El 24 de març de 2026 va fer 50 anys de l'autorització per inscriure noms propis en català al registre civil. Aquella setmana es complien també deu anys de la mort de Johan Cruyff que, apel·lant a la seva nacionalitat holandesa, i amb el caràcter fort i poc obedient que el caracteritzava, el 1974 va inscriure el seu primer fill com a Jordi. Era el primer nadó inscrit amb el nom del patró de Catalunya en gairebé quatre dècades i ho va ser escapant de la legislació espanyola. També fa uns dies el porter del Barça Joan Garcia va haver d'aclarir als micròfons de la Cope que el seu cognom era, en grafia i en dicció, català (Garcia) i no castellà (García). Aprofitant l'efemèride, el nostre company Bernat Castanyer, que cada setmana prepara notícies i reportatges sobre el català, va fer un tema de la catalanització dels noms propis i, en contacte amb la Plataforma per la Llengua, vam saber que, al Registre Civil, les coses no rutllaven prou.
Vam explicar que, malgrat el dret a catalanitzar-los, les lleis que s'apliquen tenen buits en els casos menys habituals (generalment, de Jorge a Jordi o de Piñol a Pinyol no hi ha dubte, però sí amb posar-se Garcia, Duran o Massip) i això ha provocat fins i tot recursos davant l'administració de Justícia. A això sumeu-hi queixes de ciutadans que, malgrat que el personal del registre, que segueix ordres de l'Estat, està transferit a la Generalitat, s'han queixat de no ser atesos en català.
El cas és que, arran de la publicació del reportatge, del que se'n van fer un ampli ressò els companys de TV3, RAC1 o Catalunya Ràdio, vam preguntar a les administracions implicades què farien. Com que hi ha legislació estatal i catalana i atès que qui mana al registre és l'Estat i qui el gestiona és la Generalitat (passa com als jutjats), els uns miren cap als altres tal com explica Pau Espí i dos dies després ahir no se'n podia treure l'aigua clara.
Més enllà de qui es fa responsable del mal funcionament i la mala atenció als ciutadans per atendre un tràmit administratiu que hauria de ser senzill i que té valor simbòlic per a qui el demana, la situació és preocupant. Tot plegat no hauria de dependre del bon humor d'un cap d'àrea al registre civil o un jutge, més quan una autoritat científica com l'Institut d'Estudis Catalans facilita certificats validant el canvi.
És evident que com, quan és el cas, es detecten desajustaments o arbitrarietats (per poques que siguin són importants per a qui es pren la molèstia de canviar-se el nom o el cognom) les administracions hi han de posar solució amb modificacions legals o nous reglaments. Quan el 1976 es va aprovar l'opció d'inscriure's en català la voluntat del legislador era clara. I quan a principis dels 2000 es va donar via lliure a catalanitzar noms i cognoms que van ser inscrits en castellà també.
Si els funcionaris, depenguin de qui depenguin, no estan disposats a ser fidels a l'esperit de la llei (malauradament ho hem vist en casos de més impacte social i polític com el boicot de l'alta magistratura a la llei d'amnistia) cal prendre mesures per fer prevaldre la voluntat popular, el criteri filològic i el sentit comú. A Nació, continuarem explicant-ho i posant-hi el nostre granet de sorra per poder viure plenament en català. Ja que hem de fer-nos el DNI, com a mínim que ens hi posin bé el nom.
Avui no et perdis
- El Govern referma l'objectiu de guanyar incidència al Prat: «Ningú tindrà més competències que nosaltres»; per Bernat Surroca.
- Sánchez troba el propòsit (internacional) per esgotar la legislatura; per Oriol March.
- Treballs de recerca en temps d'intel·ligència artificial: com s'han de repensar?; per Gerard Mira Sánchez.
- Entrevista a Biel Mesquida: «Haurem de seguir lluitant i els catalans més, perquè tenim l'enemic aquí mateix»; per Pep Martí Vallverdú.
- Estàs fart de «Ben-Hur» per Setmana Santa? Alternatives per als festius més importants; per Víctor Rodrigo.
El passadís
El govern d'Israel no s'atura en la deriva totalitària. Diumenge impedia celebrar missa de Rams a Jerusalem al cardenal Pizzaballa provocant un greu incident diplomàtic i ara ha aprovat una llei que instaura la pena de mort al país, però només per als terroristes palestins. Això ha provocat fins i tot crítiques dels que fins ara han estat defensors radicals de la causa israeliana. Això els portava, sovint, a caure en la desqualificació cap als qui consideraven massa crítics amb el govern de Netanyahu, tot acusant-los de simpatitzar amb l'integrisme islàmic i animant-los a muntar una flotilla solidària a l'Iran i jugar-se la vida per buscar repiulades fàcils. Ahir, a xarxes, es va girar la truita i la periodista Pilar Rahola o el mecenes Antoni Gelonch lamentaven amargament els insults rebuts per desmarcar-se del govern d'Israel. El foc amic sempre és més dolorós.
Vist i llegit
Els expolítics tenen dues virtuts a l'hora de concedir entrevistes: la perspectiva del temps i dels errors comesos, i els pocs miraments a l'hora d'explicar la seva versió o cobrar-se factures. Un bon exemple d'això és la conversa que ahir publicava El Periódico, signada per Ana Cabanillas, amb un dels darrers líders de Ciutadans, Edmundo Bal. L'advocat de l'Estat que va litigar contra el govern de l'1-O i que va saltar a la política amb la formació espanyolista quan va ser apartat, lamentava la política d'aliances d'Albert Rivera i companyia, que van abraçar el PP amb l'ànim de substituir-lo. Bal afirma que mai haurien d'haver investit Isabel Díaz-Ayuso i que haurien d'haver optat pel candidat del PSOE i denuncia que si el 2023 van decidir no presentar-se era perquè molts dels dirigents que quedaven ja havien acordat tenir càrrecs al govern si Feijóo era president. Quina tropa!
La perla del DOGC
El debat sobre la transparència i l'ús pervers que en fan els populistes a través de portals que ofereixen les dades sense contextualitzar-les ha posat de no al punt de mira les subvencions que reben empreses, entitats o administracions per tirar endavant projectes d'interès públic o donar serveis que no volen o poden donar les administracions. Ahir es van publicar al DOGC les bases de les subvencions estructurals per a l'edició de publicacions periòdiques de paper en català o en aranès. Aquestes estan estrictament regulades per vincular els imports a la difusió i els treballadors dels mitjans, com també passa amb les de mitjans digitals i audiovisuals. La pròrroga pressupostària ha fet que l'import total en el cas de diaris i revistes de paper d'abast nacional o local no variï i sigui de 5,59 milions. Podeu consultar aquí les bases i els criteris.
