Aquest dimecres s'ha celebrat la darrera assemblea ordinària de la presidència de Jaume Guardiola al Cercle d'Economia. Els mandats a l'entitat són de 3 anys sense reelecció. La propera primavera, el Cercle elegirà un nou president. El mandat de Guardiola s'ha caracteritzat per fer un Cercle "amable i cohesionat", en paraules d'un soci, amb una agenda que s'ha focalitzat en alguns dels temes que roseguen el país, des de la política d'habitatge al repte educatiu o la necessitat d'una millora del finançament. Aquest dijous, el Cercle acollirà un acte sobre la reforma del sistema amb Guillem López-Casasnovas i Antoni Zabalza. Cap a on anirà el Cercle a partir de l'any proper?
Les eleccions a l'entitat econòmica han estat, històricament, un procés discret que culmina amb una proposta consensuada que es presenta als socis. Només en les anteriors eleccions hi va haver un procés competitiu, amb dos candidats, Guardiola -que apareixia com l'aspirant sorgit de la junta directiva-, i Rosa Cañadas com a alternativa. L'actual president va assolir un resultat del 72%. Encara falta perquè s'engegui la maquinària interna en què tant la junta com el consell que formen tots els expresidents hi té molt a dir.
Ara mateix encara no apareixen candidats a l'horitzó i d'entre les poques converses que s'han fet sobre això entre alguns socis, l'únic que s'ha apuntat és si no ha arribat l'hora d'una dona per posar-se al capdavant de l'entitat. Tot i que el percentatge de dones és encara petit dins de la massa social, no falten noms: les vicepresidentes Teresa García-Milá, catedràtica de la UPF; Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House; la notària Camino Quiroga; o bé la fins ara presidenta de Barcelona Global, Maite Barrera...
Hi ha qui apunta noms com Alfonso Rodés, president d'Havas Media Group, o Marc Puig, del Grup Puig). Però el cert és que fins al moment el més calent és a l'aigüera. No serà fins després de setembre que es començaran a produir moviments significatius. Però sigui "un" o "una" presidenta, en l'entorn del Cercle s'apunta al que pot ser el fons d'aquest debat intern. Qui són ara les figures més representatives de l'elit econòmica?
El Cercle que va néixer a finals dels anys 50 ho tenia clar: l'entitat representava la franja més intel·ligent i liberal de la burgesia industrial. Durant moltes dècades era fàcil d'identificar qui eren i on eren els genuïns rostres del poder econòmic. El país, i sobretot l'economia global, han experimentat profundes transformacions. Això també s'ha constata en els diversos presidents del Cercle. Quin ha estat el darrer que respongui al perfil d'un gran capità propietari d'indústria? José Manuel Lara, que ho va ser del 2005 al 2008.
Els presidents que el van succeir han estat alts directius com Salvador Alemany (Saba) o Juan José Brugera (Immobiliària Colonial), acadèmics com Antón Costas, l'exministre Josep Piqué o figures provinents del sector financer, com Javier Faus o el mateix Jaume Guardiola, ex-CEO del Banc Sabadell. El nom que sorgeixi del Cercle dirà algunes coses sobre els canvis experimentats en el món econòmic català. Caldrà estar-hi atents.