El Congrés ha tombat aquest dimecres, per 155 vots a favor, 179 en contra i 12 abstencions, el reial decret llei del govern espanyol per regular l’activitat dels grups d’interès i crear un registre estatal, públic i obligatori dels lobbys. El text ha obtingut el suport del PSOE, Sumar, ERC, Bildu, BNG i CC, però ha topat amb el "no" del PP, Vox i Junts i l’abstenció del PNB. El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha lamentat que les tres formacions de la dreta hagin impedit que prosperi un text pactat amb el sector i del qual depèn l’arribada de fons europeus. “És incomprensible”, ha afirmat, que “l'oposició no vulgui aprovar un projecte que eleva els controls sobre el govern”.
La derogació deixa sense efecte el reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres el 25 d’agost. En la seva intervenció al Congrés, López ha recordat que el text era fruit de dos anys de negociacions amb el sector i que la derogació tindrà conseqüències sobre els fons europeus, perquè la regulació dels lobbys estava vinculada al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. “Si en el futur algú pregunta per què no hi ha una llei de lobbys, la resposta és senzilla: perquè la dreta no vol, perquè era difícil oposar-se a la llei, tret que hi hagi motius foscos”, ha dit el ministre.
Dubtes pel paper dels sindicats
Els dubtes sobre el paper dels sindicats han generat inquietud a Sumar i ERC. Aina Vidal i Gerardo Pisarello, dels comuns, s’han abstingut mentre que el seu grup majoritàriament ha votat a favor del decret. De fons, la denúncia que la llei equiparava els agents socials als grups d’interès malgrat la funció específica que els reconeix la Constitució.
Durant el debat el diputat de Sumar Carlos Martín ha afirmat que la regulació dels lobbys permet evitar que l’interès general se subordini als interessos de “delinqüents”, però ha denunciat el text permet “l’error gravíssim d’incloure els agents socials com a grup d’interès”. “És un disbarat no protegir la seva tasca constitucional”, ha advertit.
ERC ha donat suport a la llei, malgrat que el diputat Francesc-Marc Álvaro ha advertit que és un text “incomplet” que es queda curt i “ambigu” pel que fa al paper dels sindicats. “Votarem que sí, però ho farem amb poca alegria”, ha dit Álvaro.
Junts hi vota en contra
Junts ha votat en contra. El diputat Josep Pagès ha rebutjat la “pressió” del ministre López i ha afirmat que la llei respon als interessos “dels grans lobbys i empreses de l’Ibex 35, però no a les necessitats de les pimes, les cooperatives, les entitats i les associacions sense ànim de lucre a Catalunya”. Segons Junts, la llei crea “càrregues burocràtiques” que les agrupacions i associacions o les pimes no es poden permetre i, per tant, deixa en situació d’avantatge els grans grups. “Hi surten guanyant les grans empreses que dediquen milions d’euros a influir”, ha advertit Pagès.
La diputada del PP Edurne Uriarte ha afirmat que la seva formació està d’acord amb la regulació dels lobbys, però no amb fer-ho per decret. “El ministre que lidera el decret acaba d’anomenar terroristes els jutges i no té cap credibilitat democràtica”, ha dit. El diputat de Vox Emilio Jesús del Valle ha retret al govern espanyol que hagi pretès regular els lobbys a través d’un decret llei, i no d'un projecte de llei. Una “vergonya”, ha dit, que crearia un “precedent perillós”. “Sánchez és una amenaça per la democràcia, i Vox no donarà suport a la iniciativa d’un autòcrata que no creu en la separació de poders”, ha dit.
Un registre de grups d'interès
El decret creava un registre estatal de grups d’interès, públic, gratuït i gestionat pel Consell de Transparència i Bon Govern, i obligava les empreses i l’administració a deixar constància de les reunions, campanyes, documentació intercanviada i intermediaris entre associacions o ‘think tanks’ i l’Administració General de l'Estat.
Així, establia que els empleats públics afectats estaven obligats a publicar al Portal de Transparència, en un termini màxim d’un mes, les reunions i contactes amb grups d’interès. Ho acompanyava amb un règim sancionador pels incompliments de les empreses i els treballadors públics. També creava l’anomenada “empremta normativa”, destinada a deixar constància de quins grups d’interès havien participat en l’elaboració d’una norma, amb quins responsables públics havien contactat i quina documentació havien aportat.
