Gabriel Rufián: «No noto més sensibilitat en el PSOE que en el PP amb els presos»

Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) lidera ERC al front de Madrid des de fa dos anys i mig, fent tàndem amb Joan Tardà. Provinent de l'activisme independentista des de Súmate o l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), els republicans hi van veure un perfil nou capaç de seduir un electorat que fins ara se li resistia, innovant a l'hora de defensar el projecte de la República catalana en castellà, amb un marcat accent d'esquerres i una gestió clau de les xarxes socials.

Malgrat que, en paral·lel, Quim Torra anunciava els membres definitius del Govern, el focus polític de la setmana passada va traslladar-se a Madrid, amb el triomf de la moció de censura de Pedro Sánchez sobre Mariano Rajoy. Una victòria en què l'independentisme va gaudir d'una rellevància que feia temps que no tenia al Congrés, on semblava irrellevant enfront el bloc quasi hegemònic del 155, ara esquerdat. Tot i això, Rufián té escassa confiança en el PSOE i no creu que ara la situació canviï gaire. Just abans de l'entrevista, però, un nou gir: Rajoy deixa el càrrec.

- Esperava la dimissió de Mariano Rajoy?

- No, allò que he après els últims dos anys a Madrid és que mai no s'ha de matar políticament abans d'hora a Rajoy i al PP, però sí que és cert que el que va passar l'altre dia al Congrés, en qualsevol país i partit normal, provocaria el que hem vist. Finalitza una era i ara ja veurem. Sembla que la successió balla entre Soraya Sáenz de Santamaría, Dolores de Cospedal o Alberto Núnez Feijóo, o algun tapat, però tampoc canviarà gaire i el PP no deixarà de ser la dreta més reaccionària conjuntament amb Cs.

- No creu que pugui fer una regeneració a fons?

- No, fins fa poc les dues esperances joves del PP eren Cristina Cifuentes i Pablo Casado, i tothom sap que ara seria molt difícil veure'ls liderant el partit.

"Fins fa poc, les dues esperances joves del PP eren Cifuentes i Casado, i ara seria molt difícil veure'ls liderant el partit"

- Entre els tres candidats que esmenta per rellevar Rajoy, o Ana Pastor, que també sona, té alguna preferència?

- No, Santamaría em sembla un monstre parlamentari -en el bon sentit de la paraula-, políticament molt potent; Cospedal és una dona més de partit, enfrontada a Santamaría; Núnez Feijóo és el delfí de Rajoy, gallec com ell, però també amb un passat tèrbol; i Pastor és la que sempre queda, la persona eficient i de confiança de Rajoy que ha passat per diversos ministeris. Veurem què passa, però, en definitiva, per a nosaltres serà exactament el mateix, no tenim cap esperança d'una dreta espanyola que entengui Espanya com un país federal.

- Malgrat tot, qui governarà serà Pedro Sánchez. Com valora els seus primers fitxatges a l'executiu?

- Nefast. Hi havia una cantarella que deia que la tria de Josep Borrell era un cop cap a l'independentisme, i no, a mi tant em fa si ell és independentista o no. El que em sembla nefast és posar de ministre algú que es va mofar d'Oriol Junqueras, que va dir que li semblava un mossèn, tan físicament com mentalment, o que va parlar de desinfectar unes idees que no són les seves. M'hagués agradat que tots aquells que estaven tan indignats pels articles i tuits de Quim Torra ho estiguessin tant ara amb Borrell, que ha dit autèntiques barbaritats.

I seguim amb María Teresa Montero, una persona involucrada des del 2004 amb la Junta d'Andalusia, amb tot el que representa vers els ERO; o Carmen Calvo, partidària del 155 des del minut 1... Però tampoc no esperàvem res, no esperava que José Antonio Pérez Tapias fos el vicepresident de Sánchez...

"M'hagués agradat que tots aquells que estaven tan indignats pels articles i tuits de Torra ho estiguessin tant ara amb Borrell, que ha dit autèntiques barbaritats"

- S'havia dit que Sánchez faria algun nomenament que agradaria a l'independentisme o a Podem...

- No espero absolutament res del PSOE ni de Sánchez. He de recordar que, com va dir Joan Tardà, el que vam fer l'altre dia al Congrés no va ser un "sí" a Sánchez, sinó un "no" rotund a lladres i carcellers.
 
- Més enllà dels nomenaments, José Luis Ábalos ha fet dos anuncis: que no s'aixecaria el control financer reforçat a la Generalitat i que la reunió de Sánchez amb Torra no és urgent...

- Només falta Joaquín Leguina de ministre de Defensa, que no m'estranyaria.

- Abans de la moció, vostè va reclamar a Sánchez que anés a visitar els presos, que demanés perdó a Torra o que no pactés amb Xavier García Albiol a Badalona. No sembla que l'hagi escoltat gaire...

- Hi ha un mantra que diu que nosaltres hem negociat no sé què amb Sánchez i que no ho ha respectat. I és fals. Els tempos de la setmana passada són els que són: Sánchez anuncia una moció de censura ben bé dilluns i divendres ja l'estem votant, i més que res perquè el PP pren una decisió extraordinària com accelerar els terminis, creient que això beneficiava els seus plantejaments. Es va demostrar que no, però això va comportar que Sánchez no va poder pactar res amb ningú. Va parlar amb tothom, però només per anunciar que faria una moció de censura i fer un discurs diferent al de PP i Cs.

Nosaltres farem oposició. Nosaltres no vam fer suport al PSOE, no ens vam aixecar amb el puny alçat per cridar "sí se puede" com segons qui , perquè ja sabem que amb Sánchez no se puede. El que volem és saber és si ens trobarem el Sánchez de les últimes 48 hores o els dels darrers mesos, i sembla que ens trobarem el segon.

"Nosaltres farem oposició. No vam fer suport al PSOE, no ens vam aixecar amb el puny alçat per cridar "sí se puede" com segons qui, perquè ja sabem que amb Sánchez no se puede"

- Si això es manté, el discurs dels comuns conforme el problema no és Espanya sinó el PP pot començar a esquerdar-se?

- Estic d'acord que el poble espanyol no és PP i Cs, però és innegable que el PP guanya eleccions i que Cs és un pilar que, segons determinades enquestes, guanyaria comicis, com també és innegable que l'aritmètica deia que es podia fer caure Rajoy des de feia temps i el mateix Tardà va animar el PSOE a fer una moció que tindria el nostre suport. No anava només de fer fora lladres, sinó també carcellers, insisteixo.

Ara bé, hi ha molts PSOEs, et pots trobar el de Pérez Tapias o el de Guillermo Fernández Vara. Malauradament, el PSOE és sempre una lluita de tots contra tots en què sempre guanya el sector de Fernández Vara. Nosaltres recordem el PSOE que ha votat dia sí, dia també junt al PP i Cs al Congrés, el que va tancar la comissió de l'operació Catalunya, el que va votar contra la sentència d'Estrasburg ... El PSOE que fa tot el que pot per alinear-se amb aquesta banda reaccionària, principalment en tot el que té a veure amb el dret a l'autodeterminació i Catalunya. No esperem grans canvis i ens trobaran al davant.

"El PSOE és sempre una lluita de tots contra tots en què sempre guanya el sector de Fernández Vara"

- Tardà tan sols li va demanar reconeixement pels presos -que s'hi va negar- i un diàleg sense condicions. Aquesta manca de condicions pot incloure que vostès renunciïn al mandat de l'1-O?

- No, jo mai no renunciaré al que va passar l'1-O, va canviar l'eix d'aquest procés. La presència de gent com Albano Dante Fachin ho reflecteix, ja no depenia de si eres independentista o no, sinó de si eres demòcrata o no. A qualsevol persona decent i demòcrata no li agrada veure gent sent apallissada davant d'un col·legi electoral. El fet que la gent votés aquell dia de manera heroica, i el 3 d'octubre, el 27 d'octubre, el 21 de desembre, el 8 de març... No hi volem renunciar i, per part meva, no ho faré en cap cas. Jo no demano l'apropament dels presos, em sembla fins i tot una falta de respecte, jo en demano l'alliberament, perquè no són presos, són segrestats polítics. És molt important tenir-ho en compte per part de tothom.

-La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va reclamar dilluns a Sánchez l'acostament immediat dels presos...

- Jo en demano l'alliberament.

"Mai no renunciaré al que va passar l'1-O, va canviar l'eix d'aquest procés"

- Es desmarca, doncs, del discurs del partit. ERC ha d'apartar-se de la petició d'apropament dels presos?

- No crec que m'hagi desmarcat, he afegit.

- Ha dit que demanar l'acostament és fins i tot una falta de respecte...

- No, una falta de respecte perquè acceptes que són presos i no uns segrestats. Jo crec que hem de lluitar en aquest front, ens han de veure molt determinats i no podem anar a per les engrunes sinó pel tot. I quant a demanar l'apropament, tot i que sí que és cert que seria simplement complir la llei, hem d'acceptar que no han comès cap tipus de delicte per estar allà i que l'alliberament seria perfectament factible si el fiscal retira els càrrecs.
 
- Hi ha altres qüestions sobre la taula com la recuperació de les lleis aprovades pel Parlament i tombades pel Tribunal Constitucional, on Sánchez sí que va allargar una mica la mà.

- Sí, això va ser del millor del discurs de Sánchez, quan va dir que es podia fer molt en qüestió social. Nosaltres ho hem demostrat al Congrés, contrarrestant el discurs falaç d'una determinada esquerra que diu que ho tapem tot amb la bandera o que no ens importa res, quan hem votat totes les iniciatives socials de PSOE i Podem. Poden comptar amb nosaltres amb totes les iniciatives contra la pobresa en tots els seus àmbits. I que Sánchez digués que es podien recuperar les lleis tombades del Parlament em va semblar del millor, i em sembla urgent. Intentarem parlar-ne i negociar-ho amb ells.

"Que Sánchez digués que es podien recuperar les lleis tombades del Parlament em va semblar el millor i el més urgent. Intentarem parlar-ne i negociar-ho amb ells"

- Reconeix que alguns canvis hi poden haver amb el canvi a la Moncloa.

- És innegable que el PSOE té més sensibilitat social. Nosaltres hem estat dos anys fent oposició al bloc del 155, però també ens hem trobat votant amb el PSOE iniciatives per dignificar la vida de la gent, visqui on visqui. Ara bé, una cosa són les paraules i una altra són els fets. Tan de bo no trobem Carmen Calvo dient que determinada cosa no es pot perquè ho diu el Tribunal Constitucional, parlant d'una llei contra la pobresa habitacional, per exemple.

- Demanaran ara una reunió amb el PSOE per encarrilar un diàleg i negociació que no van ser possibles abans de la moció de censura?

- Més que demanar-la, entenem que el PSOE ha d'estar molt interessat en parlar amb nosaltres. No volem ser la minyona de ningú -amb el bon sentit de la paraula, sense connotació masclista-, ni esperem res de ningú. El PSOE sap on són els nostres despatxos i esperem que vinguin o ens truquin. Però que ningú esperi que ERC vagi darrere de ningú.

"El PSOE ha d'estar molt interessat en parlar amb nosaltres. Sap on estan els nostres despatxos i esperem que vinguin o ens truquin. Que ningú esperi que ERC vagi darrere de ningú"

- Malgrat que no es reconegui públicament, en privat hi ha matisos pel que fa als presos que facin augurar algun canvi en la política penitenciària?

- La forma de fer política a Madrid té un component d'hipocresia molt important, coneixem gent del PP i Cs que ens reconeixen que això està molt mal fet i que no haurien d'estar a la presó, però després en un dúplex diuen autèntiques barbaritats. És la forma de fer política d'allà i no n'esperem massa cosa, però sí que tothom entengui que és un procés polític, amb jutges i fiscals polítics. I que una trucada de Sánchez faria molt. Que tothom imagini que el fiscal retira les causes. Els presos polítics estarien molt més a prop de la llibertat que ara.

- Però el fiscal va demanar la llibertat de Joaquim Forn, i Pablo Llarena el va mantenir a la presó...

- Però és que potser veurem Llarena camí a Bèlgica donant explicacions . Al final no depèn de nosaltres mateixos, ja que hi ha gent com Javier Pérez Royo, gens sospitós d'independentista radical i bolivarià, que diu que és una autèntica barbaritat, així com experts de dret penal que afirmen el mateix. I insisteixo amb que hi ha polítics del PP que reconeixen: "Està molt malament el que estem fent, però per què ho hauríem de canviar, si hem tornat a guanyar unes eleccions?". Això és cert. Estem davant dues realitats diferents, en què una, la catalana, creu que és una barbaritat que estiguin a la presó i, en l'altra, que això et fa guanyar eleccions. Al final, Rajoy és feble vers l'independentisme. I si Junqueras surt de la presó, Sánchez serà feble davant d'una premsa i opinió pública determinades. I això és dramàtic.
 
- Fins i tot algunes enquestes apunten que Vox podria entrar al Congrés, després d'impulsar algunes d'aquestes querelles.

- Jo m'imagino quatre o cinc diputats de Vox al Congrés, tot i que Cs ja farà de Vox. Pot entrar al Congrés, amb un Cs en el poder o proper, però ara que farà de Front Nacional absolut ho veig complicat. El hooliganisme de la dreta espanyola potser els fa un foradet.

- Està en mans del govern espanyol l'alliberament dels presos o Llarena ja va per lliure?

- Hi ha una fal·làcia que diu que el que fa Llarena no agrada a Rajoy i companyia. És mentida.

"Imagino quatre o cinc diputats de Vox al Congrés, tot i que Cs ja farà de Vox. El hooliganisme de la dreta espanyola potser els fa un foradet"

- I a Sánchez li agrada?

- Sánchez ha de fer veure que no li afecta o que no li desagrada. Un dels moments més lletjos del seu discurs és quan diu que no són presos polítics. Que una persona d'esquerres o progressista digui això és dramàtic. Intentarem lluitar-hi en contra perquè és crucial. No et pots autodenominar-te com un govern de canvi o progressista i tenir gent a la presó per les seves idees.

"Que una persones d'esquerres digui que no són presos polític és dramàtic. Intentarem lluitar-hi en contra perquè és crucial"

- Nota més sensibilitat en el PSOE que en el PP, fora dels focus mediàtics?

- No, fins ara no n'he notat. Ara bé, amb mi parla poca gent, jo no sóc Joan Tardà, no em truquen tant.

- I pel que li transmeten els seus companys de grup?

- No, no noto gaire diferència. Fins i tot noto més bel·ligerància per part d'alguns del PSC que de segons qui del PSOE. He vist discursos del mateix Marc Lamuà en què semblava de Cs. Potser ara canvia el to...
 
- Durant la moció, Sánchez no va ser tan bel·ligerant com altres cops...

- Sí, per això no sabem si ens trobarem el Sánchez de la moció o dels últims mesos. Recordo quan van votar a favor d'accelerar que les empreses poguessin marxar de Catalunya, en què no es diferenciaven en res de Cs. Tan de bo tornin a dignificar les seves sigles.

- Durant la moció, també es va evidenciar que Cs ja no és aquell partit ben vist per tothom, sinó que PP i PSOE van ser força durs amb els d'Albert Rivera. Ara se'l veu diferent o ho van fer perquè les enquestes el situen com el rival a batre?

- No és una dicotomia. Tenim una premsa progressista que fa dos anys deia que Cs era el centre i Rivera era Adolfo Suárez i ara se n'ha adonat que no, que és el Front Nacional i Rivera és Marine Le Pen. El desconeixement vers Cs reflecteix també el desconeixement vers la política catalana. I cal recordar que la demoscòpia sempre ha inflat Cs. A més, el PP té un vot ocult molt important. El que sí que vam veure va ser un PP en estat de shock, fent veure que no passava res com l'orquestra del Titanic que seguia tocant, o que Rajoy sortiria del restaurant i ho salvaria tot, i amb Cs conscient del que hi havia i rabiós.

El discurs de Rivera el reflecteix desfermat i dient autèntiques barbaritats, repetint-se contínuament. I és que cal recordar que Rivera i companyia han estat creats, inflats i finançats per fer front a formacions com ERC que estan carregant-se tot el que havien fet els darrers dos anys, donant suport al PP. I això ha de fer ràbia. Al final, la gent es preguntarà per què cal donar suport a la marca blanca, quan el PP necessita suport.

"Formacions com ERC estan carregant-se tot el que havia fet els darrers dos anys Cs, donant suport al PP. I això ha de fer ràbia"

- S'ha tornat a obrir el meló dels pressupostos generals de l'Estat, arran de la venjança del PP contra el PNB, i segurament tornaran al Congrés. ERC hi pot jugar un paper?

- Segur que sí. No sé què farem i fins on podrem arribar, però ens hem de replantejar el posicionament vers els pressupostos. Hem de ser la clau de tot això. Ho parlàvem aquest matí i ho seguirem fent els propers dies, però els pressupostos seran un camp de batalla molt important de cara al que vindrà i el PSOE ho ha de tenir clar.

- Veu escletxes perquè ara sí que s'aprovin algunes de les esmenes que van plantejar?

- O canviar-les. S'ha de parlar, encara ens hem de reunir i mirar esmena per esmena, perquè en vam presentar unes mil.

- La de Sant Esteve de les Roures pot ser una de les que tirin endavant?

- Crec que aquesta està retirada.
 
- Sánchez ja ha dit que no vol arribar fins el 2020 i, per tant, segurament hi haurà eleccions generals el 2019. S'hi veu un altre cop de cap de llista?

- Aniré a Estremera i ho preguntaré a qui em va posar com a cap de llista a les dues anteriors eleccions generals. Jo estic aquí per tres o quatre persones i la principal és Junqueras. Si em diu que he de tornar a casa, hi tornaré. I si em diu que he de continuar, continuaré. I si em diu que he d'estar a un altre lloc, hi estaré.

" aniré a Estremera i li preguntaré a Junqueras . Si em diu que he de tornar a casa, hi tornaré. I si em diu que he de continuar, continuaré"

- Anant a Catalunya, quin marge creu que tindrà el Govern de Catalunya per actuar?

- El fet que marxi el 155 és molt important. Qui pensi que és el mateix tenir o no el 155, que vagi a Sabadell, on l'ajuntament té vuit edificis d'habitatge social preparats, però la gent amb necessitats no hi pot entrar perquè el ministre fa mesos que no firma res. Tot això canviarà, com la renda garantida de ciutadania. Però per altra banda, tindrem un PSOE molt vigilant, perquè, si de sobte es torna un partit federalista asimètric, progressista i d'esquerres, es trobarà Losantos, TVE, Antena3, Telecinco... Hem de trobar un equilibri, però hem de lluitar per la bilateralitat, és molt important que Pere Aragonès parli de tu a tu amb el seu homòleg espanyol, per exemple. I això es fa sense oblidar el que ha passat en aquest país els últims mesos.

- Però tothom dona per fet que la implementació de la República serà, com a mínim, més lenta.

- Ens trobem dues realitats. Per una banda, hi ha més de dos milions de persones en aquest país que se senten República i, per l'altra, un Govern que sap de les dificultats que això comporta i del camí que encara queda. S'ha de quadrar la fórmula i, a cada reunió que tinguem amb un representant del govern espanyol, dir-li que està davant d'un representant de la República catalana.

"Hem de lluitar per la bilateralitat, és molt important que Pere Aragonès parli de tu a tu amb el seu homòleg espanyol, per exemple"

- Li preocupen les diferències evidents amb la CUP quant al full de ruta?

- De veritat que no, la CUP ha estat imprescindible per a aquest procés i ho serà encara més. Molts cops han estat el Pepillo Grillo i ha estat molt positiu, de tant en tant, tenir algú que, des de fora, t'alerta. Jo em sento molt còmode amb tot el que diuen, és públic i notori.

- Han estat molts durs amb ERC, acusant-la de renunciar a l'autodeterminació i tornar a l'autonomisme, arran del full de ruta que aprovarà a la conferència nacional de finals de mes.

- No he vist cap representant de la CUP acusant d'autonomista algú d'ERC, més que res perquè saben perfectament que tenim el president a la presó, la secretària general a l'exili, i a 21 i 22 càrrecs encausats per l'1-O, amb dos de molt importants com Josep Maria Jové o Lluís Salvadó a un pas d'entrar la presó.

"Ningú de la CUP ha acusat d'autonomista algú d'ERC, sap perfectament que tenim el president a la presó i la secretària general a l'exili, i a 21 o 22 càrrecs encausats per l'1-O"

- Però entén el desànim d'una part de la ciutadania, a qui dona veu l'ANC, davant les renúncies de les últimes setmanes a l'hora de conformar Govern o investir president?

- Jo he estat al secretariat de l'ANC i sé com funciona. I ha fet un paper importantíssim i em semblaria una enorme irresponsabilitat criticar organitzacions civils que han protagonitzat les millors i més grans mobilitzacions socials d'aquest país i ho han de continuar fent. M'agradi més o menys el que diuen, per afinitat, amistat o responsabilitat, no puc criticar-les.
 
- Però més enllà de l'ANC, entén que hi hagi un sector de l'independentisme decebut, que també s'expressa a través de les xarxes socials?

- Sí, però crec que hi ha molta bombolla a Twitter. Jo recordo quan em vaig presentar a les eleccions generals, hi havia gent que em demanava que parlés al Congrés en català, i jo els responia que, si ho feia, em farien fora i no podria dir el que volia, i exclamaven: "I què?". Cal entendre que, en aquest país, es parlen moltes llengües i es pensa molt diferent, i cal anar a tot arreu i parlar tots els idiomes possibles. A ningú li agrada anar a Sálvame un dissabte a la nit, però s'hi ha d'anar, perquè en aquest país es veuen moltes teles, s'escolten moltes ràdios i es llegeixen molts diaris, i una de les nostres funcions era copar aquest espai mediàtic.

Inés Arrimadas sap que és mentida quan diu que va guanyar les eleccions, perquè sap que guanya qui és capaç de conformar govern, però parla per als seus i d'una manera que se l'entengui. I això ho hem de copiar. Hi ha una mena de xovinisme a la política catalana que la concep com un San Greal. "Hi ha coses que, en la política catalana, no podem fer", diuen, i jo crec que ho hem de fer tot i la gent t'ha d'entendre. Molts cops m'acusen de fer tuits, i al final un tuit és una frase, un resum de la realitat. I estem per resumir la realitat i que la gent ho entengui. Si podem explicar les coses en mitja fulla, millor que en una sencera. I hem d'entrar al cos a cos amb Cs i aquesta manera de fer política.

"Arrimadas parla per als seus i d'una manera que se l'entengui. I això ho hem de copiar. Hem d'entrar al cos a cos amb Cs"

- Crec que va ser Arnaldo Otegi qui va dir que no volia passar a la història com el moviment més coherent del món, sinó per haver alliberat un país.

- La política és cavalcar en incoherències. I tothom en té, d'incoherències. Jo entenc la gent que pregunta com podem donar suport a un partit del 155 com el PSOE. Doncs perquè fer fora Rajoy no era una opció, era una obligació. I jo ja sé que al govern entrarà algú amb molt poques diferències respecte el PP, però és que estem parlant de Rajoy i de tot el que representa.

- Es parla molt ara d'ampliar la base. ERC va ser l'única força independentista que creixia el 21-D a l'àrea metropolitana. Com s'ha de fer?

- És una de les millors notícies del 21-D. A les últimes generals on em vaig presentar també hi vam tenir resultats molt bons. Com sempre diem, hem de tenir clar que la gent no menja banderes i que això és una amenaça al règim del 78, fer veure a tota la bona gent que confia en Podem i els comuns que el canvi comença a Catalunya, que no anem en contra de ningú... I fer una política valenta i decent. Jo ja sé que, quan li faig un interrogatori a Cospedal, tindré quatre articles difamatoris en determinats diaris, però s'ha de fer i la gent ens ha d'entendre a Vic i a Sòria.

I la lluita està a l'àrea metropolitana, on hem d'interpel·lar tota la gent amb sensibilitat progressista i republicana que en un determinat moment pot arribar a veure el procés d'autodeterminació des de la llunyania. Quan jo vaig arribar al Congrés, un cambrer em va dir: "Et convido, que jo també sóc de Podem". Això reflecteix molt el que hem fet allà, defensar la gent visqui on visqui.

"A l'àrea metropolitana hi ha la lluita, i hi hem d'interpel·lar tota la gent amb sensibilitat progressista i republicana que en un determinat moment pot arribar a veure el procés des de la llunyania"

- Quin paper hi jugaran les municipals? Badalona i Sabadell són l'exemple?

- Han de ser el futur. Les coalicions governamentals que hi ha han de ser el futur. Tan de bo siguem capaços de fer coalicions antirrepressives i transversals, com va anunciar Juli Fernàndez en la seva candidatura a Sabadell, on vol fer un front que vagi del PDECat als comuns. Tan de bo es pugui fer, tot i que ho trobo complicat. Però el paper clau és el PSC. Em nego a posar-li fàcil a Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet perquè negociï o pacti amb Cs, i hem d'interpel·lar al votant socialista catalanista que queda. Si vota a un record o al partit de Maragall, que en un moment va ser gloriós, que confiï en nosaltres o que no es regali aquest votant a Cs. Això és importantíssim en aquestes municipals on, si el Front Nacional assoleix determinades alcaldies, patirem moltíssim.

"Si el Front Nacional assoleix determinades alcaldies, patirem moltíssim"

- Va ser per la presó de Junqueras i per l'exili de Marta Rovira que va afirmar que s'havia fet militant d'ERC. Parla amb ells? Com els veu?

- Amb la Marta tenim una videoconferència pràcticament cada dilluns, a la reunió de la permanent del partit. La veig molt bé, amb les dificultats pròpies d'estar allà i assentar la vida. I a l'Oriol, molt fort, ferm i serè. Li ha anat fins i tot poder dormir, menjar bé cada dia i estar físicament en plenitud. Xoca veure algú que recordes fatigat i inflat que ara està prim i morè. I com sempre, amb el país al cap, donant ordres. Quan truca, té quatre minuts parlar, i en quatre minuts resumeix una reunió d'una hora: "Tu tal, tu tal i tu qual!". Això és impactant també.

L'Oriol de sempre, però patint per la família. És dur veure la dona i els fills darrere d'un cristall, cada mes o cada setmana. I també és extensible al Raül , a Carme , la Dolors ... També vaig poder veure en Joaquim Forn, que també està bé. I molt conscients de la situació, a vegades més i tot que nosaltres. Quan els diem que esperem que puguin sortir aviat, et responen que estan mentalitzats conforme potser estaran anys.