Durant el procés, moltes de les manifestacions passaven per davant de la comissaria de Via Laietana i era habitual el crit "aquest edifici serà una biblioteca", advertència als policies espanyols que assistien expectants davant milers de persones que passaven per davant seu per reclamar primer la independència i després el final de la repressió. L'edifici no serà una biblioteca, però després d'anys de reivindicació i pressió de les entitats memorialístiques i de víctimes de les tortures que allà es van cometre, el govern espanyol ha acceptat convertir-lo en un espai de memòria. Això sí, amb la policia dins.
És un primer pas, però encara insuficient. És positiu que (finalment!) l'Estat reconegui que la seu de la prefectura superior de la policia va ser el "node principal de l'espessa xarxa d'espais i cossos repressius de la dictadura" a Catalunya. També ho és que hagi d'incloure senyalització dels espais de tortura i persecució política a mans de la tenebrosa Brigada Político-Social. Les dades apunten que almenys 4.143 persones van ser detingudes a Barcelona durant el franquisme per activitats polítiques.
Ara bé, el fet que l'edifici continuï sent d'ús policial, és a dir, que els policies espanyols hi continuïn treballant com si res demostra que encara queda molta feina per fer, com han denunciat entitats com Òmnium. La situació de la prefectura de Via Laietana posa de nou en evidència les mancances de la Transició que va fer l'estat espanyol un cop mort el dictador al llit.
El Cos Nacional de Policia que continuarà ocupant les dependències de Via Laietana no va fer la transició. Ho ha documentat el doctor en Història David Ballester, expert en violència policial a la Transició: de les tretze prefectures del nou Cos Nacional de Policia, nou eren dirigides per antics membres de la Brigada Político-Social, la mateixa que cometia les tortures que ara es comencen a reconèixer.
Ho deia fa uns dies l'activista Blanca Serra, que després d'anys de lluita va aconseguir que la Fiscalia obrís una investigació per les tortures a Via Laietana. "És intolerable que es pensi que podem compartir edifici entre torturadors i torturats en pisos diferents", va dir al maig, després de declarar a la Ciutat de la Justícia. Ella o el sindicalista Carles Vallejo són alguns dels noms propis que van patir la repressió a les dependències de la Policia Nacional durant el franquisme.
Per tots ells, l'Estat ha de continuar avançant en la reparació i el reconeixement de les víctimes de les tortures de la dictadura. Això passa -entre altres coses- perquè l'edifici de Via Laietana deixi de ser una comissaria i deixi d'estar destinat a l'ús policial, i pugui ser qualsevol altra cosa, potser una biblioteca, però centrada en la memòria i la veritat.