11
d'agost
de
2023, 19:10
Actualitzat:
12
d'agost,
15:01h
Tres setmanes després de les eleccions del 23-J, les peces de la investidura de Pedro Sánchez es comencen a moure discretament. En dos nivells: un de públic, en el qual el PSOE i Sumar envien senyals de certa concòrdia -reforma urgent del finançament, català al Congrés dels Diputats- per seduir els hipotètics socis; i un de més discret, que inclou els primers intercanvis entre equips negociadors i també la dinàmica clau d'aquesta primera fase, que és la que protagonitzen ERC i Junts a l'hora de pactar el preu per escollir el líder socialista. Amb l'afegit d'elements distorsionadors, com el moviment d'estiu -inèdit- de jutges conservadors del Tribunal Constitucional per torpedinar el recurs de Carles Puigdemont, amb impacte en l'escenari polític espanyol.
Què hi tenen a perdre i a guanyar tots els actors implicats? Aquesta és l'anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que tenen el PSOE i l'independentisme de cara a la investidura, que encara no té data i dependrà de com avancin les converses.
- ERC: La principal debilitat en aquesta situació és que el suport en l'anterior legislatura està prefigurant públicament que els republicans ja tenen decidit el sí a Sánchez. Per això en els últims dies la cúpula d'ERC s'esforça en destacar que els seus vots "no es poden donar per descomptats". El seu principal aliat al Congrés, Bildu, ja ha dit que farà costat al PSOE.
- Junts: És la primer vegada des de la moció de censura, el 2018, que el partit de Carles Puigdemont té un paper decisiu al Congrés. Però el resultat obtingut -set escons- suposa el pitjor de l'espai postconvergent, amb menys de 400.000 vots. Després d'anys d'atiar el discurs de la confrontació, posar-se a parlar amb el PSOE fa aflorar les contradiccions. La situació d'intempèrie institucional tampoc ajuda en el context general de la formació, que és qui pateix més l'abstenció i que es veu parcialment amenaçada per si apareix un quart espai.
- ERC: Una de les amenaces que afronta ERC de cara a la negociació és que ja ha advertit que una repetició electoral tindria conseqüències "nefastes". Un posicionament que afeblexi la posició negociadora i que situa els republicans en la tessitura de prioritzar la investidura a tornar a donar a les dretes una oportunitat per sumar en cas que la ciutadania torni a les urnes.
- Junts: Tot i que en públic s'exhibeix unitat i es predica la discreció, l'existència de diverses ànimes dins la formació pot suposar un risc en cas que les converses avancin i hi hagi una oferta de Sánchez. Com en el cas d'ERC, un escenari de desacord independentista suposarà allargar les discrepàncies existents des de la tardor del referèndum, mai resoltes en sis anys. Si voten en contra del PSOE i hi ha nous comicis, se'ls assenyalarà públicament com a responsables.
- ERC: A diferència de l'anterior legislatura, en la qual Sánchez podia mirar cap a altres bandes per tenir majoria al Congrés, els set diputats republicans -pràcticament la meitat dels que tenia abans del 23-J- tenen la clau de totes les decisions. Tot i haver perdut centenars de milers de vots, l'aritmètica torna a situar el diàleg amb l'Estat al centre de la política catalana.
- Junts: Mai abans Puigdemont havia tingut tanta rellevància en clau estatal com a partir d'aquestes eleccions. S'ha instal·lat la idea -certa- que ell té la clau del futur de Sánchez, i això propicia que es produeixi la gran negociació pendent des del 2017. Sis anys després de marxar a l'exili, ni ha estat extradit ni ha estat liquidat políticament. I ja ho està fent notar.
- ERC: Aquesta negociació suposa una oportunitat per als republicans no només d'aconseguir més rèdits del diàleg, sinó de reivindicar-los amb menys acomplexament. Amb els indults, per exemple, s'han esperat al 2023, dos anys després de ser concedits, per verbalitzar que eren fruit de la negociació. Si el diàleg funciona, ells poden dir que van ser els primers en apostar-hi.
- Junts: Després de sortir del Govern i de perdre poder institucional, el partit de Puigdemont pot jugar la carta de la utilitat a Madrid. I, durant almenys quatre anys, combinar la negociació amb la "confrontació intel·ligent" permetria treure suc de la debilitat de Sánchez. En clau catalana, a banda, suposa una oportunitat per demostrar que poden aconseguir més que ERC.
Què hi tenen a perdre i a guanyar tots els actors implicats? Aquesta és l'anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats que tenen el PSOE i l'independentisme de cara a la investidura, que encara no té data i dependrà de com avancin les converses.
Debilitats
- PSOE: Sánchez ha tret un resultat millor del que projectaven les enquestes, però sap que la debilitat parlamentària pot ser una constant durant tota la legislatura. No es tracta només de la investidura, sinó de negociar cada pressupost, cada llei, cada mesura. Amb 121 escons, cada tràmit al Congrés suposaria un element de desgast per a l'executiu socialista.- ERC: La principal debilitat en aquesta situació és que el suport en l'anterior legislatura està prefigurant públicament que els republicans ja tenen decidit el sí a Sánchez. Per això en els últims dies la cúpula d'ERC s'esforça en destacar que els seus vots "no es poden donar per descomptats". El seu principal aliat al Congrés, Bildu, ja ha dit que farà costat al PSOE.
- Junts: És la primer vegada des de la moció de censura, el 2018, que el partit de Carles Puigdemont té un paper decisiu al Congrés. Però el resultat obtingut -set escons- suposa el pitjor de l'espai postconvergent, amb menys de 400.000 vots. Després d'anys d'atiar el discurs de la confrontació, posar-se a parlar amb el PSOE fa aflorar les contradiccions. La situació d'intempèrie institucional tampoc ajuda en el context general de la formació, que és qui pateix més l'abstenció i que es veu parcialment amenaçada per si apareix un quart espai.
Amenaces
- PSOE: Qualsevol cessió no només comptarà amb el rebuig frontal del PP, sinó també amb el dels sectors del PSOE més refractaris a la manera de governar de Sánchez. Desjudicialitzar el conflicte o avançar en el diàleg serà interpretat per la dreta -política, mediàtica i judicial- com un trencament del marc constitucional. I qualsevol millora del finançament, com s'està veient aquests dies, anirà acompanyada de queixes d'un PP que controla el mapa autonòmic.- ERC: Una de les amenaces que afronta ERC de cara a la negociació és que ja ha advertit que una repetició electoral tindria conseqüències "nefastes". Un posicionament que afeblexi la posició negociadora i que situa els republicans en la tessitura de prioritzar la investidura a tornar a donar a les dretes una oportunitat per sumar en cas que la ciutadania torni a les urnes.
- Junts: Tot i que en públic s'exhibeix unitat i es predica la discreció, l'existència de diverses ànimes dins la formació pot suposar un risc en cas que les converses avancin i hi hagi una oferta de Sánchez. Com en el cas d'ERC, un escenari de desacord independentista suposarà allargar les discrepàncies existents des de la tardor del referèndum, mai resoltes en sis anys. Si voten en contra del PSOE i hi ha nous comicis, se'ls assenyalarà públicament com a responsables.
Fortaleses
- PSOE: Sánchez ha demostrat que el PSOE es troba més fort del que detectaven les enquestes i que l'agenda catalana -indults i derogació de la sedició- l'han premiat a Catalunya. Una repetició podria engreixar els resultats del PSC i, si hi anés per no haver concedit res a l'independentisme, suposaria deixar sense arguments el PP d'Alberto Núñez Feijóo.- ERC: A diferència de l'anterior legislatura, en la qual Sánchez podia mirar cap a altres bandes per tenir majoria al Congrés, els set diputats republicans -pràcticament la meitat dels que tenia abans del 23-J- tenen la clau de totes les decisions. Tot i haver perdut centenars de milers de vots, l'aritmètica torna a situar el diàleg amb l'Estat al centre de la política catalana.
- Junts: Mai abans Puigdemont havia tingut tanta rellevància en clau estatal com a partir d'aquestes eleccions. S'ha instal·lat la idea -certa- que ell té la clau del futur de Sánchez, i això propicia que es produeixi la gran negociació pendent des del 2017. Sis anys després de marxar a l'exili, ni ha estat extradit ni ha estat liquidat políticament. I ja ho està fent notar.
Oportunitats
- PSOE: Arribar a un acord amb independentistes i nacionalistes pot ser incòmode de cara a la dreta i entre diversos barons del PSOE, però garantiria a Sánchez pensar en governar a llarg termini, fins i tot més enllà de la nova legislatura, sempre i quan la dreta no sumi. En certa manera, aquesta majoria plural és l'única que li permetria als socialistes mantenir-se a Moncloa.- ERC: Aquesta negociació suposa una oportunitat per als republicans no només d'aconseguir més rèdits del diàleg, sinó de reivindicar-los amb menys acomplexament. Amb els indults, per exemple, s'han esperat al 2023, dos anys després de ser concedits, per verbalitzar que eren fruit de la negociació. Si el diàleg funciona, ells poden dir que van ser els primers en apostar-hi.
- Junts: Després de sortir del Govern i de perdre poder institucional, el partit de Puigdemont pot jugar la carta de la utilitat a Madrid. I, durant almenys quatre anys, combinar la negociació amb la "confrontació intel·ligent" permetria treure suc de la debilitat de Sánchez. En clau catalana, a banda, suposa una oportunitat per demostrar que poden aconseguir més que ERC.