Semblava difícil però el PP ha empitjorat els resultats obtinguts a les eleccions del 2017. Els populars tornaran a ser la força amb menys representació al Parlament, perd un escó i se'n queda amb 3. El projecte de Casado continua sense arrelar a Catalunya i veu com la ultradreta de Vox els supera de llarg. "El nostre resultat és molt dolent", ha dit el cap de llista, Alejandro Fernández, recordant no s'han assolit els dos principals objectius: créixer i aconseguir grup parlamentari propi.

[eleccionscat2021]CA09[/eleccionscat2021]
Fernández ha assegurat que cal "ser capaços" de gestionar el resultat i ha volgut fer una crida a la "serenitat". El candidat ha reivindicat el projecte del PP i ha al·legat part del fracàs al fet que bona part de l'electorat "s'hagi quedat a casa".
 
El PP perd 80.000 vots respecte de fa quatre anys i el paper de Fernández, rivalitzant obertament amb Vox als debats, no ha estat suficient. Els populars mantenen els tres escons obtinguts a la demarcació de Barcelona el 2017 però perden el de Tarragona i continuen sense obtenir representació a Girona i Lleida.

 
De la preocupació al fracàs

La preocupació ha anat creixent en la direcció del PP a mesura que avançava la campanya. I és que les novetats del cas Bárcenas, amb noves revelacions de l'extresorer del partit i l'inici del judici sobre la caixa B ha trastocat les perspectives populars. Després, el radar del PP ha detectat -com auguraven les enquestes- l'ascens d'un Vox que ha acabat sent un maldecap per a la cúpula de Pablo Casado.

El PP ha enfocat la campanya des del convenciment que partia d'un sostre tan baix (4 diputats i pèrdua del grup parlamentari el 21-D del 2017) que ara només podia pujar, i 'ha equivocat. L'aposta forta per  Alejandro Fernández s'ha confirmat gràcies a unes intervencions solvents en els diferents debats de candidats i la seva entrada en el cos a cos amb Ignacio Garriga. Com assegurava aquests dies un veterà del partit, "la presència de Vox no és negativa en tots els sentits perquè, vulguis o no, ens modera". L'efecte Fernández, però, no ha estat suficient.

Davant Vox, el PP ha fet les coses diferents a Ciutadans. Mentre el partit d'Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa ignoraven els de Santiago Abascal gairebé fins al final, mentre insinuava que Vox havia de decidir si volia formar part del "canvi polític" (com va dir en una entrevista a NacióDigital), al PP han insistit a diferenciar-se i criticar el "populisme de dretes", subratllant el compromís europeu del partit. Això, tot i els gestos envers l'ala més dura, recuperant en un acte l'exdirigent Aleix Vidal-Quadras (fundador en el seu moment de Vox).

Els resultats posen en discussió una de les línies estratègiques del PP català, com ha estat la defensa del "model Madrid", presentat com un èxit tant en política econòmica i com a punt d'atracció d'empreses -que "fugen" de l'"infern fiscal" català- com en el combat contra la pandèmia. Isabel Díaz Ayuso ha vingut dues vegades a Catalunya, com també s'ha fet present l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida.

Les urnes diuen també la seva sobre el lideratge, posat de nou a prova, de Pablo Casado, que ha tingut una agenda intensa en la campanya i ha escenificat empatia amb Alejandro Fernández. Un Casado, per cert, que fins i tot va indicar certa modulació respecte a l'1-O en una entrevista a RAC1. Casado necessitava imperiosament un bon resultat a Catalunya o, si més no, un resultat digne. 
 


[plantillaeleccions]