03
de març
del
2022
Actualitzat
el
04
de març
a les
0:31h
El nom d'Enric Hernàndez com a opció més ben col·locada per assumir el càrrec de conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL), el conglomerat de mitjans que depèn de la Diputació de Barcelona -que presideix el PSC gràcies a l'acord de govern estable amb Junts- ha generat un fort debat intern a la formació de Carles Puigdemont. Fins al punt que hi ha sectors que ja s'hi han posicionat en contra de manera pública -Laura Borràs, Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Joan Canadell, entre d'altres- i que pressionen perquè el nomenament d'Hernàndez, exdirector d'El Periódico de Catalunya i excap d'Informació de TVE, no s'acabi produint en la votació prevista per finals d'aquest mes de març. La qüestió encara no s'ha debatut a l'executiva de Junts -on l'aposta per Hernàndez va conèixer-se en amplis sectors un cop publicada per NacióDigital-, però és molt probable que hi acabi aterrant, tenint en compte el rebombori.
Fonts oficials del partit assenyalen que el periodista no és "promogut" per les seves files. En virtut del pacte al qual van arribar el juliol del 2019 el PSC i Junts, són els socialistes els encarregats de proposar el conseller delegat de la XAL. Al seu torn, Junts proposa el gerent, i uns i altres es donen suport mutu. Com que qui ocupa ara el càrrec, Lluís Garriga, serà escollit la setmana vinent com a membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -fruit d'un pacte a tres bandes entre PSC, Junts i ERC-, se l'ha de rellevar. I el nom que han triat els socialistes i que ja havien comunicat als representants de Junts a la Diputació, segons fonts coneixedores de la situació, és el d'Hernàndez. El gerent de la XAL ja va ser nomenat a proposta d'aquesta formació i amb els vots socialistes. Es tracta d'Antoni Molons, secretari de Comunicació en l'última legislatura catalana. Abans ho havia estat de Difusió, motiu pel qual està imputat per la celebració del referèndum de l'1-O davant del jutjat número 13.
El PSC, que manté una prudent discreció sobre tot aquest afer, entén que els correspon a ells proposar el nom del conseller delegat i que, en compliment dels acords, Junts l'ha d'assumir i votar. "La proposta d'Hernández no és de consens ni ben rebuda per nosaltres", assenyalen, però, fonts oficials de Junts. "S'ha generat un bon embolic, perquè no era un plantejament conegut per la direcció", ressalta un dels consultats per NacióDigital. El nom de l'exdirector d'El Periódico genera reticències especialment per la publicació d'una informació sobre un avís dels Estats Units als Mossos d'Esquadra sobre l'atemptat gihadista a la Rambla del 2017. També va ser molt crític amb el rumb de l'independentista abans i després de la tardor del referèndum. "No en el nostre nom", ha arribat a tuitejar Francesc de Dalmases, molt proper a Borràs.
Els noms que s'han significat més aquests dies en contra de l'arribada d'Hernàndez a la direcció de la XAL són els mateixos que més van pressionar per impedir l'acord entre el PSC i Junts per governar plegats la Diputació de Barcelona. Tot i que en un primer moment Puigdemont va avalar l'acord teixit entre Salvador Illa i David Bonvehí -president del PDECat, en aquell moment dins de Junts-, els dubtes posteriors i la contestació interna van provocar una votació taquicàrdica dins la cúpula que es va acabar decidint a última hora a favor de materialitzar el pacte. Dirigents com Damià Calvet i Miquel Buch van ser clau per mantenir l'acord rubricat per Illa i Bonvehí. L'acord, malgrat les tensions polítiques viscudes arreu, no ha trontollat en cap moment.
El consell d'administració de la XAL, l'encarregat d'elevar la proposta d'Hernàndez com a conseller delegat, està format per nou persones, set d'elles de la majoria governamental de la Diputació que presideix Núria Marín: el president del consell és Jaume Collboni i en representació del PSC també hi ha Pilar Díaz, Núria Parlón i el mateix Lluís Garriga. Per Junts hi són Neus Munté -que va ser deixar el càrrec de consellera de la Presidència dins del Govern de Puigdemont mesos abans del referèndum de l'1-O- com a vicepresidenta de l'ens, Joan Carles García i Joan Foguet. Per ERC hi ha Dionís Guiteras i, pels comuns, Lluís Moreno.
La XAL emet programació pròpia informativa i d'entreteniment i la distribueix a les emissores municipals que hi estan associades. El panorama als mitjans locals s'ha vist darrerament sacsejat pels problemes que travessa Betevé, la televisió de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 2022 té un pressupost de 25 milions d'euros que es reparteixen les despeses de personal -té 175 treballadors-, la producció pròpia i els acords de producció amb cadenes locals repartides per tot Catalunya.
Fonts oficials del partit assenyalen que el periodista no és "promogut" per les seves files. En virtut del pacte al qual van arribar el juliol del 2019 el PSC i Junts, són els socialistes els encarregats de proposar el conseller delegat de la XAL. Al seu torn, Junts proposa el gerent, i uns i altres es donen suport mutu. Com que qui ocupa ara el càrrec, Lluís Garriga, serà escollit la setmana vinent com a membre del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) -fruit d'un pacte a tres bandes entre PSC, Junts i ERC-, se l'ha de rellevar. I el nom que han triat els socialistes i que ja havien comunicat als representants de Junts a la Diputació, segons fonts coneixedores de la situació, és el d'Hernàndez. El gerent de la XAL ja va ser nomenat a proposta d'aquesta formació i amb els vots socialistes. Es tracta d'Antoni Molons, secretari de Comunicació en l'última legislatura catalana. Abans ho havia estat de Difusió, motiu pel qual està imputat per la celebració del referèndum de l'1-O davant del jutjat número 13.
El PSC, que manté una prudent discreció sobre tot aquest afer, entén que els correspon a ells proposar el nom del conseller delegat i que, en compliment dels acords, Junts l'ha d'assumir i votar. "La proposta d'Hernández no és de consens ni ben rebuda per nosaltres", assenyalen, però, fonts oficials de Junts. "S'ha generat un bon embolic, perquè no era un plantejament conegut per la direcció", ressalta un dels consultats per NacióDigital. El nom de l'exdirector d'El Periódico genera reticències especialment per la publicació d'una informació sobre un avís dels Estats Units als Mossos d'Esquadra sobre l'atemptat gihadista a la Rambla del 2017. També va ser molt crític amb el rumb de l'independentista abans i després de la tardor del referèndum. "No en el nostre nom", ha arribat a tuitejar Francesc de Dalmases, molt proper a Borràs.
Els noms que s'han significat més aquests dies en contra de l'arribada d'Hernàndez a la direcció de la XAL són els mateixos que més van pressionar per impedir l'acord entre el PSC i Junts per governar plegats la Diputació de Barcelona. Tot i que en un primer moment Puigdemont va avalar l'acord teixit entre Salvador Illa i David Bonvehí -president del PDECat, en aquell moment dins de Junts-, els dubtes posteriors i la contestació interna van provocar una votació taquicàrdica dins la cúpula que es va acabar decidint a última hora a favor de materialitzar el pacte. Dirigents com Damià Calvet i Miquel Buch van ser clau per mantenir l'acord rubricat per Illa i Bonvehí. L'acord, malgrat les tensions polítiques viscudes arreu, no ha trontollat en cap moment.
El consell d'administració de la XAL, l'encarregat d'elevar la proposta d'Hernàndez com a conseller delegat, està format per nou persones, set d'elles de la majoria governamental de la Diputació que presideix Núria Marín: el president del consell és Jaume Collboni i en representació del PSC també hi ha Pilar Díaz, Núria Parlón i el mateix Lluís Garriga. Per Junts hi són Neus Munté -que va ser deixar el càrrec de consellera de la Presidència dins del Govern de Puigdemont mesos abans del referèndum de l'1-O- com a vicepresidenta de l'ens, Joan Carles García i Joan Foguet. Per ERC hi ha Dionís Guiteras i, pels comuns, Lluís Moreno.
La XAL emet programació pròpia informativa i d'entreteniment i la distribueix a les emissores municipals que hi estan associades. El panorama als mitjans locals s'ha vist darrerament sacsejat pels problemes que travessa Betevé, la televisió de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 2022 té un pressupost de 25 milions d'euros que es reparteixen les despeses de personal -té 175 treballadors-, la producció pròpia i els acords de producció amb cadenes locals repartides per tot Catalunya.