Des que va dimitir com a secretari general de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, periodista, activista i articulista a NacióDigital, s'ha convertit en un actiu molt cobejat per l'independentisme. Ell insisteix que no combrega amb el projecte d'aconseguir un estat independent, però des del referèndum de l'1 d'octubre, amb la violència policial, i especialment amb la vaga general del 3 d'octubre, que protestava contra la repressió de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, els camins s'han anat entrellaçant.

Ara, un any i mig després de ser apartat de Podem per Pablo Iglesias, i sense escó al Parlament, Fachin liderarà el Front Republicà, una llista sobiranista i d'esquerra rupturista formada per Poble Lliure, Pirates i Som Alternativa que aspira a entrar al Congrés per bloquejar-lo i denunciar la repressió de l'Estat contra Catalunya. Però, què pensa Fachin? Repassem a continuació les característiques d'un sobiranista (no independentista) "obsessionat" amb el 3 d'octubre, que s'ha convertit en maldecap un per Iglesias i Xavier Domènech pels comuns i que no acceptarà "xantatges" del PSOE. 

Una "obsessió" pel 3-O

Fachin fa mesos que reivindica la necessitat de consolidar la majoria del 3-O, que va treure al carrer tota aquella gent -independentista i no independentista- contrària a la repressió i a la violència policial que s'havia viscut l'1-O. És un tema que l'"obsessiona", com explicava precisament en un article en aquest diari l'any passat. Deia Fachin a finals del 2018: "La confluència nascuda al carrer el 3-O va ser capaç de entendre que calia una unitat d'acció, que podíem trobar objectius comuns més enllà de les nostres diferències i que davant la misèria de la violència i la injustícia érem un sol poble". Sense aquella majoria, que ell mateix admet que no sap com forjar, només queda "aguantar la humiliació, la injustícia" de l'Estat contra el sobiranisme. 

Ni "xantatges" ni drets per separat

De la mà de Poble Lliure, Pirates i Som Alternativa, Fachin espera obtenir representació el 28-A per bloquejar un Congrés que, en funció de l'aritmètica parlamentària, necessitària d'acords amplis per poder formar govern. El Front Republicà -i Fachin- es presenten reivindicant que no acceptaran "xantatges" del PSOE. Què vol dir xantatge? Tal com explicava ell mateix a la presentació de la coalició, vol dir "renunciar als objectius polítics per por de la dreta de Vox i PP". "Seran els socialistes qui hauran de decidir entre la dreta i la ultradreta o la democràcia", va vaticinar fa uns dies.  

El fantasma de la ultradreta no és nou. De fet, es va fer evident durant les negociacions dels pressupostos. El PSOE demanava el vot favorable dels independentistes als comptes amb, entre d'altres, l'espantall de Vox: "O els pressupostos o Vox". En un article a NacióDigital, Fachin ja es posicionava en aquesta (falsa) dicotomia. Els drets civils i socials, sostenia aleshores, no es poden destriar. Reflexionava sobre la posició de Podem i els comuns en aquesta qüestió i lamentava que es demanés a l'independentisme renunciar a la seva "dignitat" en favor de "les coses de menjar": "Davant aquest discurs que de facto separa els drets civils dels drets socials, hi ha una miopia profunda incapaç d'acceptar que no hi ha els uns sense els altres". 

De figura propera als comuns a maldecap d'Iglesias i Domènech

Vers lliure inclassificable en els equilibris de poder durant el seu pas per Podem, Fachin és recordat pel seu sonat trencament a nivell polític i personal amb la Catalunya Sí que es Pot de Lluís Rabell i Joan Coscubiela. De fet, en una entrevista amb aquest diari, va dir que Coscubiela era "el model de polític a superar". Fachin va passar en poc temps de ser la figura més propera als comuns a un dels principals maldecaps de Xavier Domènech i Pablo Iglesias.

Després d'una etapa convulsa marcada pels missatges irreverents, els ultimàtums i les negociacions in extremis, Fachin ha acabat sent un ariet contra l'"ambigüitat i l'equidistància" dels comuns -aquí, criticava com s'havia gestionat la fundació de Catalunya en Comú- des de que va deixar de formar part de l'espai per passar a ser un referent del sector de l'independentisme que reivindica que cal "reconstruir l'esperit de l'1-O i del 3-O" pivotant en la desobediència. 

Fa quatre anys, el nom d'Albano Dante Fachin era sinònim d'activisme en defensa de la sanitat pública. Alguns en desautoritzaven el fons i les formes, d'altres n'aplaudien la determinació. En el seu parèntesi de la política, ha seguit exercint aquest paper activista a través de les xarxes socials, a les tertúlies i en mitjans amb adeptes i detractors. A aquests últims, no ha dubtat mai a escriure'ls cartes obertes. Dos exemples? Aquesta, als votants d'Inés Arrimadas, i aquesta altra als manifestants de la plaça Colón.