Cal replantejar els treballs de recerca? És una pregunta que genera un fort debat educatiu, especialment des de l'arribada i la consolidació de les eines d'intel·ligència artificial. Hi ha qui pensa que cal continuar apostant per aquest mecanisme d'avaluació, mentre que d'altres creuen que és millor deixar de fer-los obligatoris. De fet, a l'Institut de Tona, un grup de docents han impulsat un manifest per suprimir l'obligatorietat, ja que consideren que el treball de recerca a batxillerat "s'ha convertit en una eina d'exclusió, estrès i greuge comparatiu", en bona part a causa de la IA. Més enllà de si ha de ser obligatori o no, els experts sí que coincideixen que cal fer un replantejament sobre el seu funcionament.
El professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UAB) Jordi Perales, que també ha treballat amb alumnes de batxillerat en el passat, considera que cal reglar més l'estructura dels treballs: "Els de final de màster, per exemple, estan molt més organitzats. Primer es fa un marc teòric i després una metodologia. Sense un, no pots passar a l'altre. Als treballs de recerca [de batxillerat] això no sempre passa", argumenta Perales. És en aquesta manca d'estructura on la intel·ligència artificial juga un paper important, i sovint pot acabar repercutint en el resultat i l'aprenentatge de l'estudiant. "Si veus que ha estat fet en dos dies, i això es nota, segur que està fet amb intel·ligència artificial", afegeix.
Per la seva banca, la psicopedagoga i professora de la UOC Sylvie Pérez també posa èmfasi en la metodologia per desenvolupar-los: "El treball de recerca és la primera vegada que han de construir coneixement", assenyala l'experta, que creu que, precisament, en el context d'IA actual, cal donar-li encara "més valor". És a dir, en lloc de deixar de fer-lo obligatori com plantegen alguns docents, potenciar-lo encara més. Sobretot, la metodologia amb què cal treballar: "La construcció del coneixement ha de tenir encara més valor", assegura Pérez, que remarca que és una feina molt important a fer fora de l'aula. Per a l'experta, aquest valor és important per als treballs de recerca, però també per als de final de grau universitari i als de final de màster.
Fer un bon seguiment del treball de recerca
Els experts coincideixen que és important fer un bon seguiment dels treballs de recerca per avaluar els processos d'aprenentatge dels estudiants. El professor associat de matemàtiques i informàtica de la Universitat de Barcelona i autor del llibre Intel·ligència artificial: desafiaments i límits del ChatGPT en la docència universitària, Oliver Díaz, creu que és important anar controlat la metodologia de treball dels estudiants en aquests casos: "Va molt bé fer una reunió a la setmana de tutoria, així veus tot el que els ha anat passant i com ho han resolt", argumenta l'expert. Aquesta tutorització, però, no sempre és possible, ja que, en el cas de batxillerat, no hi ha una dedicació horària per aquesta tasca -sí que hi ha un conjunt d'hores de feina al centre fora de l'aula.
Perales i Pérez també consideren rellevant potenciar el desenvolupament metodològic dels treballs, perquè és realment on rau l'aprenentatge i no tant en l'entrega final: "Estaria molt bé fer lliuraments parcials i anar fent reunions, perquè cal temps per fer el seguiment", assevera Perales, que creu que aquesta és la manera d'evitar que es presentin "bestieses" només elaborades amb intel·ligència artificial. "Jo, per exemple, els faig treballar en un document compartit amb mi, així puc anar seguint la seva evolució", exemplifica la psicopedagoga. En aquesta línia, Oliver Díaz també apunta que s'han de potenciar formes d'avaluació més enllà del treball escrit, com ara defenses del projecte o altres presentacions orals. Per als experts, però, en cap cas la solució depèn de rebaixar el pes dels treballs de recerca.
Quin paper ha de jugar la intel·ligència artificial?
La intel·ligència artificial ha arribat per quedar-se. Ja s'ha involucrat de ple en el món laboral, en la quotidianitat i també a les aules. Davant aquest nou escenari, els experts remarquen que cal trobar la manera d'involucrar-la sense perdre l'essència de l'ensenyament. "La IA ha de ser una eina de coneixement en si mateixa", apunta Sylvie Pérez, que creu que es pot fer servir per fer una primera estructura del treball o, fins i tot, fer una primera cerca d'informació. Una visió compartida pels altres dos experts, que asseguren que també és una eina útil a l'hora de corregir l'ortografia o referenciar amb el sistema APA -obligatori en aquesta mena de treballs. Fins i tot, segons recomanen, només permetre fer servir cinc referències -per exemple- facilitades per la IA, i la resta treballar-les manualment.
Més enllà dels aspectes tècnics en què es pugui incorporar la intel·ligència artificial, la qüestió rau més en el fons: "El problema no és fer servir la IA per fer el treball, és no fer servir cap criteri", exclama Perales, que destaca la importància d'educar en el bon ús d'aquesta eina, ja consolidada. Tots tres experts mantenen que els estudiants han de trobar la manera de complementar la seva feina amb la intel·ligència artificial, tot i que també és feina dels mateixos docents -i de les famílies, a parts iguals- dotar-los de recursos per poder discernir quan la intel·ligència artificial és correcte i quan no. És a dir, ensenyar-los a tenir criteri. Un criteri aplicable als treballs de recerca, però també a la resta de qüestions de l'aprenentatge i del dia a dia.
