El Cercle d'Economia és de les entitats que més s'ha pronunciat sobre la urgència d'un nou sistema de finançament, la darrera amb motiu de les Jornades fetes el maig. Aquest dijous, Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia de la UPF, i el també catedràtic i exsecretari d'Estat d'Hisenda Antoni Zabalza han intervingut en un acte a l'entitat sobre la viabilitat de nous models. Tots dos han coincidit en la necessitat de canviar el sistema.
Oriol Aspachs, de la junta del Cercle, ha preguntat als dos acadèmics què pensen de la proposta de finançament singular feta pel president Pere Aragonès i de la del Cercle, que és una certa tercera via amb unes bases fiscals compartides. Zabalza ha dit que és "impossible" un model en què Catalunya recaptés tots els impostos: "Políticament no és viable, moltes altres comunitats demanarien el mateix", tot i admetent que és un sistema que es va acceptar per Euskadi i Navarra. "El que s'hauria de reformar és el sistema basc perquè fos igual a les altres autonomies", ha afirmat. "És suportable el model basc i navarrès perquè suposen només el 8% del PIB".
López-Casasnovas ha assegurat que els experts han d'intentar resoldre problemes i el principal en aquests moments és "el desencaix de Catalunya respecte de l'Estat" i una de les causes del que el president Montilla va anomenar desafecció afecta el finançament. L'exconseller del Banc d'Espanya ha recordat que la vindicació catalana no és el concert perquè inclou un vessant de solidaritat i que el model de concert ha estat acceptat fins ara pels "partits nacionalistes espanyols, tret de Ciutadans".
Per Zabalza, "no es pot desproveir l'Estat dels seus recursos, no pot quedar depenent de les comunitats". López-Casasnovas ha apel·lat al que fan alemanys i canadencs, on els land disposen d'una enorme capacitat de recaptació. Ha reclamat que si es va a un consorci, aquest s'ha d'adjectivar i s'ha de tenir la possibilitat que les parts tinguin una possibilitat de bloqueig, perquè no acabi funcionant com altres organismes multilaterals, com el Consell Econòmic i Fiscal, on uns decideixen i altres escolten.
Guillem López-Casasnovas ha explicat que existeixen models de despesa (en què l'Estat ho recapta tot) i models d'ingressos. Ha defensat un sistema com l'alemany o el canadenc, basats en la capacitat fiscal de cada land i sobre això construir un mecanisme d'anivellament.
Ha advertit contra un model en què qui recapta valora les necessitats de cada territori, reclamant un canvi envers més responsabilitat fiscal i més ordinalitat. "Avui dia els més emprenyats són els catalans, els valencians i els de les illes", ha assenyalat, considerant un punt clau com es construeix l'anivellament. Segons ell, el més difícil d'assolir serà "reconduir els concerts" dins d'algun model de règim general.
Zabalza ha definit l'actual sistema vigent com a "complex i obscur". Ha aprofundit en quatre vessants: l'equitat del sistema, la responsabilitat tributària i la figura del consorci, el mecanisme d'actualització del model i la necessitat de sanejar el deute autonòmic. Pel que fa a l'equitat, cal acumular tots els recursos en un sol bloc i distribuir-los en funció de les necessitats dels diversos territoris.
L'exsecretari d'Hisenda ha assegurat que una administració tributària única és la solució més eficient per extreure recursos del sector privat i és aquí on entraria el consorci, que facilitaria l'ús eficaç de les dades tributàries que ara són a l'abast. Zabalza ha propugnat un pla de sanejament del deute de les autonomies i l'ha considerat imprescindible perquè la ciutadania cregui en l'estat de les autonomies. En l'actual sistema, si cau el cicle econòmic, cauen els recursos de les comunitats, com va passar durant la recessió posterior al 2008.