El lehendakari, Imanol Pradales, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han acordat aquest divendres crear un òrgan bilateral aeroportuari Estat-Euskadi perquè el govern basc pugui entrar en la gestió dels tres aeroports que hi ha al seu territori. "Fins ara, Euskadi no tenia ni veu ni vot en matèria aeroportuària, i ara podria començar a participar en la presa de decisions que afecten els aeroports bascos", ha remarcat Pradales després de celebrar una comissió bilateral a la Moncloa. "Són competències que pertanyen al poble basc i que l'Estat continua sense complir", ha afegit.
L'acord afecta els aeroports de Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià. La infraestructura continuarà sent propietat de l'Estat, però millorarà la col·laboració, la coordinació i la gestió de les tres infraestructures aeroportuàries. A més, el govern basc tindrà capacitat d'incidència i “veu” en els plans d'inversió d'Aena per als pròxims anys: 12.888 milions d'euros per als aeroports, dels quals 332 aniran als del País Basc. Mentre els bascos guanyen pes en la gestió dels aeroports, Catalunya reclama una cosa similar.
En el cas dels aeroports catalans, de moment no hi ha avenços i compta amb l'oposició frontal d'Aena i el seu president, el socialista Maurici Lucena, rebutja que els governs autonòmics guanyin presència en la gestió aeroportuària. La dimensió de l'aeroport del Prat no té punt de comparació amb la dels aeroports bascos, més petits i amb menys trànsit que el de Barcelona.
Les últimes dades publicades, el 2014, apuntaven que El Prat representava la meitat dels beneficis d'Aena, i els experts tenen clar que el sistema aeroportuari espanyol s'aguanta perquè n'hi ha uns quants, els més turístics, que sostenen la resta, que són deficitaris. El de Barcelona, amb 55 milions de passatgers cada any i que si s'amplia podria arribar als 80, és que concentra més vols low cost d'Europa, cosa que el fa més rendible.
L'acord d'investidura de Salvador Illa fixa una cosa similar al que avui ha aconseguit el País Basc: més incidència catalana en els aspectes clau i estratègics de les infraestructures aeroportuàries, modificacions legals perquè Catalunya pugui pactar amb l'Estat tenir un paper “determinant” en la “definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari catalana”, i la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya per tenir "veu pròpia" davant d'Aena i influir en la governança del Prat.
Acords sobre els traspassos de l'Estatut de Gernika
La reunió Sánchez-Pradales s'ha tancat amb més acords en el marc de la negociació dels traspassos per completar l'Estatut de Gernika i altres amb mesures per reforçar la seguretat pública. Així, s'ha pactat crear un marc de cooperació financera entre l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i l'Institut Basc de Finances (IBF) per millorar l'accés al finançament empresarial i donar suport a projectes d'interès econòmic i social. També s'inclouen actuacions conjuntes a través de l'IBF per desenvolupar projectes industrials i empresarials a Pimes d'Euskadi.
Alhora, el govern basc gestionarà les subvencions a la contractació d'assegurances agràries combinades, i de les funcions d'informació als productors en el seu àmbit territorial. També s'inclou la inspecció pesquera, per tal que el País Basc pugui fer funcions de vigilància, inspecció i control en aigües interior i exteriors, tant en pesca comercial com en recreativa. En seguretat privada, Euskadi augmentarà capacitat ens formació i habilitació de serveis privats de seguretat. Per últim, el govern espanyol també traspassa al País Basc la competència sobre els centres de reconeixement mèdic i reeducació vial, en el marc dels permisos de conduir.
