El tercer grau dels presos polítics, en mans del Suprem en última instància

L'alt tribunal veurà el recurs que previsiblement presentarà la Fiscalia contra la nova classificació penitenciària dels líders sobiranistes

Multitudinària manifestació per la llibertat dels presos polítics
Multitudinària manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
02 de juliol de 2020, 18:50
Actualitzat: 18:55h
Més d'un any després del judici, els presos polítics tornaran a enfrontar-se al Tribunal Suprem. Si al desembre es va optar una via prudent, amb un segon grau que esquivava l'alt tribunal i permetia les sortides dels líders independentistes a través de l'article 100.2 del reglament penitenciari, sis mesos després les juntes de tractament de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras han proposat concedir-los el tercer grau. I ho han fet per unanimitat, cosa que no va passar a finals de l'any passat. El servei de classificació, que depèn del Departament de Justícia, avalarà la proposta en els pròxims dies i a partir d'aquell moment els presos podran començar a accedir als beneficis de l'anomenat règim de semillibertat.

L'estratègia del segon grau i l'article 100.2 ha permès fins ara evitar que el Suprem entrés en joc. La classificació en segon grau és la més habitual i ningú no hi va presentar recurs, i el 100.2 s'ha abordat fins ara a l'Audiència Provincial, tot i la incertesa d'aquestes últimes setmanes. L'alt tribunal, però, no va deixar passar l'oportunitat durant l'emergència sanitària d'amenaçar els funcionaris de les presons catalanes amb un delicte de prevaricació si permetia que els presos polítics passessin el confinament a casa. Precisament, recordant aquest fet ha començat la roda de premsa d'Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la víctima, que ha estat l'encarregat d'anunciar la decisió de les juntes de tractament aquest matí des de la conselleria.

La consellera de Justícia, Ester Capella, en farà valoració aquest divendres a TV3, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que no veu cap problema amb la concessió del tercer grau. Els líders independentistes empresonats han deixat clar que continuen sent presos polítics i que l'objectiu és la llibertat completa, no pas un tercer grau o sortides puntuals de la presó.

Un cop quedi avalada pel servei de classificació, el tercer grau ja es podrà executar i la Fiscalia ja hi podrà presentar recurs. Fins ara, el ministeri fiscal ha intentat bloquejar qualsevol flexibilització del règim dels presos. S'ha oposat a tots els permisos que han demanat els líders independentistes -per ara, només Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- i també a l'aplicació de l'article 100.2, esgrimint arguments sovint polèmics, amb expressions com ara "reeducar" els presos o "intimidar" la societat. Si manté el criteri exhibit fins ara, també recorrerà el tercer grau, primer al jutjat de vigilància penitenciària i, en última instància, al tribunal sentenciador, és a dir, el Suprem. Manuel Marchena tindrà de nou sobre la taula el futur dels presos polítics.

Caps de setmana a casa i més permisos penitenciaris

Mentre cap jutge tombi el tercer grau, els presos se'n podran beneficiar. Aquest grau penitenciari permet que els líders independentistes només hagin d'anar a dormir a la presó entre diumenge i dijous, i sortir-ne els caps de setmana. A més, en funció de les característiques que tingui cada tercer grau, se'ls podria canviar de presó i traslladar-los a un centre amb menys mesures de seguretat, encarat a la reinserció o també a un pis tutelat de la Generalitat. Són opcions que s'hauran de valorar en les properes setmanes. 

També hi ha la possibilitat d'aplicar als presos l'article 86.4, que flexibilitza el tercer grau i permet que no hagin de passar pel centre penitenciari, tampoc entre setmana. Aquesta opció, tot i que és habitual, difícilment s'aplicaria immediatament. "L'article 86.4 permet no pernoctar a la presó, però es continua sotmès a un estricte seguiment per part dels professionals i els condemnats han de continuar complint el seu programa de tractament individualitzat", ha detallat Amand Calderó. La qüestió del 86.4, si finalment s'acaba aplicant, no seria competència del Suprem, sinó de l'Audiència Provincial, igual que el 100.2 

De la mateixa manera, el règim de semillibertat permet fins a 48 permisos l'any, amb set dies seguits com a màxim. Fins ara, els permisos a què podien accedir els presos eren 36 per any i només n'havien gaudit Sànchez i Cuixart perquè han complert la quarta part de la pena. Joaquim Forn també la va complir ara farà unes setmanes, però encara no ha sol·licitat cap permís. La resta de presos, començant per Josep Rull, arribaran a la quarta part de la condemna a partir de la tardor, i els últims seran Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que no serà fins a mitjans de febrer de l'any vinent quan hauran complert el 25% de les condemnes imposades pel Suprem.

Els presos al carrer en una nova tardor calenta

La decisió de les juntes de tractament d'ara fa sis mesos va provocar tibantors entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC. Els republicans, que piloten el Departament de Justícia, van demanar respectar el criteri de les presons, mentre que els postconvergents van criticar amb duresa la classificació en segon grau. Més enllà de declaracions i algunes piulades, cap pres va presentar recurs a la decisió dels centres penitenciaris, i tots van apostar després per la via del 100.2.

Calderó ho ha recordat aquest dijous i ha fet una defensa aferrissada de la feina dels funcionaris. En la mateixa línia, crítica amb alguns comentaris que s'han fet aquests últims mesos, ha volgut remarcar que "cap conseller ni cap president" pot modificar la condemna del Suprem i ha fet una crida a "no errar d'adversari". "Són a la presó per la sentència del Suprem", ha apuntat.

En funció dels tempos dels recursos de la Fiscalia i la decisió del jutge de vigilància i, arribat el cas, del Suprem, el tercer grau permetria tenir els presos polítics en un règim de semillibertat en els pròxims mesos, que es preveuen d'alta intensitat política amb unes més que probables eleccions al Parlament a final d'any. Tenir Junqueras fora de la presó de cara a la campanya electoral podria beneficiar ERC, que vol rellançar el tàndem dels últims anys entre el president del partit i la secretària general, Marta Rovira, actualment a l'exili.

En l'espai de JxCat, el tercer de Sànchez, Rull, Turull i Forn, implicats en les negociacions per a la reordenació de l'espai, també pot ser determinant. Podran tenir presència regular en reunions que ara com ara són més complicades de fer, i serà clau veure si Sànchez pren alguna responsabilitat orgànica en el partit que està ultimant Carles Puigdemont de cara a les pròximes eleccions. 
Arxivat a