En una nota d'opinió, el Cercle d'Economia ha reclamat aquest dilluns una aposta decidida per reformar la governança metropolitana. L'entitat recorda un document elaborat el 1973 sota el títol "Gestió o caos, l'àrea metropolitana de Barcelona", on ja es plantejava la problemàtica d'aquest territori. Cinquanta anys després, assenyala el Cercle, hi ha hagut avenços i retrocessos, però ha arribat el moment per "revisar a fons" la governança d'aquesta àrea i demana al nou Govern que tingui "coratge" per fer-ho. La urgència que plantegen temes com l'habitatge, el combat climàtic o la xarxa de transports requereixen entomar un nou model de governança metropolitana.
Per dur a terme el canvi, el Cercle planteja dues vies: crear un Consell de Vegueria de la regió metropolitana de Barcelona i ampliar l'actual AMB a més municipis i dotar-la de més competències. Aquesta darrera, pel Cercle, és la que "té més sentit" i que podria donar "millors resultats" perquè es traduiria en una simplificació administrativa. La nota avisa que un ens local fort de governança "hauria de suposar que assumís gran part de les competències i recursos que té avui la Diputació de Barcelona i que la resta d’aquestes competències i recursos passessin a la Generalitat".
A L'hora de la Barcelona metropolitana, que és com es titula el document, el Cercle d'Economia explica que amb una ampliació de l'AMB, aquesta passaria estar formada per 199 municipis, que inclouen la totalitat del municipis de la vegueria de Barcelona (127) i de la vegueria del Penedès (72) repartits per vuit comarques: l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Actualment, l'AMB agrupa 36 municipis i 3,3 milions d'habitants.
El cercle descriu l'"entramat de governs locals" que coexisteixen a l'AMB, junt amb altres instruments de cooperació intermunicipal com els consorcis, les mancomunitats, les empreses públiques i mixtes, i les associacions i xarxes de municipis. Assenyala que les diferents administracions que formen aquesta "densitat institucional no necessàriament es coordinen d'una manera eficient" i afirma que la creació d'un nou ens implicaria la supressió d'un altre. Amb tot, l'entitat destaca que un canvi d'aquest tipus requereix ser consolidat de manera "progressiva" i "amb concens".