Ple de la Diputació de Girona, en el moment d'una votació Foto: ACNEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona després d'estimar parcialment un recurs presentat per Convivencia Cívica Catalana i ha decidit anul·lar que el català sigui llengua "preferent" en aquestes dues administracions i també que els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa.
El TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els recursos presentats, cosa que ha fet amb dues sentències amb data del 6 de març. Les sentències encara no són fermes i es podran recórrer davant del Tribunal Suprem. En les dues sentències de la sala contenciosa-administrativa, el TSJC fa servir jurisprudències com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han fet públiques sobre aquestes dues diputacions. El TSJC, així, determina que la posició de les dues llengües oficials és de "paritat jurídica" als poders públics de Catalunya.
El tribunal determina que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, "de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística". A més, afegeix que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions "mentre no comporti imposició", i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal "no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial".
En el cas de la Diputació de Lleida, s'han anul·lat els articles 2, en el que es diu que el català ha de ser llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el 14. Entre d'altres, s'anul·la el que fa referència al què el ciutadà hagi d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant una petició formal expressa.
Pel que fa a la Diputació de Girona, també s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en castellà; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.
D'aquesta manera, el TSJC ha estimat parcialment els recursos presentats per l'entitat Convivencia Cívica Catalana, que a través d'un comunicat ha celebrat les sentencies perquè "confirmen el respecte al bilingüisme a què està obligada l'administració".
