29
d'abril
de
2022, 19:47
Actualitzat:
02
de maig,
8:03h
El contrast era flagrant. Mentre la ministra de Defensa, Margarita Robles, atiava l'incendi dimecres des del Congrés amb una resposta que va ser interpretada per l'independentisme com una justificació de l'espionatge, el líder del PSC, Salvador Illa, intentava sufocar-lo des del Parlament, on va oferir "col·laboració" als afectats: "És un tema seriós que exigeix respostes serioses. Comprenc molt bé i empatitzo amb el neguit de les persones mencionades a les informacions, però demano que no prejutgem". No va poder impedir, però, que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, respongués amb contundència exigint la dimissió de Robles. L'impacte de les paraules de la ministra, de qui la Moncloa reconeix que no s'ha cenyit a la consigna de guant de seda verbal amb l'escàndol però a qui defensa en el càrrec, ha acabat entorpint l'estratègia de centralitat que busca el PSC: compaginar el rol d'oposició amb la participació en els grans consensos i jugar a ser soci de conveniència d'ERC o Junts.
La preocupació dels socialistes catalans sobre el cas d'espionatge ha anat in crescendo a mesura que avançaven els dies i que la la falta de mesures contundents del govern espanyol atiava un efecte bola de neu que ja era irrefrenable quan el ministre Félix Bolaños es va desplaçar d'urgència diumenge passat a la Generalitat. L'enduriment de la resposta de l'independentisme, inclosa ERC, està al nivell de reivindicar que rodin caps i d'aparcar la taula de diàleg. Sectors de Junts també han plantejat la continuïtat del pacte per governar la Diputació de Barcelona, debat que afrontaran al congrés del juny. La direcció del PSC ha fet mans i mànigues per no caure en un to agre a l'hora de pronunciar-se sobre el cas i, al mateix temps, defensar el govern espanyol. Des d'Illa a la portaveu, Alícia Romero, han insistit en la predisposició a contribuir en l'esclariment dels fets, al mateix temps que han demanat no precipitar-se ni desconfiar de la voluntat de diàleg de la Moncloa.
I és que l'estratègia del PSC passa per acabar amb els dos blocs consolidats a la cambra i exhibir un perfil de governabilitat amb l'objectiu que la victòria del 14-F no sigui "estèril" i serveixi per poder arribar a la Generalitat en els propers comicis. Des de que va assumir el lideratge del partit a finals de l'any passat, Illa ha acordat amb Junts i ERC la renovació dels organismes estatutaris caducats-el més rellevant dels quals és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)-, s'han implicat activament en l'acord al Parlament per a la defensa de la immersió a l'escola i estan disposats, han assegurat aquest divendres, a participar del Pacte Nacional per la Indústria a Catalunya. S'han alineat amb ERC a l'hora de defensar la taula de diàleg -ara aparcada per Aragonès- mentre que, amb Junts, han tancat files en qüestions com l'ampliació de l'aeroport. La gestió del Catalangate, però, complica aquestes relacions que Illa ha greixat amb un equip entre els quals hi ha Romero, Raül Moreno i Esther Niubó, amb bona entrada en la interlocució amb ERC i Junts.
Mentre els republicans coïen el trencament amb la majoria de la investidura en la votació del decret de les mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra, el PSC se sumava a la denúncia presentada pel Parlament per defensar els 25 diputats i exdiputats de la cambra afectats. Des del Congrés no s'ha fet una acció similar, malgrat que els quatre diputats de Madrid espiats amb Pegasus han reclamat protecció a la presidenta Meritxell Batet, tot entenent que la seguretat de la institució està compromesa. El PSOE fia la recomposició dels ponts amb ERC a la comissió de secrets oficials, de la qual n'ha accelerat la constitució amb un canvi de reglament perquè es pugui reunir ja la setmana que ve. Per ara, però, res ha servit per llimar asprors perquè no s'han produït ni cessaments ni vocació d'explicacions públiques en una comissió d'investigació. Malgrat que els socialistes catalans subratllen que és la moderació verbal de Sánchez i no l'"estil" de Robles qui marca la pauta, s'han dinamitat relacions entre la Generalitat i la Moncloa.
Infructífer va ser també l'intent del PSC de sumar-se a la declaració de condemna que independentistes i comuns van fer a la cambra perquè no va aconseguir que es retiressin les referències a un espionatge per motius ideològics. També a l'Ajuntament de Barcelona els de Jaume Collboni s'han vist abocats a desmarcar-se de la condemna del cas signada per l'alcaldessa Ada Colau de la mà dels grups independentistes. Ara, la incògnita és fins a quin punt es mantindrà en el temps la ruptura d'ERC amb el govern de Sánchez al Congrés, que congela el diàleg -el PSC fa bandera d'haver apaivagat el conflicte amb Catalunya-, que complica la majoria per impulsar l'agenda legislativa de la Moncloa -llei d'habitatge, llei de memòria històrica o reforma de la llei de seguretat ciutadana- i que pot acabar tenint ressò al Parlament.
De la taula de diàleg a la Diputació de Barcelona
Si bé, però, el fet que els republicans no considerin que es tracta d'una ruptura definitiva amb el govern espanyol pot desfer el nus que interfereix en l'estratègia parlamentària socialista, un altre nivell seria que l'escàndol es traduís en la implosió del govern de la Diputació. Tant el PSC -per boca de la presidenta i alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín- com veus de Junts han defensat la robustesa de l'entesa. Però altres quadres de pes al partit de Carles Puigdemont, com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb aspiracions al congrés de la formació, advoquen pel trencament. Aquest escenari, suposaria una pèrdua de poder institucional -i també econòmic- per als socialistes.
A l'espera de com evoluciona el Catalangate, els socialistes catalans tenen la intenció de mantenir un rumb que entenen que els serveix per consolidar-se com a alternativa a l'actual govern independentista. Tot plegat, a expenses de com evolucionen les conseqüències de l'escàndol, de si es recondueixen les relacions i, també, d'un calendari que ens situa a un any de les eleccions municipals. Illa ha advertit aquest divendres en un acte de la Fundació Campalans -el laboratori d'idees que està apuntalar el sender de l'actual PSC- que continuaran actuant amb "llums llargues", unes llums que corren el risc d'atenuar-se per capítols foscos com el d'un espionatge amb moltes preguntes i poques respostes.
La preocupació dels socialistes catalans sobre el cas d'espionatge ha anat in crescendo a mesura que avançaven els dies i que la la falta de mesures contundents del govern espanyol atiava un efecte bola de neu que ja era irrefrenable quan el ministre Félix Bolaños es va desplaçar d'urgència diumenge passat a la Generalitat. L'enduriment de la resposta de l'independentisme, inclosa ERC, està al nivell de reivindicar que rodin caps i d'aparcar la taula de diàleg. Sectors de Junts també han plantejat la continuïtat del pacte per governar la Diputació de Barcelona, debat que afrontaran al congrés del juny. La direcció del PSC ha fet mans i mànigues per no caure en un to agre a l'hora de pronunciar-se sobre el cas i, al mateix temps, defensar el govern espanyol. Des d'Illa a la portaveu, Alícia Romero, han insistit en la predisposició a contribuir en l'esclariment dels fets, al mateix temps que han demanat no precipitar-se ni desconfiar de la voluntat de diàleg de la Moncloa.
I és que l'estratègia del PSC passa per acabar amb els dos blocs consolidats a la cambra i exhibir un perfil de governabilitat amb l'objectiu que la victòria del 14-F no sigui "estèril" i serveixi per poder arribar a la Generalitat en els propers comicis. Des de que va assumir el lideratge del partit a finals de l'any passat, Illa ha acordat amb Junts i ERC la renovació dels organismes estatutaris caducats-el més rellevant dels quals és la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)-, s'han implicat activament en l'acord al Parlament per a la defensa de la immersió a l'escola i estan disposats, han assegurat aquest divendres, a participar del Pacte Nacional per la Indústria a Catalunya. S'han alineat amb ERC a l'hora de defensar la taula de diàleg -ara aparcada per Aragonès- mentre que, amb Junts, han tancat files en qüestions com l'ampliació de l'aeroport. La gestió del Catalangate, però, complica aquestes relacions que Illa ha greixat amb un equip entre els quals hi ha Romero, Raül Moreno i Esther Niubó, amb bona entrada en la interlocució amb ERC i Junts.
Mentre els republicans coïen el trencament amb la majoria de la investidura en la votació del decret de les mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la guerra, el PSC se sumava a la denúncia presentada pel Parlament per defensar els 25 diputats i exdiputats de la cambra afectats. Des del Congrés no s'ha fet una acció similar, malgrat que els quatre diputats de Madrid espiats amb Pegasus han reclamat protecció a la presidenta Meritxell Batet, tot entenent que la seguretat de la institució està compromesa. El PSOE fia la recomposició dels ponts amb ERC a la comissió de secrets oficials, de la qual n'ha accelerat la constitució amb un canvi de reglament perquè es pugui reunir ja la setmana que ve. Per ara, però, res ha servit per llimar asprors perquè no s'han produït ni cessaments ni vocació d'explicacions públiques en una comissió d'investigació. Malgrat que els socialistes catalans subratllen que és la moderació verbal de Sánchez i no l'"estil" de Robles qui marca la pauta, s'han dinamitat relacions entre la Generalitat i la Moncloa.
Infructífer va ser també l'intent del PSC de sumar-se a la declaració de condemna que independentistes i comuns van fer a la cambra perquè no va aconseguir que es retiressin les referències a un espionatge per motius ideològics. També a l'Ajuntament de Barcelona els de Jaume Collboni s'han vist abocats a desmarcar-se de la condemna del cas signada per l'alcaldessa Ada Colau de la mà dels grups independentistes. Ara, la incògnita és fins a quin punt es mantindrà en el temps la ruptura d'ERC amb el govern de Sánchez al Congrés, que congela el diàleg -el PSC fa bandera d'haver apaivagat el conflicte amb Catalunya-, que complica la majoria per impulsar l'agenda legislativa de la Moncloa -llei d'habitatge, llei de memòria històrica o reforma de la llei de seguretat ciutadana- i que pot acabar tenint ressò al Parlament.
De la taula de diàleg a la Diputació de Barcelona
Si bé, però, el fet que els republicans no considerin que es tracta d'una ruptura definitiva amb el govern espanyol pot desfer el nus que interfereix en l'estratègia parlamentària socialista, un altre nivell seria que l'escàndol es traduís en la implosió del govern de la Diputació. Tant el PSC -per boca de la presidenta i alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín- com veus de Junts han defensat la robustesa de l'entesa. Però altres quadres de pes al partit de Carles Puigdemont, com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb aspiracions al congrés de la formació, advoquen pel trencament. Aquest escenari, suposaria una pèrdua de poder institucional -i també econòmic- per als socialistes.
A l'espera de com evoluciona el Catalangate, els socialistes catalans tenen la intenció de mantenir un rumb que entenen que els serveix per consolidar-se com a alternativa a l'actual govern independentista. Tot plegat, a expenses de com evolucionen les conseqüències de l'escàndol, de si es recondueixen les relacions i, també, d'un calendari que ens situa a un any de les eleccions municipals. Illa ha advertit aquest divendres en un acte de la Fundació Campalans -el laboratori d'idees que està apuntalar el sender de l'actual PSC- que continuaran actuant amb "llums llargues", unes llums que corren el risc d'atenuar-se per capítols foscos com el d'un espionatge amb moltes preguntes i poques respostes.