El Govern manté obertes negociacions amb ERC per millorar el model de governança dels aeroports catalans, cap de més importants que l'aeroport del Prat. Malgrat que les converses estan desvinculades dels pressupostos -una carpeta, per cert, sense calendari conegut-, l'acord entre el govern espanyol i el País Basc ha tornat a posar sobre la taula un dels elements de l'acord d'investidura de Salvador Illa, que fins ara ha comptat amb el "no" rotund d'Aena.
En la darrera comissió bilateral, els governs espanyol i basc van acordar crear un nou organisme bilateral per incidir en la cogestió dels tres aeroports en territori basc. La competència, com es va encarregar de recordar Aena poc després de la signatura, continua sent estatal, però sí que el compromís és que el govern d'Imanol Pradales pugui incidir en la presa de decisions i les inversions que es destinen als aeroports bascos.
La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha garantit que "no hi haurà cap comunitat autònoma a Espanya que tingui més competències que Catalunya en l'àmbit aeroportuari, tampoc el País Basc". També ha admès, però, que la realitat basca és diferent que la catalana, més complexa. L'aeroport del Prat és la joia de la corona dels aeroports espanyols, i Aena no té cap interès en facilitar res que pugui suposar un mínim canvi en el model de gestió centralitzat.
De tota manera, la consellera s'ha mostrat confiada que les negociacions amb ERC, que van començar a l'octubre de 2024 i que s'han anat fent fora del focus mediàtic, permetran desencallar la situació. Fa unes setmanes, es va crear l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya, per guanyar incidència en la gestió del Prat a partir de 2027. L'acord es que planteja no preveu canviar l'actual marc normatiu. "Ningú ha d'estar alarmat", ha dit Paneque, en referència a Aena.
No es contempla, per exemple, una delegació de la gestió del Prat a Catalunya, com es volia fer amb les competències en immigració. Catalunya reclama una cosa similar al que s'ha concedit als bascos, però topa amb el socialista Maurici Lucena, que rebutja que els governs autonòmics guanyin presència en la gestió aeroportuària. La dimensió de l'aeroport del Prat -representa la meitat dels beneficis d'Aena, segons les últimes dades de 2014- no té punt de comparació amb la dels aeroports bascos
Potser per això Lucena aprofita sempre que pot per enviar missatges de confiança als accionistes i deixar clar que el model continuar tal com fins ara. La part catalana vol més influència, però Aena ho refreda. "Transferir aeroports a tercers o la cessió de parcel·les de gestió dels aeroports com a resultat d'acords polítics, per molt que un govern ho volgués imposar, seria nul de ple dret". Les negociacions, en tot cas, continuen obertes, al marge del que pugui passar de pressupostos, i sense concretar fins on podria arribar la presència de Catalunya al Prat.
