El sobiranisme català i el govern espanyol viuen realitats paral·leles. Ha quedat constatat de forma flagrant aquest dimecres: mentre el Pacte Nacional pel Referèndum aprovava al Parlament de forma unànime el seu pla de treball per aconseguir un acord amb l'Estat que permeti una consulta vinculant, el govern de Mariano Rajoy també ha començat a desgranar com tots els seus ministres s'estan conjurant per impedir que es posin les urnes amb mesures jurídiques i coercitives. El sobiranisme fixa una agenda de reunions amb tots els partits; i el govern espanyol es prepara per precintar col·legis electorals o, fins i tot, prendre el control del departament d'Ensenyament per impedir-hi l'accés. Si els dos fulls de ruta tiren endavant, el xoc sembla, tard o d'hora, inevitable. 

De moment, a la Generalitat donen validesa al pla de Rajoy de precintar els col·legis electorals. "Encaixa amb la línia que manté l'Estat d'increment de la tensió política i judicial, i ratifica que el diàleg no ha existit mai", destaquen fonts govenamentals. L'amenaça d'intervenció de l'escola catalana i el departament d'Ensenyament demostra que l'Estat no només coacciona càrrecs electes pel procés, sinó també estructures purament autonòmiques que donàvem per garantides, la qual cosa ens reafirma en el nostre objectiu polític", ressalten les mateixes fonts.

Tancament de files

Tot i que la data del referèndum és una de les grans incògnites que sobrevola el sobiranisme i també un dels grans punts de conflicte que pot posar en perill la unitat -el debat és viu després de la llum verda als pressupostos-, després de dos dies d'intercanvi d'opinions entre Junts pel Sí i la CUP el Pacte ha pres la decisió de deixar el calendari al marge. I fins i tot els anticapitalistes han tancat files amb un manifest que aposta per un referèndum que no confien "gens" que es pugui acabar acordant.
 
"Ara no cal adjectivar el referèndum", ha dit la diputada de la CUP Anna Gabriel. Mentre no s'intenti calendaritzar la consulta vinculant, tal com demana l'alcaldessa de Barcelona i líder dels "comuns", Ada Colau, el sobiranisme podrà fer front al bloqueig espanyol de forma compacta. Es tracta d'un equilibri clau a la vegada que fràgil pels compromisos adquirits pel propi president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de celebrar un referèndum, acordat o sense acordar, a la tardor com a molt tard. Dins la reunió, Puigdemont ha insistit que no s'està "demanant a ningú" que renunciï a la seva ideologia per sumar-se al bloc unitari de la consulta vinculant.

El frontó de Madrid

De moment, però, en la fase de carregar-se de raons per exhibir dins i fora de l'estat espanyol que el govern de Rajoy és un frontó davant l'aspiració democràtica de la reclamació d'un 80% dels catalans -segons les enquestes-, independentistes i comuns, juntament amb entitats socials, han traçat un mínim comú denominador per seguir anant de la mà. I el Pacte que Joan Ignasi Elena s'encarrega de coordinar és l'argamassa de tots. El comitè executiu de l'organisme començarà a partir d'ara a sol·licitar reunions amb partits i caldrà veure qui accedirà a rebre'ls.

Especialment significativa serà la resposta que doni la pròpia Moncloa, ja que reunir-se amb el govern espanyol també entra dins de les previsions de l'equip d'Elena. Que Rajoy o Soraya Sáenz de Santamaría els rebessin ja seria un reconeixement a la legitimitat del Pacte. De moment, però, el president espanyol té intenció d'ajornar la reunió prevista amb Puigdemont -que havia de ser abans que acabés el gener- per després del congrés del PP, que és d'aquí a dos caps de setmana. El president ja ha deixat clar que no es conformarà "amb una única negativa". El missatge es basa en donar la impressió, especialment a nivell internacional- que Catalunya no s'aixecarà de la taula de negociació.
 
Malgrat tot, és evident que mentre des del sobiranisme s'intenta esgotar totes les vies per acordar el referèndum, l'Estat també es prepara per frenar qualsevol iniciativa d'un Govern que no descarta la via no pactada per posar les urnes. L'aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que ha de procurar la transició de la legalitat espanyola a la catalana per donar cobertura legal al referèndum si el govern segueix negant-se a autoritzar-lo, pot ser el desencadenant palpable de l'enfrontament més enllà de la picabaralla verbal. 

Què passarà quan arribi? Aquesta és una de les preguntes que sobrevolen l'horitzó. La coordinadora general del Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) ha insistit en declaracions als mitjans que si l'Estat bloqueja totes les sortides Catalunya té "mecanismes" dins la "legalitat" per fer una votació amb "garanties". Precisament aquestes garanties són les que ha promès Puigdemont avui als cònsols establerts a Catalunya, i això mateix vol impulsar el Pacte en ple xoc amb l'Estat.