El 21 de desembre del 2017, Oriol Junqueras encaixava des de la cel·la de la presó d'Estremera com Ciutadans guanyava les eleccions i ERC quedava tercera amb 32 diputats, per darrere de Carles Puigdemont, per una diferència de 12.000 vots i dos diputats. Tres anys després, conquerir per primera vegada des del restabliment de la democràcia la presidència de la Generalitat continua sent un repte que aquesta vegada esperen culminar. ERC arrenca la cursa del 14-F reivindicant-se com l'"opció "útil" per reconstruir el país en una crisi sense precedents i fer-ho des d'una presidència d'esquerres i independentista. Situa l'accent en la gestió i en un camí inclusiu cap a la República que trobi sentit en la millora del dia a dia de la ciutadania.

"És l'hora d'ERC, després de 40 anys de presidents convergents i socialistes", ha proclamat Pere Aragonès. La majoria d'enquestes tornen a apuntar que els republicans podrien tenir la victòria a tocar, però el record de fa tres anys sota la batuta del 155 continua pesant. Ara, entenen que la dicotomia es resumeix en un duel amb el PSC -a Junts ni els han mencionat-, a qui li recriminaran la gestió de la pandèmia, la repressió i la falta de proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya.

L'objectiu, ha insistit Pere Aragonès en l'arrencada de campanya des de Mataró en un míting amb 80 assistents, és triar el rumb que guiarà les pròximes dècades i evitar que es faci des d'una Generalitat "convertida en un despatx més de la Moncloa". Les eleccions del 14-F, en plena tercera onada i a expenses dels tribunals, ha advertit, tornen a ser una "operació d'Estat" per aconseguir prendre el control de la política catalana.