Avançar o no les eleccions: un dilema condicionat per Puigdemont, el judici i els pressupostos

Catalunya ha viscut, entre el 2010 i el 2017, quatre eleccions al Parlament. Tres d'elles convocades pel president de la Generalitat i una, l'última, per ordre directa de la Moncloa després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Els precedents indiquen que la legislatura en marxa, nascuda del context excepcional del 21-D, podria ser curta. Hi ha dos elements urgents que la poden condicionar, com són l'inici del judici contra la cúpula del procés al Tribunal Suprem i la tramitació -complicada- dels pressupostos. També sobrevola el factor Carles Puigdemont, partidari de mantenir la confrontació amb l'Estat des de Waterloo, on posarà en marxa al setembre el Consell de la República.

En tot cas, però, fins al 27 d'octubre no es poden convocar eleccions catalanes, tot just quan es compleix un any que Mariano Rajoy va fixar la data del 21-D. És probable que en aquell moment ja hagi arrencat o estigui a punt de fer-ho el judici contra els dirigents sobiranistes, i que la temperatura hagi tornat a pujar després d'un encadenament de dates simbòliques, com ara els actes de commemoració de l'1-O que es preparen arreu del territori. "No serà una tardor normal, això ho té tothom al cap", resumeix un alt dirigent sobiranista consultat. "Potser no és com l'any passat, però passaran coses", sosté un altre.

La data dels futurs comicis és una incògnita, però els dos principals partits catalans -ERC i el PDECat, almenys fins que no es dissolgui dins la Crida Nacional per la República- rebutgen fer-los en el curt termini. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, sostenia aquesta setmana a RAC1 que no era "plausible" convocar-los coincidint amb el judici contra el procés, mentre que el nou president del PDECat, David Bonvehí, apostava fa una setmana a l'Ara per celebrar els comicis després de les municipals. En públic, tothom vol una legislatura llarga per governar i preparar, al mateix temps, un nou embat a l'Estat.

Però l'excepcionalitat es manté com una norma de la situació política, i cap dels actors s'atreveix a fer pronòstics ferms. Aquests són els tres escenaris que hi ha damunt la taula i que condicionaran la data en què els catalans, de nou, tornaran a les urnes.

1. Tardor-principis del 2019

Una part de l'independentisme -agrupada dins dels sectors més partidaris de la confrontació amb l'Estat propers a la Crida- sosté que, per superar el 50% dels vots en unes eleccions, cal fer-les coincidir en un moment de màxima tensió. I aquest moment, mantenen els defensors d'aquesta via, podia ser el judici contra la cúpula del procés. "Si es pot generar un moment similar a l'1-O de l'any passat, és aquest", manté un dels alts responsables sobiranistes consultats. ERC ja ha avisat que no ho veu "oportú", mentre que fonts del PDECat sostenen que membres del nucli de la Crida aposten per fer eleccions "aviat" per repetir l'efecte Junts per Catalunya: és a dir, irrupció fulgurant i aprofitament de l'efecte arrossegament que atribueixen a Puigdemont.

ERC considera que seria poc "oportú" fer coincidir les eleccions catalanes amb el judici i reclama, com el PDECat, una legislatura llarga

Però el judici no és l'únic punt del calendari que pot precipitar esdeveniments. L'executiu de Quim Torra, només tornar de vacances, haurà d'aprovar el pla de Govern i, immediatament, posar fil a l'agulla per enllestir els pressupostos. Els comptes sortiran del forn sense un soci adjudicat, perquè la CUP ja ha avisat que no farà "sacrificis" i els comuns -a qui l'executiu vol seduir- estan allunyats ideològicament dels plantejaments que encarnen des de JxCat. Torra ja ha obert la porta a dimitir si no s'aproven els comptes, i això comportaria la convocatòria immediata d'eleccions a principis d'any.

2. Coincidència amb les municipals a la primavera

Un altre dels escenaris, amb poques opcions, és que unes eleccions catalanes anticipades coincideixin amb les municipals i les europees de l'any vinent, preveient una hipotètica sentència contra els líders del procés que arribés abans de la convocatòria. Seria un moviment inèdit, perquè mai haurien coincidit tantes urnes en un sol dia. En tot cas, Torra i Puigdemont treballen amb la idea que els comicis locals tinguin un fort component plebiscitari. El president de la Generalitat apuntava, en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), que les municipals eren una oportunitat per desplegar la República.

La Crida, que es constituirà com a partit coincidint amb l'1-O, busca consolidar-se electoralemtn aprofitant l'efecte Puigdemont

És per això que l'espai de la Crida, que es constituirà com a partit pels volts de l'1-O, intentarà bastir llistes unitàries arreu del territori, una estratègia que topa amb el desmarcatge d'ERC i de la CUP. El PDECat, que no tanca la porta a bastir aliances sobiranistes, ja fa mesos que escull candidats i considera absolutament prioritàries les eleccions locals per afermar el poder local després d'anys convulsos -en les últimes encara  es va presentar sota el paraigües de CiU- marcats pels canvis de marca. Els republicans aspiren a seguir creixent a l'àrea metropolitana, en consonància amb les últimes convocatòries nacionals i estatals, i bastir pactes progressistes arreu del país.

3. Després de les municipals

L'opció preferida del PDECat i d'ERC, que prefereixen una legislatura llarga. Malgrat això, fonts governamentals -de les dues formacions- apunten que el context és "imprevisible". Un dirigent republicà consultat assenyala: "Hi ha tota una estratègia, des de fa anys, destinada a generar tensió, dins i fora del moviment sobiranista, per pressionar per anar a eleccions amb llistes unitàries". ERC ja es va tancar en banda a formar part de la Crida -com va fer la CUP-, i només el PDECat, com va aprovar en el congrés del juliol, s'hi integrarà de manera orgància per bé que la fórmula encara s'ha de tancar. És un instrument pensat per anar a les urnes, com a molt tard, a mig termini.

Puigdemont segueix al comandament de les grans decisions, i el context complex fa que sigui difícil que la legislatura arribi al 2021

Tots els actors consultats mantenen que, en aquest sentit, cal tenir en compte el factor Puigdemont, que després de la victòria judicial a Alemanya i el retorn a Waterloo té influència de primer nivell en els passos del procés. Al setembre posarà en marxa el Consell de la República i, en bona mesura, seguirà comandant els passos del Govern interior. La situació genera crítiques -sempre privades i des de l'anonimat- dins del PDECat i d'ERC, però cap veu s'hi alça en contra. El contacte entre Palau i Bèlgica és constant, i la conferència que pronunciarà Torra a principis de setembre serà clau per veure el rumb que agafa la legislatura. El mandat del president, teòricament, hauria d'acabar el 2021, però el context català -i la incertesa a l'Estat, amb un Pedro Sánchez dèbil aritmèticament- fan que ningú s'atreveixi a garantir-ho.