Duran i Lleida, en un acte de CiU a Salt Foto: CiU Salt Poc abans de les sis de la tarda, el secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, ha emès un comunicat dedicat íntegrament al creuament d'acusacions que va mantenir el passat divendres amb el diputat de SI, Alfons López Tena.
Duran dóna per segur que López Tena no es referia a ell quan parlava del "secretari general" d'un partit polític com l'home que hauria comès diversos delictes, tant relatius a la seva actuació parlamentària com a l'ús de diner públic per a finalitats privades. També assenyala que no és la primera vegada que és objecte d'aquests atacs, i que en una ocasió anterior els tribunals van condemnar-ne l'autor a pagar una indemnització que Duran va fer arribar a Càritas.
Aquest és el text del comunicat:
I.- Divendres, el diputat López Tena va incloure en el seu blog -sembla que en sentir-se al·ludit per una reflexió genèrica feta a la meva habitual carta setmanal a la web d’Unió- unes afirmacions i interrogacions relatives a fets absolutament rebutjables, la qual cosa va donar peu perquè en dies posteriors determinats mitjans de comunicació les entenguessin referides a la meva persona.
II.- Personalment, tinc plena tranquil·litat de consciència i mai m’he sentit identificat amb les al·lusions de López Tena.
III.- Avui, en l’entrevista feta pel periodista Manel Fuentes al programa “El Matí de Catalunya Ràdio”, López Tena ha negat en termes absoluts que es referís a la meva persona: “jo tampoc em refereixo a ell –ha declarat-, entre d’altres coses perquè ell no és el secretari general d’un partit; és el president del Comitè de Govern”; ha responsabilitzat l’administrador del seu blog del fet que hi figuri una fotografia meva; i conclou que “en algun país del planeta Terra és segur que hi ha algun secretari general d’algun partit polític que fa això”.
IV.- Unes imputacions anàlogues a les incloses en el seu blog i interpretades per mitjans de comunicació com a acusacions a la meva persona ja van merèixer en el passat resposta complida, tot i que tardana, per part del Tribunal Suprem en defensa del meu dret a l’honor i van condemnar el seu autor, entre altres coses, al pagament d’una quantitat econòmica, que vaig lliurar a Càritas.
V.- Considerats els antecedents descrits, he de manifestar que no tinc intenció de perdre el meu temps, ni de distreure el diputat López Tena de les seves adversitats polítiques, ni d’incrementar la seva presència mediàtica.
