L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reclamat aquest dissabte atendre el clam que s'expressi l'Onze de Setembre i ha considerat que la dreta espanyola està "incapacitada" per fer-ho. En un article publicat al diari "El País", Colau ha pronosticat que el nombre de manifestants diumenge serà suficient com perquè el govern els hagi d'escoltar. "No es cansin en comptar-los, seran molts. Potser siguin més o potser menys que en els últims quatre anys. En qualsevol cas, tornaran a ser un nombre suficient com perquè qualsevol govern (...) els tingui en compte", ha argumentat. L'alcaldessa ha negat que Espanya sigui "irreformable", un "mantra" alimentat, ha dit, per "l'immobilisme crònic de Rajoy". Al seu parer, qui s'ha demostrat realment "irreformable" és el PP.

En un article sota el títol 'La Diada i el dia després", Colau ha pronosticat que milers de catalans es manifestaran diumenge per expressar "la seva voluntat de decidir lliurement el seu futur i el seu desig d'independència davant d'un estat esoanyol que ignora els seus drets i llibertats nacionals". L'alcaldessa ha augurat també que, "per desgràcia", la resposta del president en funcions, Mariano Rajoy, no serà una altra que "lloances a la seva indestructible unitat d'Espanya i fermesa per fer front al desafiament secessionista".

Crítica l'immobilisme crònic de Rajoy

Colau s'ha queixat que "l'immobilisme crònic" de Rajoy hagi alimentat la tesi que Espanya no es pot canviar entre alguns sectors de l'independentisme, extrem que ella ha negat, trobant-lo fins i tot "reaccionari". "Qui pot negar a una comunitat política la capacitat i el dret a ser transformada i millorada mitjançant l'exercici de la democràcia" és el seu parer la dreta espanyola, que en 150 anys ha estat "incapaç de desprendre's de la seva visió centralista, homogeneïtzadora i passada de moda d'Espanya". Com a exemple, ha citat les "amenaces de Rajoy a les institucions catalanes amb mesures penals". Quan ho fa, ha dit, "no està insultant només els representants del poble català, sinó el conjunt de l'Espanya democràtica".

Per Colau, el que cal ara és "ampliar el reconeixement i garantia dels drets civils i socials, incloent també el dret a decidir del poble català, perquè pugui triar lliurement quina ha de ser la seva relació amb Espanya, sigui federal, confederal o d'independència". I això passa per "ampliar la capacitat de decisió de la ciutadania davant d'aquells que defensen una lectura immobilista i restrictiva del text constitucional". Un text que ha afegit que una part molt important de la població catalana i del conjunt de l'estat espanyol "ja no se sent representada en el pacte constitucional de 1978", perquè "el país ha canviat".

Modernitzar el model territorial espanyol

Per abordar aquest conflicte, segons l'alcaldessa, calen dots d'escolta i diàleg, "actituds per a les quals la dreta espanyola, en les seves formes més velles o més noves, sembla incapacitada".
"És urgent una modernització del model territorial que aposti decididament pel reconeixement de la plurinacionalitat i pel dret a dret a decidir", ha reclamat, i ha avisat que quan els carrers catalans recuperin la normalitat, la qüestió territorial seguirà allà mateix, "i les eleccions basques i gallegues tornaran a recordar que l'Espanya uniforme de Rajoy és només una construcció mental". "Espanya és ja un estat plurinacional de fet, ara necessita ser-ho també de dret", ha conclòs.

En aquest escenari, ha afegit que la judicialització del conflicte "no només constitueix la pitjor sortida possible", sinó que porta aparellada una conseqüència "encara més tenebrosa, com és la politització de la justícia, en convertir els tribunals en una tercera cambra sense control ciutadà".

Com a origen de tot plegat, Colau ha situat la sentència de l'Estatut, que ha atribuït al PP tot i criticar també "l'actitud claudicant del PSOE". A això li ha sumat el procés recentralitzador impulsat pels populars, convertint l'autonomisme en una "via morta". Pel que fa als efectes, ha situat un augment de la polarització, una pèrdua de confiança en les institucions i un bloqueig polític, afectant fins i tot la governabilitat de l'Estat.