Segons fonts parlamentàries, els motius al·legats per JxCat, ERC i la CUP per ajornar la creació de la comissió no ha estat la carta d'Interior que desaconsellava la constitució d'aquest ens perquè el cas està judicialitzat, sinó que són de tipus procedimental. En concret, han argumentat que s'havia limitat a una les propostes de resolució que es podien presentar per grup. A l'inici del ple, però, l'oposició ha carregat durament contra la decisió de fer caure el punt i ho ha atribuiït a "motius polítics". Ha recordat també que el Parlament no podria crear cap comissió d'investigació si prevalgués sempre l'argument que no es pot fer si el cas està judicialitzat.
"Es vulneren els drets dels diputats i no se'ls deixa parlar sobre allò que molesta la majoria parlamentària", ha denunciat el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa. El grup taronja, juntament amb PSC, comuns i populars, han demanat que es tornés a alterar l'ordre del dia invocant l'article 83.3 del reglament del Parlament. La votació, però, no ha prosperat perquè els 70 vots de la majoria independentista ho ha impedit. "A qui li fa por la transparència i que aquest Parlament tingui parets de vidre?", ha etzibat la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alamany.
Reunió de la junta de portaveus i la mesa del Parlament. Foto: ACN
La insòlita carta d'Interior
Interior ha demanat per carta al Parlament de Catalunya que no activi la comissió d'investigació sobre suposat espionatge polític. Segons fonts parlamentàries, Interior argumenta que "l'assumpte està judicialitzat i hi ha una investigació en marxa". La petició s'ha fet a través de la Direcció General de Relacions amb el Parlament de la Generalitat, ara dirigida pel govern espanyol en virtut de l'article 155 de la Constitució. Les citades fonts han reivindicat que el Parlament "té autonomia i és sobirà" i que per això té dret a impulsar les investigacions que consideri oportunes si ho estima la majoria.
Els impulsors de la comissió volen que s'investigui "l'espionatge polític i les activitats de seguiment d'algunes unitats dels Mossos" a determinats dirigents polítics, sindicals i socials, periodistes i a altres cossos de seguretat de l'Estat. Al·leguen que, segons diverses informacions publicades en mitjans de comunicació, la policia catalana va destinar efectius a seguiments, intercepció de comunicacions i escoltes de "manera sistemàtica i perllongada". Exposen que els destinataris d'aquest espionatge van ser persones "no afins al procés" sobiranista i que es buscava conèixer les seves relacions i moviments, la qual cosa consideren que el Parlament ha d'investigar a fons.
Recorden l'episodi del 26 d'octubre, en el qual diverses furgonetes de Mossos van ser interceptades per la Policia Nacional quan anaven a "destruir informació compromesa a una incineradora", i conclouen que en el seu conjunt són fets molt greus.
El pla de treball proposat
Segons la proposta registrada en el Parlament, es pretén investigar les unitats d'informació dels Mossos, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat).També volen determinar els casos concrets en què va haver-hi seguiments; analitzar la documentació interceptada el 26 d'octubre, i saber si existeixen "possibles llistats o fitxers de caràcter personal en poder dels Mossos", entre altres qüestions.
Els quatre grups volen fer comparèixer als consellers d'Interior entre els anys 2011 i 2017 -Felip Puig, Ramon Espadaler, Jordi Jané, Joaquim Forn- i als majors i directors generals de la policia catalana en aquest període. També volen citar als màxims responsables de la Comissaria General d'Informació, de la Comissaria General de Recursos Operatius i de la Divisió d'Assumptes Interns, a més dels directors del CTTI i del Cesicat.
