01
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
20:23h
"Com sap tothom, l'independentisme no és terrorisme". Aquest és el missatge que ha enviat aquest dijous el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en la primera roda de premsa després que Junts tombés l'amnistia al Congrés dels Diputats. En aquest sentit, Sánchez ha assenyalat que tots els independentistes encausats es veuran beneficiats per la norma perquè "no són terroristes". Una manera de mantenir-se en el compromís d'una amnistia integral al qual va arribar amb Junts per la investidura i que ara està en risc davant dels dubtes que hi ha sobre l'aplicació de la desjudicialització per part dels jutges que imputen delictes de terrorisme o alta traïció a dirigents com Carles Puigdemont.
Sánchez, que ha atès els mitjans després de la reunió del Consell Europeu celebrat a Brussel·les, ha indicat que la llei tombada ja era "valenta, reparadora i constitucional", i que ara toca afrontar "de cara" al procés de "retrobament" dins de Catalunya i de Catalunya amb Espanya. "S'ha de fer un esforç de generositat i de diàleg", ha considerat el president del govern espanyol, que no ha amagat la complexitat de la governabilitat a l'Estat, tenint en compte que el PSOE necessita els vots de Junts per tirar endavant totes les seves mesures. En tot cas, s'ha mostrat convençut que els tribunals, si apliquen la llei, han d'amnistiar tots els encausats.
De la mateixa manera s'ha expressat José Luis Rodríguez Zapatero aquest vespre. L'expresident espanyol, en un acte organitzat per La Vanguardia a Barcelona que ha comptat amb la presència de dirigents de Junts com Albert Batet o Josep Rius, s'ha mostrat convençut que la llei d'amnistia tirarà endavant. De fet, ha indicat que no creu que juntaires i socialistes estiguin "en cap competició". Zapatero ha dit que "abans o després calia revisar la intervenció del dret penal als assumptes polítics, que ha de ser mínima" i, com Sánchez, ha defensat que no es vinculin el procés i el terrorisme.
"Quan parlem del procés no podem parlar de terrorisme i a la política mai vam debatre si érem en un context de terrorisme", ha afirmat. L'expresident estatal ha fet palesa la seva "admiració" per Sánchez que "ha anat a més" perquè és un líder "cridat a resoldre un gran problema". Així, ha marcat distàncies amb Felipe González i la seva deslleialtat al cap de l'executiu, i preguntat sobre si s'havia vist amb Puigdemont ha afirmat que "hi ha moltes maneres de parlar".
D'entrada, les ferides existents entre Junts i el PSOE no són irreconciliables. Tant Jordi Turull, secretari general de Junts, com María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol, s'han estès mútuament la mà en públic per negociar i arribar a acords. Com s'encara aquesta segona fase de l'amnistia, però? El partit de Puigdemont reclama la desjudicialització sigui "integral" i "immediata", mentre que la formació de Sánchez -visiblement molest quan va acabar el ple que va tombar la llei- posa l'accent en el fet que tot sigui constitucional. Si Junts té com a prioritat que tothom vinculat al procés -se l'acusi del delicte que se l'acusi- sigui amnistiat, el PSOE veu nuclear que la norma passi el sedàs del Tribunal Constitucional (TC). El cost d'aprovar un text que després sigui tombat per l'alt tribunal tindria conseqüències incalculables per a Sánchez.
Està en joc la legislatura a Espanya, en tot cas? Tot dependrà de què passi en els propers quinze dies, que és el termini que s'ha posat Junts per negociar. El partit -que durant setmanes havia defensat que no calia retocar la llei perquè ja era prou sòlida i que assegura haver canviat aquest criteri davant les maniobres de jutges com Joaquín Aguirre o Manuel García-Castillón- vol que quedin incloses dins la norma les acusacions de terrorisme i de traïció, per tal que ningú en quedi exclòs. El text, que segons Míriam Nogueras té "forats", ha estat repassat per múltiples actors legals -durant les negociacions per la investidura es van arribar a consultar jutges-, i havia passat el sedàs d'ERC, que és la primera en interessar-se per incloure-hi el Tsunami.
Les acusacions contra Puigdemont -que en un dia ha arribat a rebre fins a 37 notificacions judicials per les causes pendents- i els dubtes sobre l'aplicació immediata de l'amnistia han desfermat els temors a Junts, i de retruc això ha fet trontollar les bases de la legislatura a l'Estat. Per què? L'acord d'investidura planteja que hi ha d'haver avenços en la resolució del conflicte, i l'amnistia és fonamental en aquest àmbit. I, sense avenços, l'estabilitat no està garantida. Junts mai s'ha inclòs dins la majoria de Sánchez, i s'allunya de qualsevol dinàmica de blocs. Encara que això suposi enervar el PSOE, i que això impliqui que s'endarrereixi l'agenda legislativa: els pressupostos generals de l'Estat hauran d'esperar unes setmanes més.
Sánchez, que ha atès els mitjans després de la reunió del Consell Europeu celebrat a Brussel·les, ha indicat que la llei tombada ja era "valenta, reparadora i constitucional", i que ara toca afrontar "de cara" al procés de "retrobament" dins de Catalunya i de Catalunya amb Espanya. "S'ha de fer un esforç de generositat i de diàleg", ha considerat el president del govern espanyol, que no ha amagat la complexitat de la governabilitat a l'Estat, tenint en compte que el PSOE necessita els vots de Junts per tirar endavant totes les seves mesures. En tot cas, s'ha mostrat convençut que els tribunals, si apliquen la llei, han d'amnistiar tots els encausats.
De la mateixa manera s'ha expressat José Luis Rodríguez Zapatero aquest vespre. L'expresident espanyol, en un acte organitzat per La Vanguardia a Barcelona que ha comptat amb la presència de dirigents de Junts com Albert Batet o Josep Rius, s'ha mostrat convençut que la llei d'amnistia tirarà endavant. De fet, ha indicat que no creu que juntaires i socialistes estiguin "en cap competició". Zapatero ha dit que "abans o després calia revisar la intervenció del dret penal als assumptes polítics, que ha de ser mínima" i, com Sánchez, ha defensat que no es vinculin el procés i el terrorisme.
"Quan parlem del procés no podem parlar de terrorisme i a la política mai vam debatre si érem en un context de terrorisme", ha afirmat. L'expresident estatal ha fet palesa la seva "admiració" per Sánchez que "ha anat a més" perquè és un líder "cridat a resoldre un gran problema". Així, ha marcat distàncies amb Felipe González i la seva deslleialtat al cap de l'executiu, i preguntat sobre si s'havia vist amb Puigdemont ha afirmat que "hi ha moltes maneres de parlar".
D'entrada, les ferides existents entre Junts i el PSOE no són irreconciliables. Tant Jordi Turull, secretari general de Junts, com María Jesús Montero, vicepresidenta primera del govern espanyol, s'han estès mútuament la mà en públic per negociar i arribar a acords. Com s'encara aquesta segona fase de l'amnistia, però? El partit de Puigdemont reclama la desjudicialització sigui "integral" i "immediata", mentre que la formació de Sánchez -visiblement molest quan va acabar el ple que va tombar la llei- posa l'accent en el fet que tot sigui constitucional. Si Junts té com a prioritat que tothom vinculat al procés -se l'acusi del delicte que se l'acusi- sigui amnistiat, el PSOE veu nuclear que la norma passi el sedàs del Tribunal Constitucional (TC). El cost d'aprovar un text que després sigui tombat per l'alt tribunal tindria conseqüències incalculables per a Sánchez.
Està en joc la legislatura a Espanya, en tot cas? Tot dependrà de què passi en els propers quinze dies, que és el termini que s'ha posat Junts per negociar. El partit -que durant setmanes havia defensat que no calia retocar la llei perquè ja era prou sòlida i que assegura haver canviat aquest criteri davant les maniobres de jutges com Joaquín Aguirre o Manuel García-Castillón- vol que quedin incloses dins la norma les acusacions de terrorisme i de traïció, per tal que ningú en quedi exclòs. El text, que segons Míriam Nogueras té "forats", ha estat repassat per múltiples actors legals -durant les negociacions per la investidura es van arribar a consultar jutges-, i havia passat el sedàs d'ERC, que és la primera en interessar-se per incloure-hi el Tsunami.
Les acusacions contra Puigdemont -que en un dia ha arribat a rebre fins a 37 notificacions judicials per les causes pendents- i els dubtes sobre l'aplicació immediata de l'amnistia han desfermat els temors a Junts, i de retruc això ha fet trontollar les bases de la legislatura a l'Estat. Per què? L'acord d'investidura planteja que hi ha d'haver avenços en la resolució del conflicte, i l'amnistia és fonamental en aquest àmbit. I, sense avenços, l'estabilitat no està garantida. Junts mai s'ha inclòs dins la majoria de Sánchez, i s'allunya de qualsevol dinàmica de blocs. Encara que això suposi enervar el PSOE, i que això impliqui que s'endarrereixi l'agenda legislativa: els pressupostos generals de l'Estat hauran d'esperar unes setmanes més.