20
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
11:52h
El pacte entre Junts i el PSC a la Diputació de Barcelona ha gaudit de mala salut de ferro des que es va segellar després de les eleccions municipals del 2019. Ha estat contínuament qüestionat per sectors del partit que lidera Carles Puigdemont, però de portes endins ha funcionat -i funciona- amb estabilitat. Així ho ha defensat públicament la presidenta de l'ens supramunicipal, Núria Marín, que fins i tot ha obert la porta a una aliança entre les dues formacions a la Generalitat. L'esclat del cas d'espionatge massiu a una seixantena de dirigents independentistes, però, pot fer que l'aliança entri en fase de perill. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, sectors de Junts pressionen en les últimes hores per adoptar "mesures urgents", entre les quals el trencament del principal acord que té la formació amb els socialistes catalans.
Un dels qui s'ha pronunciat públicament és Toni Comín, eurodiputat de Junts i vicepresident del Consell per la República, al programa Els Matins de TV3. "Tothom ha de fer un exercici de coherència. Si un vol tenir autoritat moral per exigir segons quines coses ha de ser conseqüent amb les decisions que pren un mateix", ha suggerit Comín, que ha indicat que qui espia no és la Diputació, però que el govern de l'organisme està en mans del mateix partit que, segons ell, sí que ho fa. Aquest dimarts al vespre, el diputat Jaume Alonso-Cuevillas -que aspira a un rol protagonista en la futura direcció de Junts- va defensar obertament acabar amb el pacte en declaracions al Més324.
La petició de trencar orgeix, en bona mesura, del gruix de dirigents estructurats al voltant de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que des del principi han posat en qüestió l'existència de l'entesa a la Diputació. Una entesa que va ser negociada en el seu moment per David Bonvehí, president del PDECat, en un moment en què la formació postconvergent encara formava part de l'espai de Junts. La negociació de Bonvehí amb Salvador Illa, que el 2019 era el secretari d'organització del PSC, va rebre l'aval de Puigdemont, a qui el dirigent nacionalista va demanar explícitament el suport abans de signar cap acord. L'entesa, malgrat que en les hores prèvies a la investidura de Marín va trontollar -i molt-, va acabar concretant-se l'11 de juliol de fa tres anys.
La presidenta de la Diputació, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i imputada pel cas del Consell Esportiu -destapat per NacióDigital-, ha tingut un mandat relativament plàcid de portes endins. La coordinació amb Neus Munté, cap de files de Junts a l'ens, ha funcionat, i el pacte s'ha blindat del soroll extern. Ni la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O, ni tampoc la resta d'esdeveniments vinculats a la repressió -com ara la detenció de Puigdemont a Itàlia- han fet esberlar l'entesa. Amb l'esclat del Catalangate, però, i tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals -estan previstes pel maig del 2023- ha fet que tornin a aparèixer veus que, de portes endins, reclamen evidenciar la ruptura de l'acord. De fet, les mateixes fonts troben difícil d'explicar que l'entesa continuï vigent en aquestes circumstàncies.
Entre els incòmodes amb el pacte hi ha Borràs i membres de la direcció com Aurora Madaula. Dins del grup parlamentari, també hi ha veus com la de Joan Canadell que han criticat els acords amb el PSC, tot i que en aquest cas l'expresident de la Cambra -que va ser número tres de Junts a les eleccions al Parlament- prioritza plantejar un ultimàtum per la taula de diàleg a Pedro Sánchez, fixar una data propera i posar rumb al nou embat, en la línia del que -insisteix- estipula l'acord de Govern entre ERC i Junts signat fa onze mesos entre el president Pere Aragonès i Jordi Sànchez, que al juliol deixarà de ser secretari general del partit. En els grups telemàtics de Junts, la possibilitat d'adoptar mesures "urgents" per reaccionar al cas d'espionatge massiu ha estat una constant en les últimes hores, amb Puigdemont com a estendard públic.
Els acords amb el PSC sempre han generat controvèrsia dins de Junts. "I el pacte amb la Diputació, quan passen coses, sempre genera nerviosisme", sosté un dirigent del partit. Per què? Perquè una de les estratègies del partit passa per evidenciar els vincles entre ERC i el PSOE a Madrid, on els republicans apuntalen el govern espanyol amb l'argument de l'existència de la taula de diàleg. El partit d'Oriol Junqueras, quan escolta les crítiques de Junts a la relació amb els socialistes, acostuma a fer servir el pacte a la Diputació per contraatacar. També han posat de manifest, al llarg dels últims mesos, els acords de Junts amb el PSC sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat o bé la sintonia a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per renovar de manera interina les cúpules de TV3 i de Catalunya Ràdio, pendents del concurs per triar nous directors.
Dins de Junts, però, també hi ha un sector -més pragmàtic, com se'ls coneix també de portes endins- que no tanca la porta a acords amb el PSC un cop superada la fase de la tardor del 2017, en la qual els socialistes van validar de manera acrítica l'aplicació del 155. Qui va verbalitzar la possibilitat d'entendre's amb ells a la Generalitat va ser la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital, fet que va motivar una desautorització de la direcció. La mateixa direcció -amb les veus bel·ligerants de Borràs i de Madaula- que va censurar l'acord que hi havia per situar Enric Hernández com a conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), el grup de mitjans que depèn de la Diputació, que finalment no es va dur a terme.
Amb el cas d'espionatge massiu damunt la taula, els mateixos sectors que van digerir malament el nom d'Hernández i que arrufen el nas davant qualsevol acord amb el PSC -com el de la reforma de la llei de política lingüística, avortat amb la intervenció directa de Puigdemont-, són ara partidaris de liquidar l'entesa amb els socialistes a la Diputació. Entenen que seria un gest -davant del PSC, però també dins del camp independentista- d'acord amb la gravetat del Catalangate. Amb l'horitzó de les municipals de l'any vinent, el debat sobre els pactes continua vigent dins de Junts, que en els comicis del 2023 s'hi juga la consolidació del projecte i l'hegemonia local davant d'ERC. I, també, del PSC.
Un dels qui s'ha pronunciat públicament és Toni Comín, eurodiputat de Junts i vicepresident del Consell per la República, al programa Els Matins de TV3. "Tothom ha de fer un exercici de coherència. Si un vol tenir autoritat moral per exigir segons quines coses ha de ser conseqüent amb les decisions que pren un mateix", ha suggerit Comín, que ha indicat que qui espia no és la Diputació, però que el govern de l'organisme està en mans del mateix partit que, segons ell, sí que ho fa. Aquest dimarts al vespre, el diputat Jaume Alonso-Cuevillas -que aspira a un rol protagonista en la futura direcció de Junts- va defensar obertament acabar amb el pacte en declaracions al Més324.
La petició de trencar orgeix, en bona mesura, del gruix de dirigents estructurats al voltant de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que des del principi han posat en qüestió l'existència de l'entesa a la Diputació. Una entesa que va ser negociada en el seu moment per David Bonvehí, president del PDECat, en un moment en què la formació postconvergent encara formava part de l'espai de Junts. La negociació de Bonvehí amb Salvador Illa, que el 2019 era el secretari d'organització del PSC, va rebre l'aval de Puigdemont, a qui el dirigent nacionalista va demanar explícitament el suport abans de signar cap acord. L'entesa, malgrat que en les hores prèvies a la investidura de Marín va trontollar -i molt-, va acabar concretant-se l'11 de juliol de fa tres anys.
La presidenta de la Diputació, alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat i imputada pel cas del Consell Esportiu -destapat per NacióDigital-, ha tingut un mandat relativament plàcid de portes endins. La coordinació amb Neus Munté, cap de files de Junts a l'ens, ha funcionat, i el pacte s'ha blindat del soroll extern. Ni la sentència del Tribunal Suprem contra els líders de l'1-O, ni tampoc la resta d'esdeveniments vinculats a la repressió -com ara la detenció de Puigdemont a Itàlia- han fet esberlar l'entesa. Amb l'esclat del Catalangate, però, i tenint en compte la proximitat de les eleccions municipals -estan previstes pel maig del 2023- ha fet que tornin a aparèixer veus que, de portes endins, reclamen evidenciar la ruptura de l'acord. De fet, les mateixes fonts troben difícil d'explicar que l'entesa continuï vigent en aquestes circumstàncies.
Entre els incòmodes amb el pacte hi ha Borràs i membres de la direcció com Aurora Madaula. Dins del grup parlamentari, també hi ha veus com la de Joan Canadell que han criticat els acords amb el PSC, tot i que en aquest cas l'expresident de la Cambra -que va ser número tres de Junts a les eleccions al Parlament- prioritza plantejar un ultimàtum per la taula de diàleg a Pedro Sánchez, fixar una data propera i posar rumb al nou embat, en la línia del que -insisteix- estipula l'acord de Govern entre ERC i Junts signat fa onze mesos entre el president Pere Aragonès i Jordi Sànchez, que al juliol deixarà de ser secretari general del partit. En els grups telemàtics de Junts, la possibilitat d'adoptar mesures "urgents" per reaccionar al cas d'espionatge massiu ha estat una constant en les últimes hores, amb Puigdemont com a estendard públic.
Els acords amb el PSC sempre han generat controvèrsia dins de Junts. "I el pacte amb la Diputació, quan passen coses, sempre genera nerviosisme", sosté un dirigent del partit. Per què? Perquè una de les estratègies del partit passa per evidenciar els vincles entre ERC i el PSOE a Madrid, on els republicans apuntalen el govern espanyol amb l'argument de l'existència de la taula de diàleg. El partit d'Oriol Junqueras, quan escolta les crítiques de Junts a la relació amb els socialistes, acostuma a fer servir el pacte a la Diputació per contraatacar. També han posat de manifest, al llarg dels últims mesos, els acords de Junts amb el PSC sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat o bé la sintonia a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per renovar de manera interina les cúpules de TV3 i de Catalunya Ràdio, pendents del concurs per triar nous directors.
Dins de Junts, però, també hi ha un sector -més pragmàtic, com se'ls coneix també de portes endins- que no tanca la porta a acords amb el PSC un cop superada la fase de la tardor del 2017, en la qual els socialistes van validar de manera acrítica l'aplicació del 155. Qui va verbalitzar la possibilitat d'entendre's amb ells a la Generalitat va ser la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, en una entrevista a NacióDigital, fet que va motivar una desautorització de la direcció. La mateixa direcció -amb les veus bel·ligerants de Borràs i de Madaula- que va censurar l'acord que hi havia per situar Enric Hernández com a conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), el grup de mitjans que depèn de la Diputació, que finalment no es va dur a terme.
Amb el cas d'espionatge massiu damunt la taula, els mateixos sectors que van digerir malament el nom d'Hernández i que arrufen el nas davant qualsevol acord amb el PSC -com el de la reforma de la llei de política lingüística, avortat amb la intervenció directa de Puigdemont-, són ara partidaris de liquidar l'entesa amb els socialistes a la Diputació. Entenen que seria un gest -davant del PSC, però també dins del camp independentista- d'acord amb la gravetat del Catalangate. Amb l'horitzó de les municipals de l'any vinent, el debat sobre els pactes continua vigent dins de Junts, que en els comicis del 2023 s'hi juga la consolidació del projecte i l'hegemonia local davant d'ERC. I, també, del PSC.