Les traves per catalanitzar-se el nom o el cognom continuen presents dins de l'administració, com va avançar aquest diumenge Nació. L'Estat i la Generalitat, per ara, s'enreden en els viaranys que implica aquesta qüestió: el repartiment competencial i la manca de claredat de la legislació estatal deixa en mans dels funcionaris una interpretació més oberta o restrictiva i l'aplicació dels informes de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Ara bé, què s'ha de fer per catalanitzar-se el nom o el cognom? Els passos els ha desgranat aquest dimecres Marina Pellín, advocada i membre de Plataforma per la Llengua, en una entrevista al programa El Món a RAC1. Són aquests:
- Abans d'anar al Registre Civil, cal tenir preparat el certificat de l'IEC sobre el nom o el cognom que acrediti la fòrmula catalana del nom o del cognom
- Documentació necessària per anar al registre: sol·licitud emplenada i signada, original i còpia del DNI, certificat literal de naixement de la persona i el certificat de l'IEC, que és el responsable que acredita la forma normativa de noms i cognoms en català
- El procés hauria de ser "relativament automàtic", segons Pellín, però la persona es pot trobar amb el requeriment de més documentació per part de l'administració
- En cas que la sol·licitud es denegui, es pot interposar un recurs davant la direcció general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que depèn del Ministeri de Justícia. Aquest recurs s'ha de presentar en castellà
- En cas que aquesta direcció general no resolgui favorablement a la catalanització del nom o del cognom, es pot anar per la via judicial
Davant un cert buit legal legislatiu que atorga un marge d'interpretació alt als funcionaris, Plataforma per la Llengua denuncia que hi ha tres vies de vulneració de drets al Registre Civil. La primera és en la llengua d’atenció als usuaris, ja que asseguren que molts dels funcionaris atenen unilateralment en castellà. "La Generalitat ha de garantir que l’oficina atengui en català, si no passa és culpa seva", apunta Rut Carandell, llicenciada en Dret i directora de l'entitat. Fonts de la Generalitat reconeixen haver rebut un total d'11 queixes en el darrer any per la falta d'ús o, directament, la impossibilitat de parlar o entendre el català per part dels funcionaris del Registre Civil.
