01
de febrer
de
2024, 07:00
Un alt dirigent de l'antiga Convergència, ben connectat a Madrid i amb visió panoràmica de la política espanyola, compara el que s'està vivint aquests dies al Congrés dels Diputats -fre a l'amnistia, desconcert generalitzat, un part a cada votació- amb el primer tram de la legislatura del referèndum a Catalunya. I compara el paper de Junts amb el de la CUP quan -precisament- Carles Puigdemont va aterrar a la Generalitat i, al primer revolt, es va quedar sense pressupostos perquè els anticapitalistes els van tombar abans que es tramitessin. En aquest cas, és el partit de Puigdemont qui, en la primera gran decisió de la legislatura espanyola, ha tombat la llei més important de les últimes quatre dècades. Ara s'imposa un reset a Madrid.
D'entrada, les ferides no són irreconciliables. Tant Jordi Turull, secretari general de Junts, com María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol, s'han estès mútuament la mà en públic per negociar i arribar a acords. Com s'encara aquesta segona fase de l'amnistia, però? El partit de Puigdemont reclama la desjudicialització sigui "integral" i "immediata", mentre que la formació de Pedro Sánchez -visiblement molest quan va acabar el ple que va tombar la llei- posa l'accent en el fet que tot sigui constitucional. Si Junts té com a prioritat que tothom vinculat al procés -se l'acusi del delicte que se l'acusi- sigui amnistiat, el PSOE veu nuclear que la norma passi el sedàs del Tribunal Constitucional (TC). El cost d'aprovar un text que després sigui tombat per l'alt tribunal tindria conseqüències incalculables per a Sánchez.
Està en joc la legislatura a Espanya, en tot cas? Tot dependrà de què passi en els propers quinze dies, que és el termini que s'ha posat Junts per negociar. El partit -que durant setmanes havia defensat que no calia retocar la llei perquè ja era prou sòlida i que assegura haver canviat aquest criteri davant les maniobres de jutges com Joaquín Aguirre o Manuel García-Castillón- vol que quedin incloses dins la norma les acusacions de terrorisme i de traïció, per tal que ningú en quedi exclòs. El text, que segons Míriam Nogueras té "forats", ha estat repassat per múltiples actors legals -durant les negociacions per la investidura es van arribar a consultar jutges-, i havia passat el sedàs d'ERC, que és la primera en interessar-se per incloure-hi el Tsunami.
Les acusacions contra Puigdemont -que en un dia ha arribat a rebre fins a 37 notificacions judicials per les causes pendents- i els dubtes sobre l'aplicació immediata de l'amnistia han desfermat els temors a Junts, i de retruc això ha fet trontollar les bases de la legislatura a l'Estat. Per què? L'acord d'investidura planteja que hi ha d'haver avenços en la resolució del conflicte, i l'amnistia és fonamental en aquest àmbit. I, sense avenços, l'estabilitat no està garantida. Junts mai s'ha inclòs dins la majoria de Sánchez, i s'allunya de qualsevol dinàmica de blocs. Encara que això suposi enervar el PSOE, i que això impliqui que s'endarrereixi l'agenda legislativa: els pressupostos generals de l'Estat hauran d'esperar unes setmanes més.
ERC, en canvi, sí que se sent més identificada amb el bloc que lideren els socialistes, i no amaguen la decepció amb Junts pel veto -almenys momentani- a l'amnistia. La preocupació és palpable al Palau de la Generalitat, des d'on el president Pere Aragonès va acabar de tancar amb Sánchez els detalls de l'amnistia per tal d'incloure-hi els afectats pel Tsunami. De viatge a Brussel·les, Aragonès ha demanat una "reflexió" a Junts, perquè la llei "no es pot posar en risc". Ho ha fet després de reunir-se amb el lehendakari Íñigo Urkullu, del PNB, un partit que va intentar que la norma no descarrilés i, tot i veure rebutjades les esmenes, hi va votar a favor.
En aquest reset de la legislatura, com és habitual en tot allò que té a veure amb el procés i el post-procés, també hi té a veure la competició entre ERC i Junts. Quan ha transcendit -avançat per El Confidencial- que el diputat republicà Ruben Wagensberg s'havia desplaçat a Suïssa davant la investigació del jutge del Tsunami, molts dirigents de Junts li han traslladat la seva solidaritat en públic, alguns d'ells enviant el missatge que cal fortificar l'amnistia per tal que hi càpiga tothom, també ells. A Junts no va agradar que ERC, dimarts, digués que l'amnistia no anava de Puigdemont o Marta Rovira, perquè ells -defensen- volen que l'amnistia beneficiï tothom. D'aquí a dues setmanes es veurà si és possible, i si la legislatura a l'Estat durarà.
D'entrada, les ferides no són irreconciliables. Tant Jordi Turull, secretari general de Junts, com María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol, s'han estès mútuament la mà en públic per negociar i arribar a acords. Com s'encara aquesta segona fase de l'amnistia, però? El partit de Puigdemont reclama la desjudicialització sigui "integral" i "immediata", mentre que la formació de Pedro Sánchez -visiblement molest quan va acabar el ple que va tombar la llei- posa l'accent en el fet que tot sigui constitucional. Si Junts té com a prioritat que tothom vinculat al procés -se l'acusi del delicte que se l'acusi- sigui amnistiat, el PSOE veu nuclear que la norma passi el sedàs del Tribunal Constitucional (TC). El cost d'aprovar un text que després sigui tombat per l'alt tribunal tindria conseqüències incalculables per a Sánchez.
Està en joc la legislatura a Espanya, en tot cas? Tot dependrà de què passi en els propers quinze dies, que és el termini que s'ha posat Junts per negociar. El partit -que durant setmanes havia defensat que no calia retocar la llei perquè ja era prou sòlida i que assegura haver canviat aquest criteri davant les maniobres de jutges com Joaquín Aguirre o Manuel García-Castillón- vol que quedin incloses dins la norma les acusacions de terrorisme i de traïció, per tal que ningú en quedi exclòs. El text, que segons Míriam Nogueras té "forats", ha estat repassat per múltiples actors legals -durant les negociacions per la investidura es van arribar a consultar jutges-, i havia passat el sedàs d'ERC, que és la primera en interessar-se per incloure-hi el Tsunami.
Les acusacions contra Puigdemont -que en un dia ha arribat a rebre fins a 37 notificacions judicials per les causes pendents- i els dubtes sobre l'aplicació immediata de l'amnistia han desfermat els temors a Junts, i de retruc això ha fet trontollar les bases de la legislatura a l'Estat. Per què? L'acord d'investidura planteja que hi ha d'haver avenços en la resolució del conflicte, i l'amnistia és fonamental en aquest àmbit. I, sense avenços, l'estabilitat no està garantida. Junts mai s'ha inclòs dins la majoria de Sánchez, i s'allunya de qualsevol dinàmica de blocs. Encara que això suposi enervar el PSOE, i que això impliqui que s'endarrereixi l'agenda legislativa: els pressupostos generals de l'Estat hauran d'esperar unes setmanes més.
ERC, en canvi, sí que se sent més identificada amb el bloc que lideren els socialistes, i no amaguen la decepció amb Junts pel veto -almenys momentani- a l'amnistia. La preocupació és palpable al Palau de la Generalitat, des d'on el president Pere Aragonès va acabar de tancar amb Sánchez els detalls de l'amnistia per tal d'incloure-hi els afectats pel Tsunami. De viatge a Brussel·les, Aragonès ha demanat una "reflexió" a Junts, perquè la llei "no es pot posar en risc". Ho ha fet després de reunir-se amb el lehendakari Íñigo Urkullu, del PNB, un partit que va intentar que la norma no descarrilés i, tot i veure rebutjades les esmenes, hi va votar a favor.
En aquest reset de la legislatura, com és habitual en tot allò que té a veure amb el procés i el post-procés, també hi té a veure la competició entre ERC i Junts. Quan ha transcendit -avançat per El Confidencial- que el diputat republicà Ruben Wagensberg s'havia desplaçat a Suïssa davant la investigació del jutge del Tsunami, molts dirigents de Junts li han traslladat la seva solidaritat en públic, alguns d'ells enviant el missatge que cal fortificar l'amnistia per tal que hi càpiga tothom, també ells. A Junts no va agradar que ERC, dimarts, digués que l'amnistia no anava de Puigdemont o Marta Rovira, perquè ells -defensen- volen que l'amnistia beneficiï tothom. D'aquí a dues setmanes es veurà si és possible, i si la legislatura a l'Estat durarà.