05
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
20:24h
Els negociadors de l'amnistia volen garanties. El PSOE necessita assegurar que el text que surti no tindrà fissures i passarà el filtre del Tribunal Constitucional i de la justícia europea. Junts ha de poder garantir que la llei s'aplicarà i s'aplicarà bé. Això vol dir que afectarà tots els represaliats, especialment Carles Puigdemont, i de manera ràpida. Aquest és el terreny de joc definit pels principals actors -i fortament condicionat pels jutges-, que s'han de posar d'acord en les setmanes vinents. El bloqueig de Junts al Congrés ha obert una nova etapa per retocar la llei, que ara sí que afronta la negociació final, amb la recerca d'un desllorigador. Si no s'aprova en el proper mes, la proposició de llei caurà i la legislatura pot quedar tocada de mort.
La mesa del Congrés es reuneix aquest dimarts per abordar la nova situació. No és habitual que la majoria de la cambra acordi impulsar una llei al novembre i, dos mesos després, la mateixa majoria es trenqui la norma no tiri endavant. Sobre la taula, la mesa hi tindrà un informe dels lletrats, que no és vinculant, però que sosté que el dictamen ha de tornar a la comissió de Justícia i que ha de tenir un termini de 15 dies, fins al 21 de febrer, per portar-lo de nou al ple. La pressió de PP i Vox hi serà: els dos partits consideren que la decisió de Junts suposa tombar la proposició de llei i que el text ja no es pot continuar negociant. La majoria de la investidura coincideix que el moviment dels de Carles Puigdemont va ser arriscat.
No són demandes noves. Des que es va obrir el període d'esmenes i Junts va constatar febleses en el text, els negociadors plantegen retocs en aquest sentit. El PSOE, per ara, manté que la llei no es pot tocar més, perquè es corre el risc de no passar el filtre del TC. Més enllà que en les negociacions tècniques es pugui retocar algun punt, a hores d'ara sembla difícil que el PSOE accepti la posició de Junts. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer una concessió amb el partit de Puigdemont. "Tots els independentistes catalans seran amnistiats, perquè l'independentisme català no és terrorisme", va garantir. Aquest dilluns ho ha reiterat. El problema, i el PSOE i Junts ho saben, és que qui interpreta la llei són els jutges.
"Es pot parlar de tot, però la llei ha d'aguantar", resumeixen des de la Moncloa. I les esmenes que planteja Junts no garanteixen que el text superi l'examen que se li farà des dels tribunals. Ho deia fa uns diesJaume Asens, negociador de Sumar, que alertava que algunes propostes juntaires suposaven entrar en un "terreny pantanós". L'advocat feia la seva proposta per sortir de l'atzucac: aprovar la llei d'amnistia tal com està i, en paral·lel, reformar el delicte de terrorisme per acotar-lo més. L'actual redactat, pactat entre el PSOE i el PP, és molt ampli i permet als jutges fer-ne interpretacions extensives i encaixar-hi, per exemple, la protesta de Tsunami a l'aeroport del Prat. El PSOE no veu amb bons ulls aquesta opció.
“Volem pensar que Junts no està fent una maniobra per tenir protagonisme”, reconeixia un dirigent de Palau. Des de la ciutat belga, el president va fer crides a la "responsabilitat" de totes dues parts, i va demanar no posar en crisi la llei. Sergi Sabrià, nou viceconseller i polític escollit per fer les declaracions més dures de l’executiu en la recta final de legislatura, va apujar el to i va acusar Junts de “destrossar” mil famílies amb el no a l’amnistia.
Davant d’aquest nou episodi en què Junts torna a tenir la clau, des del carrer Calàbria estan instal·lats en la prudència i descarten exigir algun element nou per incorporar a la llei d'amnistia. No els allunya això de la centralitat? Demoscòpicament, els republicans veuen que no participar de la batussa política els beneficia. Així, asseguren que no rebutjaran cap de les propostes que s'acordin per desencallar la llei: la reforma de la LECRim, redefinir el terrorisme al Codi Penal, reformar la llei orgànica del TC o derogar la llei Mordassa. Qualsevol qüestió per garantir l’aprovació de la llei d’amnistia “com més aviat millor”, serà acceptada, segons ha apuntat en roda de premsa la portaveu dels republicans, Raquel Sans.
La posició d’ERC, més enllà de llegir-se en clau antirepressiva -avui mateix el jutge Manuel García-Castellón ha demanat localitzar al seu diputat Ruben Wagensberg, que s’ha traslladat a Ginebra per preparar la seva defensa en la causa del Tsunami Democràtic- també s’explica per altres lògiques sobre el terreny català. Sense amnistia, no hi haurà debat i votació dels pressupostos generals. I sense els comptes estatals, difícilment hi hagi pressupostos catalans, que el Govern d’Aragonès confia tirar endavant amb el suport del PSC. ERC necessita tirar endavant els últims comptes de la legislatura, i Junts, preparar-se per tenir tota la centralitat possible per la proximitat de les eleccions catalanes. L'amnistia afronta la part més delicada de la negociació política.
La mesa del Congrés es reuneix aquest dimarts per abordar la nova situació. No és habitual que la majoria de la cambra acordi impulsar una llei al novembre i, dos mesos després, la mateixa majoria es trenqui la norma no tiri endavant. Sobre la taula, la mesa hi tindrà un informe dels lletrats, que no és vinculant, però que sosté que el dictamen ha de tornar a la comissió de Justícia i que ha de tenir un termini de 15 dies, fins al 21 de febrer, per portar-lo de nou al ple. La pressió de PP i Vox hi serà: els dos partits consideren que la decisió de Junts suposa tombar la proposició de llei i que el text ja no es pot continuar negociant. La majoria de la investidura coincideix que el moviment dels de Carles Puigdemont va ser arriscat.
Junts, en posició de màxims
En els propers dies, doncs, les negociacions continuaran. Junts parteix d'una posició de màxims que es pot veure en les seves esmenes. El partit, per boca de Jordi Turull, va dir al novembre que la llei complia les expectatives, però això ha canviat. Els independentistes no són aliens als moviments dels jutges, concretament de Manuel García Castellón -cas Tsunami- i de Joaquín Aguirre -trama russa-, i temen que algunes de les principals causes del procés quedin fora de la llei. És per això que les esmenes dels juntaires plantegen incloure a la llei els delictes de terrorisme i també els de traïció, i retocs per garantir que la norma s'aplica de manera ràpida un cop entri en vigor.No són demandes noves. Des que es va obrir el període d'esmenes i Junts va constatar febleses en el text, els negociadors plantegen retocs en aquest sentit. El PSOE, per ara, manté que la llei no es pot tocar més, perquè es corre el risc de no passar el filtre del TC. Més enllà que en les negociacions tècniques es pugui retocar algun punt, a hores d'ara sembla difícil que el PSOE accepti la posició de Junts. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va fer una concessió amb el partit de Puigdemont. "Tots els independentistes catalans seran amnistiats, perquè l'independentisme català no és terrorisme", va garantir. Aquest dilluns ho ha reiterat. El problema, i el PSOE i Junts ho saben, és que qui interpreta la llei són els jutges.
Sánchez s'obre a reformes
El PSOE no vol retocar gaire més la llei, però està obert a dialogar sempre que el resultat no posi en risc la constitucionalitat del text. Aquest dilluns, en una entrevista a La Sexta, Sánchez ha obert la porta a pactes paral·lels a la llei. És a dir, aprovar la llei tal com està -o sense reformes de fons- i pactar una reforma, per exemple, de la llei d'enjudiciament criminal (LECrim) pel que fa als períodes d'instrucció dels procediments. No és una proposta en ferm, però sí un exemple que el president espanyol està obert a trobar algun punt d'entesa que retorni Junts al "sí" a l'amnistia. Fonts de la Moncloa, però, rebutgen interpretar la negociació per l'amnistia des d'un punt de vista de "cessions" i recorden que tots els partits que van investir Sánchez estan d'acord que hi ha d'haver una amnistia."Es pot parlar de tot, però la llei ha d'aguantar", resumeixen des de la Moncloa. I les esmenes que planteja Junts no garanteixen que el text superi l'examen que se li farà des dels tribunals. Ho deia fa uns diesJaume Asens, negociador de Sumar, que alertava que algunes propostes juntaires suposaven entrar en un "terreny pantanós". L'advocat feia la seva proposta per sortir de l'atzucac: aprovar la llei d'amnistia tal com està i, en paral·lel, reformar el delicte de terrorisme per acotar-lo més. L'actual redactat, pactat entre el PSOE i el PP, és molt ampli i permet als jutges fer-ne interpretacions extensives i encaixar-hi, per exemple, la protesta de Tsunami a l'aeroport del Prat. El PSOE no veu amb bons ulls aquesta opció.
ERC, pendent però des del córner
I enmig de tot plegat, com afronta ERC les discussions sobre l'amnistia que transiten al seu voltant? Els republicans estan vivint el serial des del córner i consideren que ja va costar prou acordar la llei com per ara posar-hi traves. La setmana passada, quan faltaven poques hores per la votació al Congrés, la majoria de dirigents republicans no donaven crèdit a la possibilitat que Junts acabés votant en contra de la llei. Però va passar. La notícia va enganxar a part del Govern i al president, Pere Aragonès, de viatge institucional a Brussel·les.“Volem pensar que Junts no està fent una maniobra per tenir protagonisme”, reconeixia un dirigent de Palau. Des de la ciutat belga, el president va fer crides a la "responsabilitat" de totes dues parts, i va demanar no posar en crisi la llei. Sergi Sabrià, nou viceconseller i polític escollit per fer les declaracions més dures de l’executiu en la recta final de legislatura, va apujar el to i va acusar Junts de “destrossar” mil famílies amb el no a l’amnistia.
Davant d’aquest nou episodi en què Junts torna a tenir la clau, des del carrer Calàbria estan instal·lats en la prudència i descarten exigir algun element nou per incorporar a la llei d'amnistia. No els allunya això de la centralitat? Demoscòpicament, els republicans veuen que no participar de la batussa política els beneficia. Així, asseguren que no rebutjaran cap de les propostes que s'acordin per desencallar la llei: la reforma de la LECRim, redefinir el terrorisme al Codi Penal, reformar la llei orgànica del TC o derogar la llei Mordassa. Qualsevol qüestió per garantir l’aprovació de la llei d’amnistia “com més aviat millor”, serà acceptada, segons ha apuntat en roda de premsa la portaveu dels republicans, Raquel Sans.
La posició d’ERC, més enllà de llegir-se en clau antirepressiva -avui mateix el jutge Manuel García-Castellón ha demanat localitzar al seu diputat Ruben Wagensberg, que s’ha traslladat a Ginebra per preparar la seva defensa en la causa del Tsunami Democràtic- també s’explica per altres lògiques sobre el terreny català. Sense amnistia, no hi haurà debat i votació dels pressupostos generals. I sense els comptes estatals, difícilment hi hagi pressupostos catalans, que el Govern d’Aragonès confia tirar endavant amb el suport del PSC. ERC necessita tirar endavant els últims comptes de la legislatura, i Junts, preparar-se per tenir tota la centralitat possible per la proximitat de les eleccions catalanes. L'amnistia afronta la part més delicada de la negociació política.