El colonialisme és una matriu implacable, un sistema de pensament i funcionament que com el monstre creat pel professor Frankenstein un cop creat, camina i oprimeix sol sense haver de rebre noves ordres. Un camp de joc en què l'opressió lingüística i cultural esdevé la normalitat i una mostra de cosmopolitisme de segona mà contra el suposat obscurantisme de les pràctiques més arrelades. L’avançat socialment és el qui consumeix la cultura de les metròpolis mentre l’autòcton que manté la llengua i la cultura és carn de discriminació. I ho és encara avui.

De gent que inconscientment duu a terme els objectius colonials n’hi ha a totes les nacions dominades, també a la nostra. Vaig entendre moltes coses observant a Guatemala com gent perfectament normal ni tan sols es plantejava que les llengües autòctones són les maies, no pas el castellà. Que l’anomalia no és que hi hagi quichés, cakchiquels, poptís, sutuils o mams que no sàpiguen parlar castellà, sinó que pràcticament NINGÚ dels descendents dels europeus que han colonitzat Guatemala parli ni una sola llengua maia. L’agressió lingüística i cultural és tan bestial com inconscient i cada any milers d’homes i dones de les nacions maies abandonen les seves llengües per abraçar la fe vertadera de la cultura superior castellano-europea. Passa per tot el continent amb tot tipus de nacions i si fa unes setmanes a Guatemala increpaven una ministra per parlar en k’iche’ a la població, fa un parell d’anys al Perú directament assassinaven dues desenes de quítxues per manifestar-se i no saber castellà. Que encara hi hagi uns quants milions de monolingües sense castellanitzar és un miracle.

I és que el buldòzer diglòssic del colonialisme, engegat pels conquistadores i virreis castellans, arriba fins avui i és a l’arrel del problema que tenim ara a Catalunya. Per dir-ho molt clar: el colonialisme castellà a Amèrica ha provocat tal trinxada lingüística, cultural i religiosa que sovint els migrants que arriben al nostre país no poden concebre que parlem alguna cosa diferent de la lengua superior. Generacions de patir allò tan colonial de “habláme en cristiano” i resulta que quan arriben al que suposen que és la madre patria, s’hi parla un altre idioma i tenim la malvada pretensió de fer que l’aprenguin si volen treballar i viure a Catalunya!

Aquesta espècie de colonialisme passiu, mig supremacisme lingüístic i mitja indefensió apresa, és a l’arrel de la dificultat que hi ha per fer entendre a molta gent que aprendre català és important. Cinc segles de taladre no es desfan d’un dia per l’altre i per això és fonamental que el nacionalisme català i l’independentisme aprofundeixin en el discurs anticolonial. Cal desfer l’apologia colonial que és el 12-O i la invasió d’Amèrica, i els programes de cooperació al desenvolupament de Catalunya haurien de centrar-se en l’enfortiment de les llengües originàries d’Amèrica i en la seva descastellanització.

Després tenim el colonialisme actiu, de dretes i d’esquerres. El primer és molt reconeixible: menysprea a l’autòcton, repeteix els dogmes que els indígenes són pobres perquè no treballen o perquè són uns alcohòlics, odia les seves llengües i es troba emocionalment més a prop de Miami o Madrid que de la vila del costat. El segon, el colonialisme d’esquerres és més trampós, en canvi. Són els qui elogien allò que en diuen mestissatge quan en realitat es refereixen a la dominació cultural castellana o euro-americana. Aplaudeixen la diferència si és folklòrica i els permet fer un sopar amb música tradicional i cambrers de vestits exòtics, però l'odien i la tracten de xenofòbia si implica que ells hagin de canviar en res la seva vida. Els de Podemos vindrien a ser aquest tipus d’element com han demostrat les darreres hores. Amb l’afegit que com deia en Joan Lluís-Lluís s’atribueixen la càrrega de l’home castellà: haver de governar els catalans perquè si ens quedéssim sols pel que es veu seríem uns racistes i uns folls.

Així, l’espectacle nefast i catalanòfob de Las Latinas és una barreja de tot plegat. Un acte pueril de gent que creu en la religió castellanista de la llengua superior i que perpetra un acte d’odi anticatalà amb la percepció que per ser immigrants tenen butlla. Com la patètica senyora que justifica el seu odi contra la catalanitat dient que està aprenent guaraní, com si això et fes menys culpable de menysprear el català, que no està a deu mil quilòmetres, sinó a la botiga del costat de casa. Com si això et fes menys culpable de rematar la feina de Franco i Felip V contra els catalans.

El colonialisme castellà ha trinxat culturalment tot un continent i ara ens n’arriben les conseqüències. Costarà molt d’esforç confrontar-ho, però no s’ha de cedir i ni un euro de diners públics ha d’arribar a les mans de gent que fa befa de la nostra existència i voluntat de perviure com a nació. Si cal subvencionar alguna activitat, a part de l’ensenyament de la nostra llengua, cultura i història, que siguin cursos de quítxua, aimara, quiché o nauhatl, o cursos sobre el genocidi cultural que han perpetrat els castellans en tots els territoris que s’han annexionat en algun moment. Cal ajudar a tothom qui es vulgui alliberar del màtrix colonial castellà i acompanyar en tot allò que es pugui. I tenir clar que l’objectiu ha de ser que per a viure a Catalunya o a qualsevol punt de la catalanofonia el català ha de ser imprescindible.

No hi ha independència real sense descolonització mental i lingüística. Ho explicava sempre l’enyorat Ngũgĩ wa Thiong’o i ens ho demostren tota aquesta colla de servents de l’amo colonial. Pensem-hi i que no ens venguin motos: no hi ha anticolonialisme en castellà a Catalunya. Som un poble al qual fins i tot han prohibit el català a les làpides dels cementiris, i al qual han intentat anorrear un cop i un altre. I fins i tot, després de l'ocupació del país el 1714 i la seva annexió a Castella teníem més soldats ocupants aquí que en tot el continent americà. El colonialisme no és menys greu perquè sigui intraeuropeu.