L'Audiència de Madrid ha rebutjat els recursos presentats per l'expresident del govern espanyol i líder del PP Mariano Rajoy i els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz contra la investigació oberta a Andorra relacionada amb l'operació Catalunya. La justícia andorrana té oberta una causa contra ells per una presumpta extorsió a directius de Banca Privada d'Andorra (BPA) perquè facilitessin informació sobre els comptes de polítics catalans.

Els recursos desestimats per l'Audiència de Madrid eren contra la decisió d'una magistrada de no admetre a tràmit els recursos que havien presentat tots tres contra el fet que s'acceptés la petició d'auxili internacional formulada per la justícia andorrana.

El tribunal dona la raó als recurrents, ja que creu que s'haurien d'haver acceptat i estudiat els recursos que la magistrada instructora va rebutjar, però conclou que és massa tard per fer res perquè ja s'ha col·laborat amb la justícia d'Andorra i s'ha donat compliment a allò que havia sol·licitat.

"Resulta així que el recurs de queixa formulat contra la decisió del jutjat d'instrucció de no admetre recurs de reforma contra la citada providència ha quedat en la pràctica sense contingut, ja que ja s'ha complimentat l'auxili judicial requerit", afirmen les interlocutòries a les quals ha tingut accés NacióDigital.

D'aquesta manera, l'Audiència de Madrid desestima els recursos perquè "no seria ja possible revocar la resolució inicialment recorreguda en la qual s'acorda practicar una diligència ja efectuada i esgotada". Per tant, el tribunal veu que l'admissió a tràmit del recurs contra la mateixa "ja no té interès".

La batlle Stéphanie Garcia, de la secció d'instrucció especialitzada 2, una mena d'Audiència Nacional andorrana, veu indicis de delictes greus del codi penal del país, com coacció d'òrgans constitucionals, coaccions, amenaces, xantatge, extorsió i creació de document fals. Tot plegat, en relació a les pressions per obtenir informació sobre comptes bancaris de dirigents independentistes -la família de Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras- amb l'objectiu de desactivar el procés, l'any 2014. Les penes de presó podrien arribar als 29 anys de presó, però per això encara falta molt.