i el Govern no pretén escenificar res ni competir amb el govern espanyol. La voluntat de coordinació es va veure en els primers moments de la crisi elèctrica. Fonts governamentals consultades per Nació assenyalen que un dels primers encàrrecs que va fer el president Illa en la reunió del comitè de crisi de dilluns al migdia, quan acabava de caure l'electricitat arreu de la península Ibèrica, va ser, precisament, que els consellers implicats es posessin en contacte amb els seus homòlegs a Madrid per disposar de tota la informació possible. La comunicació més intensa va ser entre el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, capitanejada per Sílvia Paneque, i els ministeris de Transports i Transició Ecològica, amb competències sobre Energia. Es van mantenir contactes durant tot el dia. També la consellera d'Interior, Núria Parlon, cara visible en quatre de les sis compareixences entre dilluns i dimarts, va mantenir una conversa a primera hora de la tarda amb el ministre del ram, Fernando Grande-Marlaska. La seguretat no va ser un problema i ja no va ser necessari parlar més.
Catalunya no afegeix pressió
A això s'hi suma un relat coordinat. En les formes, el Govern nega sincronització per no parlar abans que ho fes Sánchez, però la primera compareixença d'Illa es va produir al vespre, cap a les nou, després que ho hagués fet el president espanyol, a mitja tarda. En el fons, el relat també ha estat el mateix i des de Catalunya no s'ha volgut posar pressió a l'Estat en la resposta a la crisi, a diferència del que ha fet el PP i territoris com Madrid, més aviat al contrari. Totes dues administracions van fer crides a limitar la mobilitat, fer un ús responsable del mòbil per estalviar bateria, informar-se pels canals oficials i verificats, i no contribuir a difondre notícies falses, com va passar en els primers moments de l'apagada. També en moments de crisi, el Govern no ha desatès el principi de lleialtat institucional que aplica en tots els altres camps. En la gestió de l'apagada, Illa ha continuat exercint com a puntal territorial de Sánchez, en contraposició amb les crítiques de l'oposició i els retrets del PP. "Nosaltres col·laborem amb el govern d'Espanya per saber què ha passat", deia dimarts el president.
Madrid i el PP se'n desentenen... però critiquen
En la seva darrera intervenció, Illa va fer un èmfasi especial en el caràcter excepcional de la situació. No només per l'apagada, sinó pel fet inèdit que vuit comunitats autònomes, sis de les quals governades pel PP -Madrid, Andalusia, País Valencià, Galícia, La Rioja i Múrcia- van demanar a Sánchez el nivell tres d'emergència, que implica que el govern espanyol es posa al capdavant de la situació. No va ser el cas de Catalunya, com va remarcar més d'una vegada el president. "Hem respost adequadament amb els nostres propis recursos, sense necessitat de demanar l'emergència nacional", va ressaltar. Un missatge de suport als equips tècnics -des de Palau en ressalten la competència-, però també, entre línies, un retret a les autonomies governades pels conservadors per desentendre's de la gestió i mentre critiquen l'actuació de la Moncloa. En el moviment del PP s'hi veu una voluntat clara d'aprofitar la crisi per erosionar Sánchez.
El Govern ni una cosa ni l'altra, cosa que certifica el suport sense fissures d'Illa al president espanyol. Recuperada la normalitat, toca determinar les causes de l'apagada i donar explicacions. El president compareixerà dimarts a la tarda al Parlament. L'oposició -especialment Junts- aprofitarà per qüestionar la gestió comunicativa de la crisi, el retard en comparèixer i el poc protagonisme del president, a qui acusen d'haver "desaparegut". Illa defensarà la seva gestió, repassarà les hores de compareixences i els plans activats per donar-hi resposta i reclamarà "sentit de país" davant d'una apagada que suposa la primera gran crisi de la legislatura, i que ell ha gestionat de bracet de la Moncloa.
