05
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
06
de setembre
a les
10:30h
Ara sí. Ara va de debò. Després de cinc anys de procés sobiranista, amb dues eleccions pel mig i una jornada de participació que encara cueja, aquest dimecres arrenca l'embat final. El Parlament aprovarà la llei del referèndum i, immediatament, el Govern en ple signarà el decret de convocatòria de l'1-O. És molt possible, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, que la rúbrica es dugui a terme a la cambra catalana, perquè l'escaleta de la jornada és llarga i no hi ha temps per perdre. A partir que la mesa tramiti la norma que ha d'aixoplugar la consulta, l'Estat s'activarà per frenar-ne el desplegament. Serà aquest el moment en què el Govern, com ha promès, haurà d'impulsar el referèndum amb tota la maquinària institucional espanyola en contra.
"Res ens aturarà", ha deixat clar avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una compareixença conjunta al costat del vicepresident Oriol Junqueras. Els dos màxims dirigents governamentals han volgut revestir de solemnitat la resposta al Tribunal de Comptes, que ha citat Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau el 25 de setembre per abonar una fiança de 5,12 milions d'euros per l'organització del 9-N. Una "ofensiva desesperada", segons Puigdemont, destinada a fer desistir la Generalitat de la celebració de l'1-O. Abans d'arribar a aquesta data, però, el Govern haurà de sortejar tots els entrebancs que es trobi a Madrid, però també a Catalunya.
El primer serà el ple del Parlament de demà, que caldrà seguir amb el reglament de la cambra a la mà. El pla ideal de Junts pel Sí i la CUP és aquest: reunió de la mesa per admetre a tràmit el marc legal de la desconnexió, sessió de control, petició de canvi en l'ordre del dia -invocant l'article 81.3 del reglament-, obertura d'un tràmit d'esmenes dirigit a l'oposició, debat de la llei del referèndum, aprovació gràcies als vots dels independentistes -en absència de PP, Ciutadans i PSC-, publicació digital de la norma i signatura del decret de convocatòria. Ningú s'atreveix a parlar d'hores concretes, però aquesta última fase se situa cap al vespre. Si no és que l'Estat actua abans.
En paral·lel a la celebració del ple, el Tribunal Constitucional (TC) s'estarà reunint a Madrid per monitoritzar tots els passos que faci el sobiranisme. Mariano Rajoy ja té redactats tots els recursos necessaris per aturar l'1-O i vol centrar en Puigdemont la via repressiva. Si el TC prengués la mesura "quirúrgica" d'apartar el president, Rajoy calcula que aconseguiria tibar internament Junts pel Sí sobre l'acatament i un eventual relleu. Puigdemont ja ha dit que no faria cas a una suspensió externa al Parlament. Tot plegat ja es podria abordar en un ple extraordinari que reclamen Junts pel Sí i la CUP per divendres, on també es podria aprovar la llei de transitorietat.
Dret internacional
El Govern sap perfectament que hi haurà una "resposta dura" de l'Estat -així ho destaquen dirigents del PDECat en privat- i per això ja prepara la resposta mirant cap a l'estranger. La línia argumental que fan servir tots els consellers és que "convocar el referèndum no és un delicte" perquè l'Estat es va encarregar, fa uns anys, de "despenalitzar" la qüestió. "Estiguem tots ben atents, perquè demà és el primer dels dies històrics", manté un alt responsable nacionalista. Es referia al camí que haurà de seguir la Generalitat per defensar la convocatòria sense posar en risc l'autogovern.
Des de fa uns dies, el Govern insisteix que actuar contra el referèndum equival a anar en contra de la Carta Europea de Drets Humans. La llei de l'1-O fa referència al dret comunitari i el sobiranisme té intenció de recórrer a Estrasburg per defensar la convocatòria, si arriba el cas. També s'hi anirà quan el Tribunal Suprem concreti la inhabilitació de Mas, Rigau, Ortega i Homs. Jordi Turull, conseller de la Presidència, ha volgut deixar clar aquesta tarda que la Fiscalia no podrà frenar cap convocatòria.
Al mateix temps, però, a la Generalitat es preparen per tot el que pugui arribar. La consigna de "gas a fons" que ahir repetien en privat diversos dirigents consultats toparà ràpidament amb l'Estat, que amb les mesures coercitives s'arrisca a engreixar la participació en la mobilització de la Diada. Com fa tres anys, l'any del 9-N, l'Onze de Setembre ha de servir com a rampa de llançament del referèndum. El comitè polític de la campanya unitària ja està en marxa i ho té tot a punt per encetar els actes un cop es convoqui la consulta vinculant. L'única incògnita que queda per aïllar és quina resposta té l'Estat i com s'hi adapta el Govern. Les espases, ara sí, llueixen ben amunt.
"Res ens aturarà", ha deixat clar avui el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en una compareixença conjunta al costat del vicepresident Oriol Junqueras. Els dos màxims dirigents governamentals han volgut revestir de solemnitat la resposta al Tribunal de Comptes, que ha citat Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau el 25 de setembre per abonar una fiança de 5,12 milions d'euros per l'organització del 9-N. Una "ofensiva desesperada", segons Puigdemont, destinada a fer desistir la Generalitat de la celebració de l'1-O. Abans d'arribar a aquesta data, però, el Govern haurà de sortejar tots els entrebancs que es trobi a Madrid, però també a Catalunya.
Puigdemont, Turull i Junqueras conversen durant la reunió del consell executiu Foto: ACN
El primer serà el ple del Parlament de demà, que caldrà seguir amb el reglament de la cambra a la mà. El pla ideal de Junts pel Sí i la CUP és aquest: reunió de la mesa per admetre a tràmit el marc legal de la desconnexió, sessió de control, petició de canvi en l'ordre del dia -invocant l'article 81.3 del reglament-, obertura d'un tràmit d'esmenes dirigit a l'oposició, debat de la llei del referèndum, aprovació gràcies als vots dels independentistes -en absència de PP, Ciutadans i PSC-, publicació digital de la norma i signatura del decret de convocatòria. Ningú s'atreveix a parlar d'hores concretes, però aquesta última fase se situa cap al vespre. Si no és que l'Estat actua abans.
En paral·lel a la celebració del ple, el Tribunal Constitucional (TC) s'estarà reunint a Madrid per monitoritzar tots els passos que faci el sobiranisme. Mariano Rajoy ja té redactats tots els recursos necessaris per aturar l'1-O i vol centrar en Puigdemont la via repressiva. Si el TC prengués la mesura "quirúrgica" d'apartar el president, Rajoy calcula que aconseguiria tibar internament Junts pel Sí sobre l'acatament i un eventual relleu. Puigdemont ja ha dit que no faria cas a una suspensió externa al Parlament. Tot plegat ja es podria abordar en un ple extraordinari que reclamen Junts pel Sí i la CUP per divendres, on també es podria aprovar la llei de transitorietat.
Dret internacional
El Govern sap perfectament que hi haurà una "resposta dura" de l'Estat -així ho destaquen dirigents del PDECat en privat- i per això ja prepara la resposta mirant cap a l'estranger. La línia argumental que fan servir tots els consellers és que "convocar el referèndum no és un delicte" perquè l'Estat es va encarregar, fa uns anys, de "despenalitzar" la qüestió. "Estiguem tots ben atents, perquè demà és el primer dels dies històrics", manté un alt responsable nacionalista. Es referia al camí que haurà de seguir la Generalitat per defensar la convocatòria sense posar en risc l'autogovern.
El Govern insisteix que convocar el referèndum no és un "delicte" i manté que si l'Estat actua contra la convocatòria també ho farà contra la Carta Europea de Drets Humans
Des de fa uns dies, el Govern insisteix que actuar contra el referèndum equival a anar en contra de la Carta Europea de Drets Humans. La llei de l'1-O fa referència al dret comunitari i el sobiranisme té intenció de recórrer a Estrasburg per defensar la convocatòria, si arriba el cas. També s'hi anirà quan el Tribunal Suprem concreti la inhabilitació de Mas, Rigau, Ortega i Homs. Jordi Turull, conseller de la Presidència, ha volgut deixar clar aquesta tarda que la Fiscalia no podrà frenar cap convocatòria.
Al mateix temps, però, a la Generalitat es preparen per tot el que pugui arribar. La consigna de "gas a fons" que ahir repetien en privat diversos dirigents consultats toparà ràpidament amb l'Estat, que amb les mesures coercitives s'arrisca a engreixar la participació en la mobilització de la Diada. Com fa tres anys, l'any del 9-N, l'Onze de Setembre ha de servir com a rampa de llançament del referèndum. El comitè polític de la campanya unitària ja està en marxa i ho té tot a punt per encetar els actes un cop es convoqui la consulta vinculant. L'única incògnita que queda per aïllar és quina resposta té l'Estat i com s'hi adapta el Govern. Les espases, ara sí, llueixen ben amunt.
María Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy, Fernando Martínez Maillo aquest dilluns Foto: Flickr PP