El 2019 era una regidora del FNC a Ripoll. Cinc anys més tard, Sílvia Orriols n’és l’alcaldessa pel seu nou partit d'extrema dreta, Aliança Catalana, i ha aconseguit irrompre amb dos escons i 118.032 vots al Parlament. Ho ha fet en un moment d'auge de les extremes dretes arreu d'Europa, que podrien tenir un paper crucial a les eleccions del 9 de juny, i ho ha fet important debats i teories de la conspiració dels companys de viatge en països veïns, com la que denuncia que la població blanca europea està sent deliberadament "substituïda" per població musulmana. Així ho assenyalen experts consultats per l’ACN, que veuen en la “islamofòbia” el denominador comú i alerten de l’ús que en farà AC a la cambra catalana, com ja s'ha vist abans amb Vox.
Una d'aquestes teories de la conspiració assenyalades pels experts és la de la "gran substitució". Va ser popularitzada inicialment per l'escriptor francès Renaud Camus i denuncia que la població blanca cristiana europea està sent substituïda de forma deliberada i sistemàtica per població no europea i musulmana. Aquest fet, segons el complot, que portaria a un "canvi de civilització". Es tracta d'un teorema que va traslladar al debat polític el candidat a les eleccions presidencials franceses Éric Zemmour el 2022 que, amb el seu partit Reconquesta, va aconseguir 2,4 milions de vots en la primera volta.
Però no és l'únic dirigent d'extrema dreta europeu que l'ha defensada. Ho ha fet el president hongarès Viktor Orbán, que denuncia que Occident "s'està suïcidant amb la immigració". També l'ha sostinguda en més d'una ocasió l'actual primera ministra italiana, Giorgia Meloni, tal com ho va plasmar a les xarxes el 2017: "500.000 immigrants en tres anys és una invasió planificada i buscada que té un nom: substitució ètnica".
Orriols no n'és una excepció. Durant els últims cinc anys, ha denunciat la suposada "substitució demogràfica", "cultural" i "ètnica" en desenes d'intervencions públiques, tant a les xarxes socials com en entrevistes i intervencions al ple de l'Ajuntament de Ripoll, ja quan era regidora pel FNC. La líder d'Aliança Catalana hi veu un pla deliberat per acabar amb la "civilització occidental", on suma la col·laboració de l'Estat espanyol per diluir la "identitat catalana". A més de la teoria de la gran substitució, Sílvia Orriols també ha assegurat en múltiples ocasions que l'islam és una "ideologia politicoreligiosa" incompatible amb els "valors occidentals", i que "la majoria dels immigrants" -assenyalant especialment els musulmans- "no venen a treballar".
En aquest sentit, la doctora en Ciència Política per la Universitat de València (UV) i experta en extrema dreta Anna López assenyala com el “nativisme”, l'"autoritarisme" i sobretot la "islamofòbia" és el denominador comú de la família de les extremes dretes europees. Així, assegura que Orriols beu de teories com la “gran substitució” i del “laboratori francès” perquè “li funcionen molt bé”. López atribueix aquest èxit al "sobredimensionament que els catalans donen al fenomen de la immigració" i recorda l'enquesta del CEO del passat 30 d’abril, on els enquestats creien que la població estrangera a Catalunya representava el 34,2% del total. La realitat, segons el cens de l'Idecast i l'INE, és que se situa al voltant del 17%, la meitat.
El professor de Ciències Polítiques de la UPF Joan Miró també constata com aquest discurs “molt radical” connecta amb la resta de partits ultres del continent. I indica com, a la teoria de la conspiració, Orriols hi afegeix “que també és culpa d’Espanya”, pels seus suposats acords amb el Marroc. “És el seu tema, i en la campanya hem vist com han arraconat el discurs independentista i s’han centrat en immigració i seguretat”, explica.
La "prioritat nacional"
Des de la seva gènesi, Aliança Catalana ha fet de la immigració el seu cavall de batalla. Orriols va arribar primer a l'alcaldia de Ripoll el juny de l'any passat amb un programa on era l'element troncal. El document alertava que Catalunya "té un dels índexs de població estrangera d'Europa", i per això prometia "reconduir les ajudes i serveis públics als ciutadans de Catalunya, no als ciutadans estrangers". Els experts consultats ho comparen amb la PxC de Josep Anglada, que amb el seu lema "Primer els de casa" va quedar a les portes d'entrar al Parlament.
Tot plegat és un concepte que la francesa Marine Le Pen va concretar en l'anomenada "prioritat nacional". Va ser la seva proposta estrella a les eleccions presidencials del 2022, quan volia inscriure a la Constitució francesa que els "francesos" tenien prioritat en l'accés als llocs de treball, les ajudes socials o l'allotjament per davant dels "estrangers". És una proposta transversal del conjunt d'extremes dretes a Europa, començant per Vox a Espanya, que porta al programa electoral "establir la prioritat nacional en les ajudes socials i els programes d'accés a l'habitatge". També va ser un dels eixos de la recent campanya del neerlandès Geert Wilders, del xenòfob Partit per la Llibertat (PVV), que va acusar els immigrants d'anar als Països Baixos per tenir "habitatge i sanitat gratuïta".
Quina traducció pràctica ha tingut en les seves polítiques des de l’Ajuntament de Ripoll? Els experts coincideixen que les seves competències i capacitats han estat i són limitades. Tot i això, Orriols ha aprofitat les escletxes per a posar traves a la població nouvinguda a través de l’empadronament i impedir-los així serveis bàsics. Uns impediments, revelats per les investigacions periodístiques d'El Periódico, que va forçar la reacció del govern espanyol i de la Comissió Europea.
Polèmiques “per sortir als mitjans”
“Controlar la immigració és molt difícil, i ja no diguem si ets una autonomia dins l’Estat espanyol. És impossible”, assegura Miró. És per això que, davant la incapacitat de “fer polítiques reals”, el politòleg de la UPF assenyala que el que busca Aliança Catalana és “intentar sortir als mitjans per captar l’atenció pública”. A més de les traves a l'empadronament, durant els onze mesos d’alcaldessa de Ripoll, Orriols ha protagonitzat diverses polèmiques, com anunciar que retiraria de les escoles ripolleses el menjar halal (que no se servia en cap centre) o demanar la prohibició del ‘burquini’ a les piscines municipals.
No són debats originals, analitzen els experts, sinó que altres partits d’extrema dreta europeus ja havien introduït abans en l’agenda dels seus països, per exemple a França des de fa almenys una dècada. López hi veu una “estratègia per ocupar minuts de televisió” davant “un marge d’incidència en les polítiques públiques molt reduït”. La doctora en Ciència Política per la UV assenyala que, amb això, “no només intenten buscar espai a l’agenda mediàtica”, sinó també “contagiar la resta d’actors polítics”.
El paper al nou Parlament
Es tracta d'una estratègia que tant López com Miró vaticinen que Aliança Catalana reproduirà al Parlament. “Més que incidir en el debat legislatiu, intentaran fer alguns discursos molt rupturistes i vistosos de cara a les xarxes socials: utilitzar el Parlament per a fer bons clips perquè circulin a les xarxes socials”, assegura el professor de la UPF, que recorda que el cordó sanitari del PSC, Junts, ERC, la CUP i els comuns els deixarà fora de l’impacte en el procés legislatiu.
Un altre interrogant és quina serà la seva relació amb partits com Vox. López indica que podria haver-hi algun “acord puntual” o donar-se suport a propostes sobre immigració i seguretat al Parlament, “per no perdre el seu ADN racista i xenòfob”. Ara bé, l’experta en extrema dreta vaticina que l’eix nacional continua pivotant sobre la política catalana i que, de fet, “és el principal mobilitzador” del partit d’Ignacio Garriga. “La relació amb partits independentistes el pot condemnar a la desaparició”, diu.