La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, s'ha acomiadat aquest dimarts dels seus col·legues del consell de ministres i ja ho té tot a punt per deixar el govern espanyol i posar rumb a Andalusia, a fer campanya pel PSOE. Les perspectives no són bones i les enquestes donen una victòria clara al PP de Juanma Moreno Bonilla. Els socialistes en tindrien prou si el baró dels populars perd la majoria absoluta i passa a dependre de Vox, com ja passa a Extremadura, l'Aragó o Castellà i Lleó. Montero, vicepresidenta primera i de la màxima confiança de Pedro Sánchez, ha estat una peça fonamental al govern espanyol aquests darrers anys i la seva sortida, tot i que estava prevista, té conseqüències a l'Estat i, sobretot, a Catalunya.
Les cessions s'encareixen
Ja fa temps que la política catalana té una relació estreta amb les urgències electorals del PSOE. El Govern nega que el paper de Montero a Andalusia tingui res a veure amb el fracàs dels pressupostos, amb la negociació de l'IRPF o amb futurs pactes, però ningú pot negar que les cessions a Catalunya són munició per al PP i Vox, i que als socialistes els ha erosionat la proposta de finançament pactada amb ERC. Ni Sánchez ni Montero han fet cap gest amb l'IRPF, com demanaven els republicans. Això ha abocat Salvador Illa a una retirada d'última hora, amb el compromís dels d'Oriol Junqueras de negociar i aprovar els comptes abans de l'estiu, ja sense la recaptació d'impostos com a línia vermella.
Amb la convocatòria d'eleccions pel 17 de maig, el calendari de la negociació pressupostària catalana s'encavalca amb la campanya electoral andalusa. I tot fa pensar que a Montero li buscaran les pessigolles pels acords amb els independentistes per la condonació del Fons de Liquiditat Autonòmica, l'anomenat "cupo" català o el fantasma d'una hisenda catalana segregada de l'espanyola. Per això a Palau desitgen, en privat, una negociació ràpida amb ERC per encarrilar els pressupostos, per minimitzar "incendis" durant la campanya de Montero. Una cosa és parlar com a vicepresidenta i ministra d'un govern que necessita els vots dels republicans, i l'altra baixar al fang electoral i competir amb el PP a Andalusia.
"Mai hem vinculat els pressupostos al calendari electoral de cap comunitat autònoma", ha insistit la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, aquest dimarts. Ara bé, amb les eleccions andaluses a l'horitzó, les cessions del govern espanyol a Catalunya s'encareixen. ERC ha accedit a congelar l'IRPF i desvincular-lo dels pressupostos, però continua demanant guanyar "espais de poder", és a dir, traspassos de competències, tal com va avançar Nació. El Govern veu bé avançar en l'autogovern però demana no supeditar-ho als comptes, i que les negociacions avancin "en paral·lel". Els traspassos no depenen de Catalunya, sinó de Madrid, que mirarà de reüll les enquestes andaluses per no dinamitar la campanya de Montero.
Una finestra d'oportunitat amb l'IRPF
L'encara ministra d'Hisenda es va comprometre a tancar el nou model de finançament abans de marxar a fer campanya. La proposta ja està sobre la taula, Andalusia és el territori que més se'n beneficia, però els diners addicionals que rebrà Catalunya són els que han inquietat més la resta de comunitats autònomes. En tot cas, el nou finançament s'ha de concretar en forma de canvis legislatius en un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que s'havia de fer entre març i abril, però encara no està convocat i ja no el presidirà Montero. Després d'aquesta cita, la reforma podrà arribar al Congrés on no té garantida l'aprovació. La carpeta, una patata calenta per al govern espanyol, l'haurà d'entomar el successor de l'actual ministra, que encara és una incògnita mentre sona el nom de Carlos Cuerpo, ministre d'Economia.
En tot cas, la sortida de Montero obre una finestra d'oportunitat per intentar aconseguir els canvis legals que permetin, quan l'Agència Tributària de Catalunya estigui a punt, que la Generalitat recapti l'IRPF. La ministra s'hi havia negat, però el president Illa ha refermat el seu compromís i des del Govern insisteixen que els acords d'investidura es compliran. El successor de Montero haurà d'afrontar aquesta negociació i també d'altres relacionades amb el nou model de finançament, concretament la negociació bilateral amb la Generalitat sobre el finançament de les competències no homogènies, per exemple amb més cessió de l'IVA. És una de les potes de la reforma del sistema que ha de servir per configurar un finançament singular per a Catalunya.
Sense pressupostos a l'Estat
Montero deixa un altre front obert. La ministra deixarà la cartera sense haver presentat cap pressupost aquesta legislatura. S'havia compromès a fer-ho durant el primer trimestre de 2026, però la guerra a l'Orient Mitjà ha obligat el govern espanyol a aparcar aquesta qüestió per centrar-se en les mesures per fer front a les conseqüències del conflicte. Les possibilitats d'aprovar-los són escasses -la majoria de la investidura cada cop és menys operativa, encara que Sánchez podrà exhibir el suport de Junts a les mesures per mitigar els efectes de la guerra- i, en tot cas, serà una carpeta que haurà d'entomar, també, el successor de Montero. Amb les eleccions convocades, la ministra marxa de Madrid amb deures pendents, però la prioritat ara és intentar salvar els mobles del PSOE a Andalusia.
