23
de juliol
de
2023, 17:12
Actualitzat:
17:12h
“Correus no està entregant la documentació per al vot. Estan fallant més que una escopeta de fira per la topinada”. Ha estat una de les principals narratives desinformadores de la campanya de les eleccions espanyoles del 23-J, que assegura que el president del govern estatal i candidat socialista, Pedro Sánchez, està intentant cometre un frau electoral a través del servei postal.
La realitat és que, segons les dades de Correus, un 94,2% de les persones que van sol·licitar el vot a través d'aquest mètode el 23-J ha pogut votar. En comparació amb les anteriors eleccions, és la xifra més alta en unes espanyoles “des de 2008, el primer any amb registres estadístics homologats”, segons Correus.
De les més de 2,6 milions de persones que van sol·licitar el vot per correu per a les eleccions estatals del 23-J, més de 2,4 milions han emès el seu vot. El termini per dipositar-lo a les oficines va acabar el 21 de juliol a les 14:00 del migdia, després que la Junta Electoral Central (JEC) ampliés la data límit.
El 5,8% de vots per correu sense emetre és un percentatge per sota de la ràtio habitual en tots els processos electorals: la mitjana de totes les eleccions espanyoles celebrades a l'Estat des de 2008 és del 7,3%, segons les dades oficials. En les eleccions d'abril del 2019 no va votar per correu el 7,8% de les persones que ho van sol·licitar. El juny de 2016, aquest percentatge va ser del 6,6%.
Si es tenen en compte tots els processos electorals d'àmbit estatal (eleccions espanyoles, locals i europees) celebrats a Espanya des de 2007, les eleccions estatals del 23 de juliol de 2023 són els comicis amb un percentatge més alt de votants per correu entre aquells que van sol·licitar exercir el seu vot d'aquesta manera.
Si bé el percentatge de vots per correu emesos respecte als sol·licitats va ser lleugerament superior en les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2021 (94,3%) i al Parlament de Catalunya de 2021 (94,7%), des de Correus asseguren que “el comportament de l'elector és diferent” en unes autonòmiques i municipals respecte a les eleccions generals.
Però no únicament el vot per correu emès des de l'Estat, també han sorgit aquestes falses acusacions de frau electoral entorn del vot CERA (aquell emès per espanyols residents de manera permanent a l'estranger des d'un altre país). A Maldita.es ja hem explicat com s'està fent servir el vot exterior per promoure la narrativa del frau electoral en el 23-J.
Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per lluitar contra la desinformació sobre les eleccions espanyoles del 23 de juliol.
La realitat és que, segons les dades de Correus, un 94,2% de les persones que van sol·licitar el vot a través d'aquest mètode el 23-J ha pogut votar. En comparació amb les anteriors eleccions, és la xifra més alta en unes espanyoles “des de 2008, el primer any amb registres estadístics homologats”, segons Correus.
De les més de 2,6 milions de persones que van sol·licitar el vot per correu per a les eleccions estatals del 23-J, més de 2,4 milions han emès el seu vot. El termini per dipositar-lo a les oficines va acabar el 21 de juliol a les 14:00 del migdia, després que la Junta Electoral Central (JEC) ampliés la data límit.
El 5,8% de vots per correu sense emetre és un percentatge per sota de la ràtio habitual en tots els processos electorals: la mitjana de totes les eleccions espanyoles celebrades a l'Estat des de 2008 és del 7,3%, segons les dades oficials. En les eleccions d'abril del 2019 no va votar per correu el 7,8% de les persones que ho van sol·licitar. El juny de 2016, aquest percentatge va ser del 6,6%.
Si es tenen en compte tots els processos electorals d'àmbit estatal (eleccions espanyoles, locals i europees) celebrats a Espanya des de 2007, les eleccions estatals del 23 de juliol de 2023 són els comicis amb un percentatge més alt de votants per correu entre aquells que van sol·licitar exercir el seu vot d'aquesta manera.
Show more
Rècord de vots per correu emesos el 23-J
Malgrat totes les desinformacions que s'han difós, les del 23-J han estat les eleccions espanyoles amb la ràtio més elevada de vots per correu emesos (94,2%). En els comicis d'abril i novembre de 2019, la xifra va ser de 92,2% i 93,7%, respectivament.Si bé el percentatge de vots per correu emesos respecte als sol·licitats va ser lleugerament superior en les eleccions a l'Assemblea de Madrid de 2021 (94,3%) i al Parlament de Catalunya de 2021 (94,7%), des de Correus asseguren que “el comportament de l'elector és diferent” en unes autonòmiques i municipals respecte a les eleccions generals.
Com s'està fent servir el vot per correu per promoure el relat de frau electoral
El vot per correu ha estat un dels temes més repetits durant aquesta campanya electoral. A Maldita.es hem desmentit diverses faules i desinformacions relacionades amb el frau electoral el 23-J amb el vot per correu. Els desinformadors acusaven el govern estatal de preparar una suposada topinada tirant sobres de vots per correu d'alguns partits en contenidors d'obra, oferint als electors bolígrafs amb tinta esborrable amb foc o permetent que una mateixa persona emeti un “totxo” de vots. També s'ha utilitzat aquesta narrativa assegurant que en algunes províncies falten paperetes d'alguns partits o que les paperetes electorals per al Senat enviades pels partits són nul·les perquè ja estan marcats els candidats.Però no únicament el vot per correu emès des de l'Estat, també han sorgit aquestes falses acusacions de frau electoral entorn del vot CERA (aquell emès per espanyols residents de manera permanent a l'estranger des d'un altre país). A Maldita.es ja hem explicat com s'està fent servir el vot exterior per promoure la narrativa del frau electoral en el 23-J.
Aquest article forma part dels continguts difosos per Comprobado.es, una aliança de verificadors i mitjans per lluitar contra la desinformació sobre les eleccions espanyoles del 23 de juliol.