03
de maig
de
2022, 14:22
Actualitzat:
04
de maig,
11:59h
No hi haurà comissió d'investigació sobre l'espionatge al Congrés. Si més no, mentre el PSOE no canviï d'opinió. Però sí que n'hi haurà al Parlament de Catalunya. Els grups independentistes i els comuns, que fa dies que reclamen que s'assumeixin responsabilitats judicials però també polítiques, han registrat una petició per crear una comissió per la qual desfilin compareixents, entre ells, alts càrrecs de l'Estat, per intentar esclarir els fets. Si més no, per posar en evidència que l'escàndol ha de fer saltar les alarmes i ha d'estar situat en l'esfera de les explicacions públiques i no només en una comissió de secrets oficials que, per llei, no permet revelar-ne el contingut i que es reunirà en els propers dies.
ERC, Junts, els comuns i la CUP han presentat aquesta mateixa tarda la iniciativa just després que al Congrés no hagi estat possible pel bloqueig del PSOE, que s'hi oposa malgrat que aquest dilluns va denunciar que el president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles també han estat espiats amb Pegasus. En les darreres hores, la bateria de declaracions des del sobiranisme perquè es depurin responsabilitats ha anat in crescendo. La falta d'una resposta contundent, han assenyalat, és un motiu per restar "credibilitat" a l'hora de presentar-se també com a víctima en aquest cas.
Una de les principals incògnites és què farà el PSC al Parlament, tenint present que Salvador Illa sempre ha ofert "col·laboració" als independentistes per arribar fins al fons del cas. De fet, l'esclat de l'escàndol interfereix en el rol d'oposició amb la participació en els grans consensos que vol exercir a la cambra catalana i ara, el fet que Sánchez i Robles se sumin a la llista d'espiats, dificulta els arguments per desmarcar-se de la iniciativa. No només els grups independentistes exerceixen pressió sobre els socialistes catalans, sinó també els comuns. De fet, ha estat la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, qui ha avançat que donarien suport a crear la comissió a la cambra catalana i qui ha assenyalat que és una incongruència que el PSOE voti a favor de crear-ne una al Parlament Europeu per l'espionatge a Hongria i Polònia i, en canvi, la bloquegi a l'Estat.
"El Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals", defensen els grups impulsors de la comissió. L'objectiu d'aquest nou espai parlamentari serà conèixer els detalls de les "intromissions per part de l’Estat a través del CNI o altres organismes públics", així com els de les "estructures orgàniques i tècniques adscrites" als ministeris de Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència econòmica i Justícia del govern espanyol que "hagin participat, de forma directa o indirecta, en la monitorització i control dels afectats i aclarir-ne l’abast temporal". També qui va ordenar l'espionatge i la seva motivació, i si existia o no autorització judicial.
La comissió tindrà una durada d'un any i elaborarà unes conclusions a partir de les quals s'exigiran responsabilitats polítiques, penals o civils. També podrà emprendre accions legislatives i judicials en funció d'aquestes conclusions en base a les quals s'elaborarà un dictamen que serà debatut al ple del Parlament.
El paper del PSC
ERC ha instat el PSC a donar suport a la comissió d'investigació. La diputada Raquel Sans ha dit que els socialistes han de decidir si se sumen "a la democràcia i la transparència", o bé a "l'espionatge i les clavegueres". Sans ha apuntat que el PSC té ara l'"oportunitat" de demostrar si va "més enllà de les bones paraules" i té "voluntat" d'esclarir "l'escàndol" sobre l'espionatge.
La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha avisat que no volen "dilatar en el temps" la comissió d'investigació pel Pegasus. "El PSC ja decidirà després com s'hi vol implicar", ha dit preguntada per si esperen que els socialistes s'afegeixin a la petició de Junts, ERC, la CUP i En Comú Podem. A més, Sales ha recriminat al PSOE el seu vot contra la comissió d'investigació al Congrés. "No té cap intenció de destapar les clavegueres", s'ha queixat.
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha dit que és un "escàndol" que el PSOE hagi bloquejat la comissió d'investigació al Congrés. "Verifica que darrere del cas d'espionatge hi ha l'Estat, que n'és el primer i l'últim responsable", ha assegurat, i ha tornat a exigir responsabilitats i que es duguin a terme les "depuracions necessàries". El Parlament sí que investigarà el Catalangate amb l'objectiu, també, de "denunciar-ho a tots els nivells". Per la CUP, el cas d'espionatge massiu és una nova evidència de "la veritable naturalesa antidemocràtica de l'Estat" i Pellicer ha demanat a ERC i Junts que tornin a la via del referèndum. "L'estat espanyol és irreformable; ens toca tirar pel dret", ha afirmat.
L'efecte dòmino judicial i polític
La comissió d'investigació al Parlament se sumarà a la bateria d'iniciatives judicials i polítiques que han posat en marxa els afectats en els darrers 15 dies. Aquest dimarts, el Govern ha anunciat que la Generalitat es personarà com a acusació popular en totes les causes judicials que s'obrin derivades del cas d'espionatge massiu a dirigents independentistes. També Quim Torra i Josep Costa han anunciat una querella contra Sánchez, que se suma a la d'Òmnium contra l'empresa NSO i a la de Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez de la CUP. En paral·lel, l'Audiència Nacional ha obert també una investigació sobre Pegasus.
En l'esfera política, Aragonès manté suspesa la relació al més alt nivell amb la Moncloa i continua a l'espera d'una trobada cara a cara amb Pedro Sánchez, que aquest divendres participarà a la cloenda de les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona. La Moncloa ha assegurat que el president del govern espanyol està disposat a trucar-lo com ho fa amb els altres presidents autonòmics. Tant el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, han tornat a advertir el govern espanyol que la legislatura està en risc i que l'agenda legislativa del PSOE no té garantits els seus vots.
Conscients del que pot suposar que no es refaci la majoria de la investidura, els comuns, per boca d'Albiach, han deixat caure que "es van netejar les clavegueres del ministeri de l'Interior, però no s'han netejat les clavegueres del ministeri de Defensa". Ni ells ni el propi Junqueras han demanat directament la dimissió de Robles aquest dimarts -com sí que va fer Aragonès la setmana passada-, però la situen al centre de la diana. Aquest dimecres, Robles compareixerà al Congrés una setmana després de la seva incendiària intervenció per justificar l'espionatge a dirigents independentistes i dos dies després d'anunciar que ella també ha patit la intrusió de Pegasus.
ERC, Junts, els comuns i la CUP han presentat aquesta mateixa tarda la iniciativa just després que al Congrés no hagi estat possible pel bloqueig del PSOE, que s'hi oposa malgrat que aquest dilluns va denunciar que el president Pedro Sánchez i la ministra Margarita Robles també han estat espiats amb Pegasus. En les darreres hores, la bateria de declaracions des del sobiranisme perquè es depurin responsabilitats ha anat in crescendo. La falta d'una resposta contundent, han assenyalat, és un motiu per restar "credibilitat" a l'hora de presentar-se també com a víctima en aquest cas.
Una de les principals incògnites és què farà el PSC al Parlament, tenint present que Salvador Illa sempre ha ofert "col·laboració" als independentistes per arribar fins al fons del cas. De fet, l'esclat de l'escàndol interfereix en el rol d'oposició amb la participació en els grans consensos que vol exercir a la cambra catalana i ara, el fet que Sánchez i Robles se sumin a la llista d'espiats, dificulta els arguments per desmarcar-se de la iniciativa. No només els grups independentistes exerceixen pressió sobre els socialistes catalans, sinó també els comuns. De fet, ha estat la presidenta d'En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, qui ha avançat que donarien suport a crear la comissió a la cambra catalana i qui ha assenyalat que és una incongruència que el PSOE voti a favor de crear-ne una al Parlament Europeu per l'espionatge a Hongria i Polònia i, en canvi, la bloquegi a l'Estat.
"El Parlament de Catalunya no pot quedar impassible davant la gravetat dels fets, que atempten directament contra drets fonamentals", defensen els grups impulsors de la comissió. L'objectiu d'aquest nou espai parlamentari serà conèixer els detalls de les "intromissions per part de l’Estat a través del CNI o altres organismes públics", així com els de les "estructures orgàniques i tècniques adscrites" als ministeris de Defensa, Interior, Exteriors, Presidència, Vicepresidència econòmica i Justícia del govern espanyol que "hagin participat, de forma directa o indirecta, en la monitorització i control dels afectats i aclarir-ne l’abast temporal". També qui va ordenar l'espionatge i la seva motivació, i si existia o no autorització judicial.
La comissió tindrà una durada d'un any i elaborarà unes conclusions a partir de les quals s'exigiran responsabilitats polítiques, penals o civils. També podrà emprendre accions legislatives i judicials en funció d'aquestes conclusions en base a les quals s'elaborarà un dictamen que serà debatut al ple del Parlament.
El paper del PSC
ERC ha instat el PSC a donar suport a la comissió d'investigació. La diputada Raquel Sans ha dit que els socialistes han de decidir si se sumen "a la democràcia i la transparència", o bé a "l'espionatge i les clavegueres". Sans ha apuntat que el PSC té ara l'"oportunitat" de demostrar si va "més enllà de les bones paraules" i té "voluntat" d'esclarir "l'escàndol" sobre l'espionatge.
La portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha avisat que no volen "dilatar en el temps" la comissió d'investigació pel Pegasus. "El PSC ja decidirà després com s'hi vol implicar", ha dit preguntada per si esperen que els socialistes s'afegeixin a la petició de Junts, ERC, la CUP i En Comú Podem. A més, Sales ha recriminat al PSOE el seu vot contra la comissió d'investigació al Congrés. "No té cap intenció de destapar les clavegueres", s'ha queixat.
El diputat de la CUP Xavier Pellicer ha dit que és un "escàndol" que el PSOE hagi bloquejat la comissió d'investigació al Congrés. "Verifica que darrere del cas d'espionatge hi ha l'Estat, que n'és el primer i l'últim responsable", ha assegurat, i ha tornat a exigir responsabilitats i que es duguin a terme les "depuracions necessàries". El Parlament sí que investigarà el Catalangate amb l'objectiu, també, de "denunciar-ho a tots els nivells". Per la CUP, el cas d'espionatge massiu és una nova evidència de "la veritable naturalesa antidemocràtica de l'Estat" i Pellicer ha demanat a ERC i Junts que tornin a la via del referèndum. "L'estat espanyol és irreformable; ens toca tirar pel dret", ha afirmat.
L'efecte dòmino judicial i polític
La comissió d'investigació al Parlament se sumarà a la bateria d'iniciatives judicials i polítiques que han posat en marxa els afectats en els darrers 15 dies. Aquest dimarts, el Govern ha anunciat que la Generalitat es personarà com a acusació popular en totes les causes judicials que s'obrin derivades del cas d'espionatge massiu a dirigents independentistes. També Quim Torra i Josep Costa han anunciat una querella contra Sánchez, que se suma a la d'Òmnium contra l'empresa NSO i a la de Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez de la CUP. En paral·lel, l'Audiència Nacional ha obert també una investigació sobre Pegasus.
En l'esfera política, Aragonès manté suspesa la relació al més alt nivell amb la Moncloa i continua a l'espera d'una trobada cara a cara amb Pedro Sánchez, que aquest divendres participarà a la cloenda de les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona. La Moncloa ha assegurat que el president del govern espanyol està disposat a trucar-lo com ho fa amb els altres presidents autonòmics. Tant el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, han tornat a advertir el govern espanyol que la legislatura està en risc i que l'agenda legislativa del PSOE no té garantits els seus vots.
Conscients del que pot suposar que no es refaci la majoria de la investidura, els comuns, per boca d'Albiach, han deixat caure que "es van netejar les clavegueres del ministeri de l'Interior, però no s'han netejat les clavegueres del ministeri de Defensa". Ni ells ni el propi Junqueras han demanat directament la dimissió de Robles aquest dimarts -com sí que va fer Aragonès la setmana passada-, però la situen al centre de la diana. Aquest dimecres, Robles compareixerà al Congrés una setmana després de la seva incendiària intervenció per justificar l'espionatge a dirigents independentistes i dos dies després d'anunciar que ella també ha patit la intrusió de Pegasus.