En els últims mesos, diversos mitjans de comunicació s’han fet eco de les enquestes que mostraven una divisió de gènere entre la gent menor de 25 anys quant a intenció de vot. Els homes joves es mostraven molt més disposats a votar partits d’extrema dreta que les dones joves, mentre que aquestes es mostraven molt més disposades a votar partits d’esquerres. Aquest és un patró que s’ha observat en diversos països europeus i als EUA. Els motius són múltiples i connectats entre ells, però el pes de cada explicació varia per cada context i hem d’evitar extreure conclusions generalistes. Un dels motius més repetits és la caiguda del poder adquisitiu i la capacitat d’actuar com a “proveïdor de família” dels homes en els últims anys, una explicació que tindria molt pes als EUA i al Regne Unit però que no seria tan clara pel context espanyol i català.
Els i les joves de països del Nord Global estan experimentant un període d’incertesa i precarietat. En general, tenen menys nivells d’ingressos, riquesa, poder adquisitiu, accés a l’habitatge, etc. Però les dades de l’OECD ens mostren que aquests problemes són especialment greus pels homes joves, de baix nivell educatiu i baixos ingressos, quan comparem la seva situació amb la de fa unes dècades. A més, les dades dels EUA mostren que en els últims cinc anys la situació dels homes joves ha empitjorat respecte a la seva situació fa 15 anys. Per ells, la prima universitària ha desaparegut i aquells amb estudis superiors tenen una taxa d’atur igual a la dels sense estudis superiors, mentre aquesta ha augmentat per tots els homes.
Per una altra banda, en molts països del Nord Global les dones aconsegueixen més educació universitària que els homes i ocupen la majoria de posicions júnior a despatxos legals i empreses de consultoria. A més, en països com el Regne Unit o els EUA, hi ha més homes “ni-ni” (ni estudien ni treballen) que dones, proporcionalment. En resum, sembla que els homes estan perdent la seva posició predominant dins del mercat laboral que tenien fa unes dècades i que els permetia aconseguir nivells d’ingressos elevats, riquesa i, sobretot, estatus. En una societat que continua vinculant el valor personal dels homes a l’estatus i “proveir”, els canvis recents els col·loquen en una situació difícil.
Amb tot, les dones segueixen en una situació pitjor que els homes, però és quan comparem amb el passat que elles surten guanyant i ells perden. I és aquí on l’extrema dreta triomfa, en una romantització del passat que ens ven que la vida fa 40 anys era millor i més fàcil, sobretot pels homes acomodats, blancs i heterosexuals. I això podria ser una de les explicacions de per què els homes joves voten més a l’extrema dreta que les dones joves a països com els EUA o el Regne Unit, però per Espanya no és tan clar.
A Espanya, igual que a altres països europeus, la tendència de les dones a aconseguir estudis superiors en els últims anys creix i es manté per damunt de la dels homes. Però això no necessàriament s’ha de traduir en millors condicions laborals i nivells d’ingressos, sobretot quan tenim en compte que les dones segueixen assumint la gran part del treball de cures no remunerat. En termes de taxes d’ocupació dels i les menors de 25 anys, tant a Espanya com a Catalunya, no hi ha diferències significatives entre homes i dones, però les taxes d’atur continuen sent més elevades per les dones que pels homes i s’han reduït menys per elles que per ells des del 2019. Alguns apunten a la major participació en el sector públic de les dones per explicar els seus avenços en el mercat laboral, però aquesta no sembla ser l’explicació pels més joves. Observem que entre els menors de 25 anys, en proporció, més homes treballen al sector públic que dones. En canvi, entre els joves de 25 i 29 anys, més dones que homes hi treballen, indicant que les dones accedeixen al sector públic probablement després de completar estudis universitaris, millorant les seves opcions laborals dins de l’Administració.
La història, però, no va només de mercat laboral, sinó de condicions de vida. Entre els menors de 25 anys, hi ha més homes que dones vivint amb els pares, però aquesta diferència no és significativa fins que no ens fixem en els grups d’entre 25 i 29 anys i 30 i 35 anys. A més, observem que el nivell de renda mitjana de les dones menors de 29 anys ha crescut menys en els últims 5 anys que la dels homes, situant-se lleugerament per sota, fins i tot després d’imputar el lloguer. El percentatge de dones joves en risc de pobresa i amb carències materials també és més elevat que el d’homes joves. Per una altra banda, les dones viuen més de lloguer i menys en propietat que els homes.
És veritat que la situació econòmica dels homes ha empitjorat, però ho ha fet en general per tots els joves, també per les dones, i elles no es troben en una posició molt més favorable que els homes. En el cas espanyol, on el feminisme s’ha institucionalitzat, sembla que l’extrema dreta ha estat capaç de captar el sentiment de frustració de la gent jove davant de la precarietat i convertir-lo en un missatge antiinstitucional que ha arrossegat un missatge antifeminista també. I aquest missatge no ha calat tan bé entre les dones que justament han vist com les seves condicions milloraven en les últimes dècades, en part gràcies a les polítiques públiques.
Tot i que la tesi de l’empitjorament de la situació econòmica pot ser útil per estudiar el suport a l’extrema dreta per part d'homes joves als EUA i al Regne Unit, no podem importar-la a casa nostra sense analitzar bé les dades i entendre el context específic. Sembla que per la situació espanyola, tot i que la situació econòmica empitjora per tots els joves, pesa més el fet que la masculinitat vincula els ingressos al valor personal i que als homes els està costant més adaptar-se als canvis socials. La seva dificultat per crear xarxes de suport també contribueix i complica que s’involucrin en accions col·lectives. I l’extrema dreta ofereix una solució fàcil i individualitzada: tornar a una època que edulcoren per fer-la senzilla i atractiva.