05
de febrer
de
2024, 14:10
Actualitzat:
18:28h
El jutge Manuel García Castellón, que instrueix la causa de Tsunami Democràtic, ha ordenat localitzar Ruben Wagensberg després que la setmana passada transcendís que ha marxat a Suïssa davant la pressió judicial a què el sotmet el mateix instructor. El magistrat, que dilluns passat va ordenar prorrogar la investigació per terrorisme sis mesos més, veu la possibilitat que Wagensberg hagi intentat "abstreure's de l'acció de la justícia", demana a la Guàrdia Civil que facin les comprovacions pertinents per veure si el diputat d'ERC es troba al seu domicili i assisteix al seu lloc de treball. Wagensberg ha explicat que és a Ginebra des de fa setmanes i que ha demanat la baixa laboral per l'ansietat que li suposa ser un dels investigats en la causa de Tsunami.
En la interlocutòria, de vuit pàgines, García Castellón ressalta, també, que la investigació per terrorisme està oberta des de molt abans que es comencés a parlar d'amnistia. Subratlla que ja des del 19 de novembre del 2019 va apreciar la presència d’uns fets “susceptibles d’incardinar-se en infraccions susceptibles de constituir una alteració greu de la pau pública”. De fet, afegeix que la Comissió Rogatòria Internacional que es remet a Suïssa el 2 de desembre del 2019 refereix que aquestes actuacions se segueixen per un presumpte delicte de terrorisme.
En dates més recents, recorda que la primera resolució que es dicta on es parla expressament de delicte de terrorisme és del juliol del 2023. En aquest punt, subratlla que aquesta interlocutòria acull amb integritat el criteri de la fiscalia, que també parla de terrorisme, tot i que després va canviar l’escrit.
García-Castellón constata que l'última documentació rebuda d’Aena i Enaire “han permès consolidar la tesi d’imputació inicial pel que fa a la comissió d’un fet susceptible d’incardinar-se en almenys tres tractats internacionals expressament citats” en la comissió rogatòria: el Conveni de Montreal de 1971, el Protocol addicional de 1988 i el Conveni 196 del Consell d’Europa.
El magistrat vol ampliar la comissió rogatòria no només per localitzar Wagensberg, sinó també per incloure la informació d’Aena i Enaire que “permeten consolidar l’existència d’uns fets susceptibles de tipificar-se conforme a les infraccions previstes en el Conveni de Montreal i el protocol de 1988”. A més, acorda ampliar la comissió per fer menció també al Conveni Internacional per a la Repressió del Finançament del Terrorisme. D’altra banda, també demana informació a l’Agència Espanyola de Seguretat Aérea sobre el bloqueig de l’aeroport, així com a l’Organització d’Aviació Civil Internacional, l’agència especialitzada de l’ONU en aquesta matèria.
Alhora, ha ordenat a l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria informació relativa a les protestes que van tenir lloc a l'Aeroport del Prat l'octubre de 2019 i també rebre informació per part de l'Organització d'Aviació Civil Internacional perquè acrediti si es va fer alguna actuació arran dels incidents.
En la interlocutòria, de vuit pàgines, García Castellón ressalta, també, que la investigació per terrorisme està oberta des de molt abans que es comencés a parlar d'amnistia. Subratlla que ja des del 19 de novembre del 2019 va apreciar la presència d’uns fets “susceptibles d’incardinar-se en infraccions susceptibles de constituir una alteració greu de la pau pública”. De fet, afegeix que la Comissió Rogatòria Internacional que es remet a Suïssa el 2 de desembre del 2019 refereix que aquestes actuacions se segueixen per un presumpte delicte de terrorisme.
En dates més recents, recorda que la primera resolució que es dicta on es parla expressament de delicte de terrorisme és del juliol del 2023. En aquest punt, subratlla que aquesta interlocutòria acull amb integritat el criteri de la fiscalia, que també parla de terrorisme, tot i que després va canviar l’escrit.
García-Castellón constata que l'última documentació rebuda d’Aena i Enaire “han permès consolidar la tesi d’imputació inicial pel que fa a la comissió d’un fet susceptible d’incardinar-se en almenys tres tractats internacionals expressament citats” en la comissió rogatòria: el Conveni de Montreal de 1971, el Protocol addicional de 1988 i el Conveni 196 del Consell d’Europa.
El magistrat vol ampliar la comissió rogatòria no només per localitzar Wagensberg, sinó també per incloure la informació d’Aena i Enaire que “permeten consolidar l’existència d’uns fets susceptibles de tipificar-se conforme a les infraccions previstes en el Conveni de Montreal i el protocol de 1988”. A més, acorda ampliar la comissió per fer menció també al Conveni Internacional per a la Repressió del Finançament del Terrorisme. D’altra banda, també demana informació a l’Agència Espanyola de Seguretat Aérea sobre el bloqueig de l’aeroport, així com a l’Organització d’Aviació Civil Internacional, l’agència especialitzada de l’ONU en aquesta matèria.
Alhora, ha ordenat a l'Agència Espanyola de Seguretat Aèria informació relativa a les protestes que van tenir lloc a l'Aeroport del Prat l'octubre de 2019 i també rebre informació per part de l'Organització d'Aviació Civil Internacional perquè acrediti si es va fer alguna actuació arran dels incidents.