“Pregunta al Govern a respondre per escrit so­bre el deute amb l’Ajuntament de Barcelona i els seus organismes autònoms en data del 31 de desembre de 2013”; “Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre el nombre d’aules d’acollida per als menors immigrants a Barcelona”; “Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre les aportacions econòmiques, pres­supostades i liquidades, a l’Ajuntament de Barcelona per al manteniment de les rondes en el període 2011-2013”; “Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre l’import pressupostat i liquidat dels projectes d’inversió a Barcelona, en el període 2011-2013”; “Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre l’import pressupostat i liquidat de les transferències corrents i de capital atorgades a l’Ajuntament de Barcelona en el període 2011-2013”; o bé “Pregunta al Govern a respondre per escrit sobre les inversions fetes als mercats de Barcelona en el període 2008-2013”. Totes aquestes preguntes i centenars de similars fa mesos que omplen el Butlletí Oficial del Parlament. Totes estan formulades pel grup parlamentari del PP i totes van dirigides al Govern.

Les preguntes tenen un denominador comú: saber els ingressos, les despeses, les inversions o les capitalitzacions a la ciutat de Barcelona i els diferencials amb Catalunya. D'aquesta manera,  el PP obté centenars de dades per tallar finet la tributació i la despesa barcelonina així com la inversió i la despesa que fa la Generalitat a la capital catalana. Un treball de camp, i de xinesos, que no pot amagar la intencionalitat del PP: calcular les balances fiscals entre Barcelona i Catalunya.


"Catalunya espolia Barcelona"

Unes balances amb el titular escrit abans de temps: Catalunya espolia Barcelona. Per això, fonts parlamentàries del PP admeten a Nació Digital una coordinació entre el cap de files dels populars a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernàndez Díaz, i un veritable tot terreny en la vida parlamentària dels populars, el diputat igualadí, Pere Calbó, encarregat de preguntar les dades, classificar-les i enviar-les a la cuina dels populars.

De fet, segons ha pogut saber Nació Digital, el deu de gener de 2013, el portaveu popular, Enric Millo, i Calbó van signar una proposta de resolució al Parlament en la que s'exigia al Govern un “informe en el que es detallin els ingressos recaptats i les inversions i despeses corrents realitzades per la Generalitat a la ciutat de Barcelona, desglossades per districtes i per exercicis en el període comprès entre els anys 2007-2012, en termes pressupostats i liquidats, detallant per a cada projecte d'inversió o despesa, el seu concepte, l'import i l'any d'adjudicació i execució, així com agrupant els ingressos també per concepte”.

Com que la resolució, malgrat acceptada a tràmit per la Mesa, no ha reeixit, el PP ha anat pel conte de la vella i demanar aquestes dades amb una bateria de preguntes per escrit al Govern -potestat dels grups parlamentaris- per recollir aquesta informació i contraatacar amb balances fiscals internes de Catalunya amb Barcelona les de Catalunya amb la resta de l'Estat. El PP prepara, doncs, el mite de la “Barcelona espoliada” com un argument més contra el procés sobiranista.