Pedro Sánchez ha hagut de fer cessions als socis per mantenir-se a la Moncloa. A Catalunya, l'amnistia, el finançament o el traspàs de Rodalies en són bons exemples. Però el líder del PSOE també va haver de tancar un acord amb el PNB per aconseguir els seus vots l'any 2023. En aquest pacte, Sánchez i el líder nacionalista basc, Andoni Ortuzar, es comprometien a desplegar l'autogovern basc i a culminar, en un termini de dos anys, el traspàs de competències que fixa l'Estatut de Gernika de 1979 en matèria de Seguretat Social, infraestructures, seguretat pública, hisenda o finances. Com passa a Catalunya, els acords amb els socialistes no sempre es compleixen en el termini fixat, i el PNB continua pressionant per aconseguir els traspassos que fa anys que reclama el País Basc.
Els aeroports, plat principal
Aquest divendres, Sánchez i el lehendakari, Imanol Pradales, celebren una nova comissió bilateral a la Moncloa. El menú basc té com a plat principal la proposta de cogestió dels aeroports de Bilbao, Vitòria i Sant Sebastià. La infraestructura continuarà sent propietat de l'Estat, però l'acord contempla la creació d'un òrgan bilateral aeroportuari entre els governs espanyol i basc per millorar la col·laboració, la coordinació i la gestió de les tres infraestructures aeroportuàries. A més, el govern basc tindrà capacitat d'incidència i “veu” en els plans d'inversió d'Aena per als pròxims anys: 12.888 milions d'euros per als aeroports, dels quals 332 aniran als del País Basc.
Mentre els bascos guanyen pes en la gestió dels aeroports, Catalunya reclama una cosa similar, sense avenços i amb l'oposició frontal d'Aena i el seu president, el socialista Maurici Lucena, que rebutja que els governs autonòmics guanyin presència en la gestió aeroportuària. La dimensió de l'aeroport del Prat no té punt de comparació amb la dels aeroports bascos, més petits i amb menys trànsit que el de Barcelona. Les últimes dades publicades, el 2014, apuntaven que El Prat representava la meitat dels beneficis d'Aena, i els experts tenen clar que el sistema aeroportuari espanyol s'aguanta perquè n'hi ha uns quants, els més turístics, que sostenen la resta, que són deficitaris. El de Barcelona, amb 55 milions de passatgers cada any i que si s'amplia podria arribar als 80, és que concentra més vols low cost d'Europa, cosa que el fa més rendible.
L'acord d'investidura hi obre la porta
La recepta basca, però, pot servir d'argument al Govern i a ERC per exigir el mateix per a Catalunya en plena negociació pressupostària. De fet, l'acord d'investidura d'Illa fixa una cosa similar: més incidència catalana en els aspectes clau i estratègics de les infraestructures aeroportuàries, modificacions legals perquè Catalunya pugui pactar amb l'Estat tenir un paper “determinant” en la “definició, articulació i gestió del nou sistema aeroportuari catalana”, i la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya -que començarà a operar l'1 de gener de 2027- per tenir "veu pròpia" davant d'Aena i altres organismes aeroportuaris europeus, i influir en la governança del Prat.
La prestació de l'atur i més competències
Catalunya ha posat el focus en la reforma del finançament -pantalla superada des de fa dècades a Euskadi gràcies al concert-, la condonació del FLA, el traspàs de Rodalies o la delegació de les competències en immigració. Mentrestant, el menú basc s'ha centrat en traspassos de competències que tot sovint tenen menys recorregut mediàtic, però també són rellevants per muscular l'autogovern. El País Basc és la primera comunitat que assumirà, a partir de 2027, la prestació de l'atur després d'un acord assolit al gener. També gestionarà les prestacions no contributives familiars de la Seguretat Social, de salvament marítim, l'assegurança escolar i el Centre de Verificació de Maquinària de Barakaldo. Pradales també posarà damunt la taula modificacions en el càlcul del cupo que Euskadi paga a l'Estat per les competències que exerceix per adaptar-lo als nous traspassos.
El Govern es troba en plena negociació de pressupostos. Aparcada la gestió de l'IRPF -es continua reclamant, però ja no és una línia vermella-, ERC reclama nous traspassos de competències que permeti guanyar "espais de poder" a l'Estat. En quins àmbits? Muscular més l'Agència Tributària de Catalunya seria un camí transitable per la Generalitat, però els d'Oriol Junqueras recorden que, abans, calen unes reformes legals que el govern espanyol es resisteix a impulsar. A Calàbria mantenen l'hermetisme i demanen propostes al Govern i a la Moncloa.
Sí que hi pot haver recorregut en el traspàs de l'Ingrés Mínim Vital, que ja gestiona Euskadi. És una reivindicació històrica plasmada en un acord pressupostari entre Sánchez i els republicans l'any 2020, refermat l'any 2024 i que encara no s'ha culminat. Segons publicava Ser Catalunya el setembre de l'any passat, la previsió era que la Generalitat assumís la gestió d'aquesta ajuda a la primavera, és a dir, ara. Sigui com sigui, el menú basc pot donar idees a les portes d'una nova negociació important a Catalunya en què les cessions, tenint en compte que hi ha eleccions a Andalusia, seran més cares.
