El Cercle d'Economia ha reclamat aquest dilluns a l'Ajuntament de Barcelona que sorgeixi de les eleccions del 28-M que "deixi de posar entrebancs a l'aliança publicoprivada". L'entitat -que celebra les seves Jornades anuals la setmana que ve- ha presentat aquest migdia una Nota d'opinió sobre Reactivar el futur en què fa una referència explícita al moment que viu Barcelona a menys d'una setmana de les eleccions municipals. El Cercle assegura que les condicions de vida de la ciutadania "milloren" quan hi ha bona relació entre el sector privat i el sector públic. A pocs dies de les urnes, el Cercle d'Economia ja ha "votat".
Jaume Guardiola, president del Cercle, i el director general, Miquel Nadal, han presentat el document, del qual han destacat la preocupació per un "estancament" tant de l'economia catalana com de l'espanyola en relació a la mitjana europea. El PIB per càpita actual, ha dit Guardiola, s'assembla al del 2007. Segons el president del Cercle, l'estat espanyol ha perdut capacitat de convergir amb el marc europea. I això degut a la manca d'una agenda reformista, i que es plasma en la pèrdua del vincle intergeneracional, l'enorme problema de l'habitatge i un alt nivell del deute. El document s'endinsa en els problemes que detecta pel que fa a una gestió eficaç per part dels governs, la manca de consens polític a l'estat i també es focalitza en la política de l'Ajuntament de Barcelona, que considera que delata "dogmatismes".
L'entitat econòmica subratlla els punts forts que demostren la resiliència de la ciutat, com la seva imatge internacional, que l'han feta capaç de recuperar els nivells de turisme prepandèmics i d'atreure inversions i capital humà vinculat a la tecnologia i el coneixement. Però n'assenyala els problemes estructurals: "L'encariment del preu de l'habitatge dificulta cada vegada més accedir-hi i, com a conseqüència, expulsa progressivament els joves barcelonins de la seva ciutat. I tampoc no cal menystenir la percepció notablement estesa del deteriorament de serveis bàsics, siguin la mobilitat, la seguretat o la neteja".
[noticia]255884[/noticia]
El Cercle, que ja el 2021 demanava per a Barcelona una combinació d'"ambició i pragmatisme", insisteix en redefinir el model turístic i apostar per sectors estratègics, així com de "dotar Barcelona d’un projecte mobilitzador". La Nota reclama avançar en la gestió metropolitana, fent que l'actual AMB estengui el seu camp d'acció a tota la regió (164 municipis i cinc milions d'habitants). Demana que el sector privat deixi de ser vist "sota sospita" i critica que la redefinició que s'està fent del Pla Cerdà amb les superilles i els eixos verds s'ha fet "sense el consens necessari i amb una dotació insuficient de transport públic".
Una evolució "preocupant" de l'economia catalana
La Nota del Cercle d'Economia traspua cert pessimisme sobre la situació de l'economia i detecta, com ha assenyalat a l'inici Guardiola, un "estancament preocupant" en la productivitat i el creixement. Dona xifres i les compara respecte a l'any 2000, quan la renda per càpita a Catalunya era un 24% superior a l'espanyola i un 20% superior a la mitjana de la UE. El 2021 aquests percentatges s'han reduït al 17% i a l'1 %, respectivament.[noticia]256368[/noticia]
El Cercle assenyala que a Catalunya el mercat laboral pateix una disfunció singular, "la falta d'adequació entre l'oferta i la demanda de feines altament qualificades fa que molt jovent ben format vegi frustrades les seves expectatives professionals i vitals o les hagin de satisfer a fora". Una situació que la fugida d'empreses arran del procés "ha agreujat". Un fet, però, que conviu amb un factor positiu com és la capacitat de l'àrea metropolitana de captar hubs tecnològics en l’àmbit de la digitalització. El text adverteix que "al nostre país el vincle intergeneracional es pot estar corcant". Sobre les empreses que van traslladar la seu social, el Cercle demana a la Generalitat "crear el clima que faciliti el retorn" d'aquestes empreses que van marxar el 2017.
L'entitat denuncia de nou el deteriorament de serveis públics essencials, com Rodalies, i assenyala un nivell de malestar que amenaça la cohesió social. En aquest sentit, reclama de nou "la millora del sistema de finançament de la Generalitat i l'augment substancial de la inversió efectiva de l'administració central a Catalunya". Alhora, assenyala les mancances pròpies en les polítiques públiques catalanes, com el retard del desplegament de fonts d'energia renovable, o la falta d'infraestructures del cicle de l’aigua suficients per superar l'episodi de sequera. Reclama "lideratge i coratge polític" i una política industrial que aprofiti els fons Next Generation.
Sobre l'aeroport, demana no deixar perdre l'oportunitat de l'ampliació, evitant el xoc entre creixement i medi ambient, ja que l'ampliació ha de servir també per millorar el delta del Llobregat, que considera "deteriorat".. El Cercle considera que aquesta és la gran infraestructura que necessita Catalunya. Miquel Nadal ha explicat que no entren en un projecte concret però que proposen que l'objectiu que cal preservar és incrementar els vols intercontinentals, punt en el qual sembla que hi ha més consens efectiu.
L'entitat econòmica es refereix als darrers deu anys com a "dècada perduda" i saluda el canvi donat pel Govern català, que ha fet "un meritori gir", com alhora elogia "una oposició que aposta per superar la dinàmica de blocs". El Cercle reclama, però, més "coratge i lideratge" a la classe governant. La nota propugna que es prioritzi molt més la "gestió competent" per consolidar l'autogovern.
Una "agenda reformista" per a Espanya
Sobre l'economia espanyola, el Cercle recorda que Espanya és dels països als quals ha costat més de recuperar el nivell de renda prepandèmic. Assegura que manca transparència en la gestió dels fons europeus i que s'ha d'accelerar la seva execució. El Cercle aplaudeix els senyals positius que ofereix el mercat laboral, però insisteix en la necessitat de més pactisme polític per assegurar el futur de les pensions i la millora en l'habitatge, on s'estableixen polítiques oposades en funció del partit que governa. Assenyala així una "manca de maduresa" en el sistema polític, on no troben tant problemes de lideratge sinó una forta "polarització". El document d'opinió conclou amb un capítol dedicat a la Unió Europea, a la qual demana ambició exterior, cohesió interna i visió estratègica. Per assolir l'autonomia estratègica, el Cercle defensa enfortir el mercat únic, així com incentivar la reindustrialització, la recerca, l'aposta pel sector tecnològic i la col·laboració publicoprivada. El gran repte europeu és, a ulls del Cercle, esbrinar si les tendències federalitzants que han mostrat les decisions de la UE davant la crisi i la guerra a Ucraïna, es consolidaran.
