Salvador Illa ha fet diverses visites a Madrid, des que és president. Al març, hi va pronunciar una conferència davant l'empresariat madrileny per demanar confiança en Catalunya, no tenir-ne por un cop recuperada la "normalitat" després del procés, i expressar la voluntat de liderar l'Estat. En aquella incursió al Madrid DF, Illa no es va veure amb Isabel Díaz Ayuso, líder oficiosa del PP, però sí que li va dirigir un missatge, en aquell moment més aviat implícit. El president català va contraposar el model de "prosperitat compartida" que defensen els socialistes al de l'"acumulació insolidària" que planteja la dirigent madrilenya, sense citar-la. Amb els mesos, els atacs creuats han augmentat i cada cop són més explícits. Illa ha trobat el gust en el cos a cos amb Ayuso, que ja s'ha convertit per la via dels fets en la seva antagonista.
L'estratègia del president és no confrontar amb el govern espanyol -de fet, n'és el gran puntal- i tampoc amb els principals grups del Parlament. Les discrepàncies amb ERC i els Comuns són controlades, perquè els socis d'investidura no tenen interès a fer descarrilar la legislatura amb l'esperança que s'acabin concretant els acords, cap de més important que el model de finançament. Els pressupostos seran una fita clau de l'arrencada del curs i posaran el termòmetre a l'aliança entre les esquerres. Però Illa tampoc confronta durament amb Junts, malgrat els retrets constants dels juntaires al Parlament, i aquesta setmana s'ha reunit amb Carles Puigdemont, una trobada que des de Palau confien que serveixi per acostar posicions en qüestions com el Pacte per la Llengua o la mateixa reforma del finançament.
En canvi, el to canvia radicalment amb el PP i l'extrema dreta -és habitual que l'equip del president comparteixi a la xarxa les rèpliques a Ignacio Garriga, de Vox, o a Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana- i, sobretot, amb Díaz Ayuso, que també és l'ariet dels populars contra Pedro Sánchez. El president ha apujat el to contra la presidenta de Madrid, a qui ha acusat de practicar un model d'"egoisme fiscal". Fins i tot va dir que Madrid "té privilegis" pel fet de ser la capital d'Espanya. Reprèn, així, el fil amb què va tancar curs, també amb retrets a Ayuso. Aleshores, en una entrevista a l'Ara, acusava Madrid de "dúmping fiscal", és a dir, d'abaixar impostos per generar condicions més favorables a les del seu entorn, i endur-se així les inversions d'altres punts de l'Estat, sobretot de la perifèria madrilenya.
A la qüestió econòmica s'hi suma també la lingüística, escenificada a la Conferència de Presidents de Barcelona. Ayuso i Illa van topar per l'ús del català durant la trobada i la presidenta madrilenya va titllar de "cateto" insistir en l'ús de les llengües oficials diferents del castellà. També el repartiment de menors no acompanyats plantejat pel govern espanyol, que les comunitats del PP rebutgen sota el lideratge de Madrid, que ha amenaçat de portar-ho als tribunals. "Que callin, ja n'estic cansat; demanen solidaritat amb recursos econòmics i practiquen la insolidaritat i l'egoisme quan es tracta de persones", deia el president en una entrevista a 3Cat.
Illa se sent còmode en el combat amb Ayuso. No hi perd res, més aviat al contrari. Li permet construir un enemic amb qui confrontar un model econòmic i de país sense assumir riscos en les votacions al Parlament ni hipotecar-se negociacions futures, com passaria si apugés el to contra Junts o marqués distàncies amb els socis d'investidura. Alhora, el president pot reforçar la seva faceta en la defensa dels interessos de Catalunya en la rivalitat amb Madrid, i s'alinea amb Sánchez i el govern espanyol, que també tenen Ayuso -fins i tot més que Alberto Núñez Feijóo- com a arxienemiga. Abans de les vacances, l'aliança Moncloa-Generalitat es va fer evident en la denúncia pel "dúmping fiscal" de Madrid. En el nou curs, el president comença a normalitzar el cos a cos amb la presidenta de Madrid.
