Llum verda del Parlament de Catalunya a la tramitació de la llei que crearà Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Ciutadans (C's) i Partit Popular (PP) s'han quedat sols en les seves esmenes a la totalitat. Per contra, el Partit Socialista (PSC), Catalunya Sí Que es Pot i la CUP s'han sumat a Junts pel Sí per formar una àmplia majoria a favor que la creació de l'ens segueixi endavant a la cambra catalana. 

La portaveu del govern i consellera de Presidència, Neus Munté, ha defensat la inciativa legislativa per afrontar "els riscos i les amenaces de la societat de la informació" i ha explicat que Catalunya s'ha vist afectada per cibertacats "en l'àmbit públic i privat". "El 2015 es van produir 216 milions d'atacs informàtics a la Generalitat", ha il·lustrat Munté. 

El diputat de Junts pel Sí, Lluís Guinó, també ha destacat que a Catalunya es produeixen "milers" de ciberatacs "i les afectacions des d'un punt de vista qualitatiu són especialment greus". En aquest sentit, ha recordat que dies abans del procés participatiu del 9 de novembre "es va produir un ciberatac orquestrat que va fer que els ciutadans també en sortissin perjudicats, ja que la recepta electrònica, entre d'altres, va deixar de funcionar".

Contra "el joc d'espies" de Felip Puig

El diputat del PP, Santi Rodríguez, ha estat el primer en defensar l'esmena a la totalitat de la iniciativa legislativa considerant que la ciberseguretat a Catalunya hauria de ser una matèria gestionada pels Mossos d'Esquadra i rebutjant el "sobrecost" de 20 milions d'euros que suposaria la conversió del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) en l'Agència, que s'afegirien als 6 milions actuals.

Rodríguez també ha lamentat que des de la creació del CESICAT el 2009 s'han produït filtracions de dades personals de Mossos d'Esquadra. També han recordat que es van destapar "objectius polítics inconfessables" com un pla estratègic per la creació del Consell de Seguretat Nacional "a imatge del CNI espanyol o la NSA americana" per "protegir-se dels hackers espanyols". "L'organisme que havia de vetllar per la seguretat a la xarxa era un colador", ha reblat.

Des de Ciutadans, el segon grup parlamentari en defensar l'esmena, el diputat Jean Castel ha criticat que el projecte de llei s'ha fet "de pressa" i "amb manca de comunicació". A més, ha assegurat que si bé el CESICAT inicial crear pel tripartit el 2009 va funcionar bé quan Convergència va entrar al govern en "va trencar els objectius i es va convertir en un joc d'espies del senyor Felip Puig". 

"No volem que l'agència obeeixi la tradicional teoria conspiranoica de Convergència i ERC", ha reblat. Castel ha afegit que l'agència ha de funcionar "en l'àmbit competencial" de Catalunya i en "coordinació amb l'estat espanyol", dues mancances que a parer seu es poden apreciar al projecte de llei. Castel ha apuntat que els diners s'haurien de destinar a sanitat, educació i serveis socials.

"Convocar una manifestació amb un tuit no és una ciberamenaça"

La resta de grups parlamentaris no s'han oposat a la tramitació de la iniciativa legislativa però ja han deixat entreveure les principals qüestions de debat que s'abordaran abans d'aprovar la creació de l'Agència de Ciberseguretat definitiva. El diputat del PSC, Ferran Pedret, ha recordat la polèmica en què es va veure envoltat el CESICAT per l'elaboració d'informes sobre activistes socials quan l'organisme "no tenia aquesta funció"."Convocar una manifestació amb un tuit no és una ciberamenaça", ha declarat. 

El diputat de Catalunya Sí Que es Pot, Joan Giner, també s'ha referit a aquest episodi en el qual es van seguir a activistes i periodistes i ha manifestat amb ironia: "Vigileu que en tenim un que és diputat i amb un micro". En la seva intervenció també ha criticat que la ciberseguretat es redueixi a un debat competencial quan "les amenaces de ciberseguretat no tenen fronteres i es poden produir des d'arreu del món".

La CUP posa el focus en la llibertat

El diputat de la CUP, Benet Salellas, ha tancat les intervencions dels grups de l'oposició posant l'accent en el model d'organisme que es pretén crear. En aquest sentit, ha defensat que l'agència sigui una entitat pública i no de dret privat. "Si és un organisme que s'ha de coordinar amb jutges i Mossos d'Esquadra té lògica que sigui públic", ha insistit després de descartar una "privatització" de la ciberseguretat.

Però Salellas també ha destacat que "sobta que en cap moment de la llei no es parla de com es protegeix la llibertat", motiu pel qual ha defensat la introducció de "mecanismes de control" per garantir els drets fonamentals dels ciutadans. Ha carregat també contra PP i C's perquè han criticat el cost de creació de l'agència però no han esmentat el pressupost del CNI espanyol, que segons ha dit el diputat cupaire, s'enfila fins a 223,69 milions d'euros.