04
de maig
de
2018, 10:36
Actualitzat:
12:14h
ERC i la CUP han evidenciat les seves diferències estratègiques en un debat al Parlament per la defensa dels drets civils i polítics, arran d'una proposta de resolució dels republicans que s'ha acabat aprovant amb el suport de Catalunya en Comú-Podem. La diputada anticapitalista Natàlia Sànchez, però, ha criticat que ERC no acceptés una esmena que feia referència al mandat de l'1-O com un dels elements a preservar. "Que el dret a l'autodeterminació no és un dret fonamental que cal defensar?", s'ha preguntat.
L'endemà que els republicans fessin públic el seu nou projecte polític per assolir la República catalana, el qual passa per forçar la negociació amb l'Estat, Sànchez els ha etzibat: "Cal ser fidels al mandat i vostès renuncien a cada iniciativa política que tiren endavant, siguin clars amb la gent". Així, ha alertat que "eixamplar la base no va de sumar vots de les cúpules dels partits", en referència a les maniobres per sumar els comuns a les seves iniciatives. Tot i això, la CUP ha votat a favor de tots els punts, excepte un que demanava la formació urgent de Govern.
En canvi, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Caula, li ha replicat després que el seu "compromís amb el dret a l'autodeterminació és ple". "Cal recordar com s'ha arribat fins aquí, hi ha un 1-O i qui va permetre que tingués lloc i qui està a la presó i a l'exili", ha demanat, i ha assegurat que "la millor defensa del dret a l'autodeterminació no és proclamant-la sempre sinó aconseguint aliances àmplies".
Vulneració de drets fonamentals
El text que finalment s'ha aprovat "denuncia la vulneració permanent de drets civils i polítics així com de drets fonamentals que està patint la ciutadania, les institucions catalanes i els seus representants escollits democràticament", així com "els drets recollits al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i per la Declaració Universal de Drets Humans".
També exigeix "l'alliberament immediat de les preses i presos polítics i les condicions per a que puguin tornar les persones exiliades" i fixa la voluntat de "recuperar urgentment totes les institucions catalanes" per recuperar les institucions i "exercir tot allò necessari per avançar socialment, nacionalment i políticament".
Un estat mesquí
En la intervenció inicial, Caula ha denunciat que "l'estat espanyol és un estat mesquí i agressiu que utilitza la violència, la manipulació i la mentida per crear por i criminalitzar qualsevol mostra de dissidència política" i, en aquest sentit, ha mostrat tota la "solidaritat a la gent de l'Ateneu Popular de Sarrià, mecànics, pallassos, còmics, dibuixants, mestres, periodistes, cantants, impressors i tants altres ciutadans anònims que pateixen aquesta repressió brutal".
"No és només una qüestió d'independència, està en perill la llibertat, la democràcia i els fonaments de la nostra societat", ha seguit, i ha lamentat que una excandidata de Cs al Senat sortís a retirar llaços grocs a Tarragona acompanyada d'un neonazi i ha retret als liberals que buscar els frontismes només li permetrà treure rèdits electorals a curt termini. Ha lamentat igualment que "la vulneració permanent dels drets civils i polítics més elementals que pateix la ciutadania, les nostres institucions i els seus representants són constants i fora de tota raó de ser en un estat democràtic".
El diputat de JxCat Lluís Font ha lamentat que, "salvant les distàncies del temps, possiblement a Catalunya es donen unes circumstàncies, uns fets i una realitat que són premonitòries de situacions que es viuran arreu de l'Estat espanyol o a d'altres contrades europees". "És la nostra llibertat, són els nostres drets i és la qualitat democràtica de la societat en què vivim el que està en joc. No ens enganyem, Catalunya viu una situació excepcional i dramàtica", ha avisat i ha insistit que "el procés ha evidenciat dèficits democràtics i patologies però alhora també ha servit a algunes elits politicoeconòmiques espanyoles per matar el missatger, per tapar amb el pretext de la unitat d'Espanya la tasca necessària imperativa de la pròpia regeneració".
La portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, ha criticat la "ferotge competència per veure qui és més reaccionari o qui pica més fort", si el PP o Cs, els quals ha titllat de ser "un perill per a la democràcia". "Ens violen i ens maten, recordin-ho quan no vagin a certes manifestacions amb excuses de mal pagador o quan aproven pactes contra la violència masclista sense pressupost", ha seguit, però també ha reclamat a l'independentisme que es formi Govern: "El temps de l'astúcia ha d'acabar, prou de pseudojugades mestra i prou de jocs simbòlics, prou de bloquejar Catalunya i frenar el progrés per repetir estratègies del passat".
Cs insisteix en matrix
En canvi, la Lorena Roldán ha carregat contra l'independentisme per justificar el seu vot en contra del text i ha insistit que viu en "un matrix i un món paral·lel". "Com que Puigdemont no ve a treballar tot i estar cobrant, té temps per pensar" en com maniobrar per després acusar l'Estat de repressió i, en aquest sentit, ha encabit la candidatura de Jordi Turull per a la investidura, just abans d'entrar a presó, i ha lamentat que el Parlament porta "134 dies pendents de les decisions d'un fugat". "Aquí hem de sortir escortats per la policia, ens fan escratxes, s'ataquen les seus dels partits, s'assenyalen els habitatges particulars i ens amenacen de mort", ha afirmat, per justificar que el procés comporta violència.
El diputat del PSC Òscar Ordeig ha expressat "tristor i ràbia" per la situació política, però ha repartit culpes entre el govern espanyol i l'independentisme. "No ha valgut la pena haver arribat fins aquí", ha etzibat, i ha desitjat que "tan de bo no hi hagués cap polític empresonat i tan de bo no s'haguessin saltat l'Estatut i haguessin aprovat una declaració unilateral d'independència, i tan de bo el PP i Cs no haguessin atiat la divisió".
El PSC avala Tardà
En aquest sentit, el socialista -que ha avalat el punt de la resolució en favor a la llibertat d'expressió- ha avalat l'article del portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, d'aquesta setmana en què demanava "diàleg, negociació i parar per intentar obrir una nova etapa" i que defensa que és un "moment de fer Govern, de diàleg i negociació, d'un sol poble, aixecar el diàleg bilateral amb l'Estat és un objectiu ineludible".
El diputat del PP Alejandro Fernández ha negat que Espanya no sigui un estat plenament democràtic i, en aquest sentit, ha recordat el rànquing elaborat per The Economist -malgrat que aquest mitjà ja alerta que l'Estat pot caure en aquesta classificació-. Ha avisat així que "fer un referèndum a la Unió Europea (UE) no és un dret fonamental és una il·legalitat" i, de la mateixa manera, "a la UE, fer una declaració universal d'independència no és un dret fonamental, és un greu delicte". "Està millor Catalunya ara o fa un any? Pensin si la seva estratègia és correcte", ha conclòs.
L'endemà que els republicans fessin públic el seu nou projecte polític per assolir la República catalana, el qual passa per forçar la negociació amb l'Estat, Sànchez els ha etzibat: "Cal ser fidels al mandat i vostès renuncien a cada iniciativa política que tiren endavant, siguin clars amb la gent". Així, ha alertat que "eixamplar la base no va de sumar vots de les cúpules dels partits", en referència a les maniobres per sumar els comuns a les seves iniciatives. Tot i això, la CUP ha votat a favor de tots els punts, excepte un que demanava la formació urgent de Govern.
En canvi, la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Caula, li ha replicat després que el seu "compromís amb el dret a l'autodeterminació és ple". "Cal recordar com s'ha arribat fins aquí, hi ha un 1-O i qui va permetre que tingués lloc i qui està a la presó i a l'exili", ha demanat, i ha assegurat que "la millor defensa del dret a l'autodeterminació no és proclamant-la sempre sinó aconseguint aliances àmplies".
Vulneració de drets fonamentals
El text que finalment s'ha aprovat "denuncia la vulneració permanent de drets civils i polítics així com de drets fonamentals que està patint la ciutadania, les institucions catalanes i els seus representants escollits democràticament", així com "els drets recollits al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i per la Declaració Universal de Drets Humans".
També exigeix "l'alliberament immediat de les preses i presos polítics i les condicions per a que puguin tornar les persones exiliades" i fixa la voluntat de "recuperar urgentment totes les institucions catalanes" per recuperar les institucions i "exercir tot allò necessari per avançar socialment, nacionalment i políticament".
Un estat mesquí
En la intervenció inicial, Caula ha denunciat que "l'estat espanyol és un estat mesquí i agressiu que utilitza la violència, la manipulació i la mentida per crear por i criminalitzar qualsevol mostra de dissidència política" i, en aquest sentit, ha mostrat tota la "solidaritat a la gent de l'Ateneu Popular de Sarrià, mecànics, pallassos, còmics, dibuixants, mestres, periodistes, cantants, impressors i tants altres ciutadans anònims que pateixen aquesta repressió brutal".
"No és només una qüestió d'independència, està en perill la llibertat, la democràcia i els fonaments de la nostra societat", ha seguit, i ha lamentat que una excandidata de Cs al Senat sortís a retirar llaços grocs a Tarragona acompanyada d'un neonazi i ha retret als liberals que buscar els frontismes només li permetrà treure rèdits electorals a curt termini. Ha lamentat igualment que "la vulneració permanent dels drets civils i polítics més elementals que pateix la ciutadania, les nostres institucions i els seus representants són constants i fora de tota raó de ser en un estat democràtic".
El diputat de JxCat, Lluís Font, en la seva intervenció. Foto: JxCat
El diputat de JxCat Lluís Font ha lamentat que, "salvant les distàncies del temps, possiblement a Catalunya es donen unes circumstàncies, uns fets i una realitat que són premonitòries de situacions que es viuran arreu de l'Estat espanyol o a d'altres contrades europees". "És la nostra llibertat, són els nostres drets i és la qualitat democràtica de la societat en què vivim el que està en joc. No ens enganyem, Catalunya viu una situació excepcional i dramàtica", ha avisat i ha insistit que "el procés ha evidenciat dèficits democràtics i patologies però alhora també ha servit a algunes elits politicoeconòmiques espanyoles per matar el missatger, per tapar amb el pretext de la unitat d'Espanya la tasca necessària imperativa de la pròpia regeneració".
La portaveu de Catalunya en Comú-Podem, Elisenda Alamany, ha criticat la "ferotge competència per veure qui és més reaccionari o qui pica més fort", si el PP o Cs, els quals ha titllat de ser "un perill per a la democràcia". "Ens violen i ens maten, recordin-ho quan no vagin a certes manifestacions amb excuses de mal pagador o quan aproven pactes contra la violència masclista sense pressupost", ha seguit, però també ha reclamat a l'independentisme que es formi Govern: "El temps de l'astúcia ha d'acabar, prou de pseudojugades mestra i prou de jocs simbòlics, prou de bloquejar Catalunya i frenar el progrés per repetir estratègies del passat".
Cs insisteix en matrix
En canvi, la Lorena Roldán ha carregat contra l'independentisme per justificar el seu vot en contra del text i ha insistit que viu en "un matrix i un món paral·lel". "Com que Puigdemont no ve a treballar tot i estar cobrant, té temps per pensar" en com maniobrar per després acusar l'Estat de repressió i, en aquest sentit, ha encabit la candidatura de Jordi Turull per a la investidura, just abans d'entrar a presó, i ha lamentat que el Parlament porta "134 dies pendents de les decisions d'un fugat". "Aquí hem de sortir escortats per la policia, ens fan escratxes, s'ataquen les seus dels partits, s'assenyalen els habitatges particulars i ens amenacen de mort", ha afirmat, per justificar que el procés comporta violència.
El diputat del PSC Òscar Ordeig ha expressat "tristor i ràbia" per la situació política, però ha repartit culpes entre el govern espanyol i l'independentisme. "No ha valgut la pena haver arribat fins aquí", ha etzibat, i ha desitjat que "tan de bo no hi hagués cap polític empresonat i tan de bo no s'haguessin saltat l'Estatut i haguessin aprovat una declaració unilateral d'independència, i tan de bo el PP i Cs no haguessin atiat la divisió".
El PSC avala Tardà
En aquest sentit, el socialista -que ha avalat el punt de la resolució en favor a la llibertat d'expressió- ha avalat l'article del portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, d'aquesta setmana en què demanava "diàleg, negociació i parar per intentar obrir una nova etapa" i que defensa que és un "moment de fer Govern, de diàleg i negociació, d'un sol poble, aixecar el diàleg bilateral amb l'Estat és un objectiu ineludible".
El diputat del PP Alejandro Fernández ha negat que Espanya no sigui un estat plenament democràtic i, en aquest sentit, ha recordat el rànquing elaborat per The Economist -malgrat que aquest mitjà ja alerta que l'Estat pot caure en aquesta classificació-. Ha avisat així que "fer un referèndum a la Unió Europea (UE) no és un dret fonamental és una il·legalitat" i, de la mateixa manera, "a la UE, fer una declaració universal d'independència no és un dret fonamental, és un greu delicte". "Està millor Catalunya ara o fa un any? Pensin si la seva estratègia és correcte", ha conclòs.