És poc habitual que algú com Benjamin Netanyahu es faci enrere en una decisió, però això és exactament que ha passat a Jerusalem. Després que la policia impedís al patriarca llatí Pierbattista Pizzaballa d’oficiar la missa del Diumenge de Rams en el Sant Sepulcre al·legant motius de seguretat en plena guerra a la regió, el primer ministre reculava i anunciava que el dignatari catòlic podia accedir al lloc sagrat. L’escena viscuda aquest diumenge inclou tots els ingredients de la geopolítica en el lloc més calent del planeta. La policia va aturar en sec tot un cardenal de l’Església catòlica i li va impedir fer missa, una cosa que no havia succeït en segles.
Pizzaballa no és una figura menor dins del catolicisme. Aquest cardenal, de l’orde franciscà, de 61 anys, nascut a la Llombardia, és el referent dels catòlics de Jerusalem. Porta molts anys a Terra Santa, on ha treballat amb intensitat per engreixar unes bones relacions amb totes les comunitats religioses de la regió. També amb les autoritats israelianes. Un objectiu que s’ha vist facilitat pel domini que té el prelat de la llengua hebrea. Pizzaballa sempre ha actuat amb cura en un territori assetjat per la violència. Després de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, es va oferir per intercanviar-se amb els menors israelians en mans de l’organització terrorista.
En el darrer conclave, el nom de Pizzaballa va circular com a papable. Fins i tot l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el va esmentar com un candidat preferit. El perfil diplomàtic del patriarca podia ser adequat per una Església que ha d’actuar en el context internacional més endimoniat dels darrers anys. Que la policia israeliana li barrés el pas al Sant Sepulcre va ser un acte que expressa bé la brutalitat del moment. El Diumenge de Rams se celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem enmig de la joia de la gent. És el darrer instant d’alegria abans de la Pasqua dels dolors. Les autoritats d’Israel no estan per palmons i semblen tenir pressa per accelerar el calendari de la passió i la mort.
Sánchez no perd pistonada
No deixa de sorprendre que enmig de l’allau d’atacs i bombardejos dels Estats Units i Israel contra l’Iran, i del règim xiïta contra instal·lacions estratègiques dels països del Golf, amb una xifra de morts que creix cada dia, la suspensió d’una missa generés un escàndol mundial. Però així va ser. Des de la primera ministra italiana, la ultraconservadora Giorgia Meloni, al president brasiler Lula, un munt de dirigents internacionals van aixecar la veu contra la decisió del govern de Tel Aviv.
El president espanyol, Pedro Sánchez, va ser àgil i en una piulada va sortir en defensa de la missa catòlica davant un atac a la “llibertat religiosa”. Madrid va fer més. Aquest mateix dilluns, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha convocat l’encarregada de negocis d’Israel a l’estat espanyol per expressar-li el rebuig a la decisió adoptada. També el govern de Meloni ha convocat l’ambaixador, tot parlant d’”ofensa” a la llibertat de creences.
Que Israel es va equivocar es va percebre de seguida. El mateix president d’Israel, Isaac Herzog, cap de l’estat, laborista en un país on el laborisme és avui poc més que el record d’una hegemonia passada, va demanar gairebé disculpes. I que la cosa anava de debò ho va evidenciar el mateix ambaixador nord-americà a Israel, Mike Huckabee, que va considerar que les autoritats s’havien extralimitat. Huckabee, un republicà que va intentar un dia guanyar la Casa Blanca, és un home de la dreta evangèlica més recalcitrant.
Lleó XIV: "Mans tacades de sang"
L’incident davant el Sant Sepulcre diu més coses. L’arribada de Lleó XIV al papat va semblar dulcificar els aspectes més punxeguts de Francesc, un pontífex que solia sortir-se del guió més diplomàtic. Però Lleó XIV ha demostrat també que, amb un estil més suau, no vol allunyar-se d’un programa que té en la defensa de la pau un dels punts centrals del seu missatge. Cal recordar que ja el primer dia del seu pontificat va defensar una “pau desarmada i desarmant”, just quan es debatia l’increment dels pressupostos de defensa a la UE. El xoc frontal entre el catòlic liberal de Xicago que és aquest papa que ve dels Estats Units i qui diu liderar el món lliure, Donald Trump, sembla inevitable.
El Papa ha insistit darrerament en no recórrer a la religió per justificar les guerres, mentre el cap del Pentàgon, Pete Hegseth, s’ha fet un tip de referències religioses per justificar la guerra contra l’Iran. El cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat, ha subratlalt des de l’inici de l’atac dels Estats Units i Israel que cal oposar-se a la teoria de les guerres preventives. Diumenge, des de la plaça de Sant Pere, Lleó XIV va invocar el Déu que, des de la creu, cridava: “Teniu les mans tacades de sang!”. Mentre un Donald Trump més confús que mai sembla avançar cap a una mena de Gòlgota i van arribant tropes al Golf Pèrsic, el govern israelià va decidir que no hi hauria treva ni un Diumenge de Rams.
