Jordi Hereu en l'entrevista de l'ACN

L'alcalde de Barcelona fa una repassada de l'actualitat de la ciutat dels darrers mesos en una entrevista concedida a l'ACN. Jordi Hereu aprofita per criticar durament les imputacions d'un tinent d'alcalde i dos alts càrrecs del consistori pel cas de l'hotel del Palau de la Música, i considera "un sarcasme" que el cas Millet hagi derivat en aquest episodi que esquitxa l'Ajuntament. L'alcalde també assumeix que els Jocs Olímpics "no són una prioritat" i que actualment no dedica "gran part del seu equip i recursos" al projecte. Hereu parla també del fracàs de la consulta de la Diagonal i, a més, qualifica de "normal" que les enquestes li siguin adverses.

Últimament, a l'Ajuntament de Barcelona se li acumulen els episodis conflictius. Suposo que encara les vacances amb moltes ganes.
La veritat és que les vacances sempre s'encaren amb ganes, sobretot per retrobar l'espai personal que al llarg de l'any un no té. Amb les ganes normals, sabent que el calendari polític del país és una mica especial. Tots estem una mica en reserva i ben a prop pel què pugui passar.

Té la sensació que a la tornada, entre l'ambient que envolta les eleccions al Parlament i que serà l'últim curs polític abans de les municipals, els candidats a l'alcaldia entraran en precampanya constant?
El que tindrem són les eleccions catalanes i marcaran la tardor i també el aquest mes d'agost. A l'Ajuntament estem a l'últim curs, que és l'any on s'acaben molts dels projectes pels que s'ha treballat aquests anys.

Les enquestes electorals que han sortit a la llum no li són massa favorables. Ja sé que em dirà, com tots, que les enquestes només són enquestes i que el que val és el dia de les eleccions. Però vist els resultats, potser vostè o el PSC sí estan preocupats, no? O tenen altres enquestes que diuen el contrari?
No, no. Les enquestes són una fotografia d'un moment i jo sempre me les he pres seriosament en l'anàlisi. Són la fotografia d'un moment, que no té perquè prejutjar la fotografia definitiva. Que en aquests moments de greu crisi econòmica i altres factors ens veiem afectats els que tenim i ens ha tocat viure la gestió d'una ciutat o un país, és un fenomen normal. Els socialistes, a Europa, Espanya, Catalunya i Barcelona sofrim l'impacte de la crisi perquè som un moviment polític que no ho passem bé quan la gent ho passa malament, a diferència d'altres que creixen quan la gent ho passa malament. El socialisme viu un moment de certa convulsió a Europa, i afecta al socialisme estatal. És evident també que a Catalunya també vivim un moment complicat, i a Barcelona hi ha altres efectes com portar molts anys governant aquesta ciutat. Tot això té els seus efectes reals que de cap manera volem amagar, però al costat d'això també tenim fortaleses. Encara ens toca explicar què hem fet, perquè ho hem fet... Aquests són els reptes que tenim. Sense negar cap de les dificultats del present, he de dir que tenim capacitat de diàleg, de construir i reconstruir un projecte al servei d'una ciutat. Les enquestes són fotografies del moment i podem reaccionar, hem de reaccionar. Tenim moltes coses a defensar i projectar al futur.

Durant l'últim any, la relació amb el seu soci de govern, ICV, ha estat plena de desacords. Això no dificulta l'acció del govern?
Jo d'aquest mandat, voldria destacar que és el què ha tingut més acords i més suma. Quan fem el balanç es veurà que al govern hi ha un percentatge elevadíssim d'acord, com no pot ser d'altra manera, i pot haver algun desacord. Sempre ha estat així. Però el govern és ferm. A més, amb l'oposició mai hi ha hagut tants acords fets per unanimitat, amb la suma de quatre forces polítiques, i evidentment la suma dels partits de govern amb ERC, amb qui hem pactat molts temes, els més importants, els que ens permeten governar. Aquest ha estat el mandat dels acords, encara que pugui semblar el contrari. No es governa des de la minoria, sinó des de la majoria. Hem anat a buscar-la i l'hem trobat.

Un d'aquest punts de distància amb ICV va ser l'anunci dels Jocs Olímpics d'hivern. Vostè ha passat de tenir els Jocs a la boca cada setmana a no dir-ne res. Ja no són prioritat?
No, no. Els Jocs Olímpics és un projecte estratègic de país, i és molt important poder-lo desenvolupar. Però al costat d'això, el que és evident és que en aquests moments no són una prioritat. Un no adreça gran part del seu equip i els seus recursos al desenvolupament d'un projecte que és estratègic de país. És bastant fàcil d'entendre. És un projecte a dotze anys vista. És una gran oportunitat a mig i llarg termini. Ha de ser un esdeveniment on la capital es posa al servei d'un país. Això no ha canviat per res.

Vostè ha arribat a dir que el moment més difícil de la seva carrera política va ser quan va haver de destituir a Carles Martí després del fracàs de la consulta de la Diagonal. Se'n penedeix d'haver-la plantejat com la va plantejar?
Carles Martí va dimitir, ho vam decidir tots dos, conjuntament. La Diagonal va ser una mala pregunta en un mal moment. És un projecte que expressa gran part dels valors d'aquesta ciutat. Una ciutat que sempre ambiciona nous projectes de transformació. Jo crec en aquesta transformació. Però és evident, quan els ciutadans parlen, el resultat és inapel•lable. Això ara no pot ser una prioritat, no toca. El que no va ser un error és preguntar, perquè ara podríem estar fent una obra no desitjada per la ciutadania. La decisió de transformar la Diagonal ja està per sempre a l'agenda de Barcelona. En el seu moment Barcelona haurà de trobar el com i el quan s'ha de fer, però ara no. Nosaltres assumim les nostres responsabilitats i no intentem dissimular. Vam apostar per una tesi que va ser rebutjada, i vam treure unes conclusions. Nosaltres plantegem tesis i si no són acceptades, som conseqüents. El dissimular, amagar tesis i no complir compromisos, ho deixem pels altres.

Si haguessin estat vostès més curosos amb els temes urbanístics, ens haguéssim estalviat tot el cas de l'hotel del Palau?
No, no, en absolut. Nosaltres hem estat absolutament curosos. És que no hi ha cas de l'hotel del Palau.

Be, hi ha un tinent d'alcalde i dos alts càrrecs de l'Ajuntament imputats.
Sí, però és una tramitació urbanística pública i notòria. Estem davant d'una tramitació com les centenars o milers de les que Barcelona ha fet, amb totes les característiques, i una d'elles és l'estricta honestedat. Hi ha hagut una tramitació d'institucions que van voler ajudar a una institució, i a més ho tornaríem a fer. El que ha passat és que al capdavant d'aquesta institució no hi havia gent honorable. Tothom estàvem disposat a fer el que fos per recolzar a aquesta institució. Després això s'ha girat. Però l'hotel s'estaria fent si els senyors Millet i Montull fossin gent honorable, i s'estaria fent amb el recolzament de tothom. Ara és evident que tot això ha canviat. Però l'honorabilitat de la gent que ha tirat endavant el projecte, per mi està fora de tot dubte. Espero que la justícia analitzi be tot el que té entre mans.

L'accident del Tibidabo és evident que és una tragèdia per tothom. Però deixant al marge que sabrem el resultat de les investigacions, la seva intuició què li diu? Era inevitable?
Jo crec que tots hem d'aclarir les responsabilitats, és molt important. Hi ha la consciència de que s'ha anat complint tots els procediments i normatives, més el plus dels mecanismes interns que hi havia. Quan sobre el paper tot s'ha complert, però en canvi hi ha una cosa que fatalment ha fallat, hem d'esbrinar on i en quin moment no s'han complert les coses o el que s'havia de complir era erroni. Necessitem saber-ho per posar les mesures i que no és torni a repetir, i també per un tema de justícia. Hi ha hagut una víctima i hi ha unes famílies. Necessitem saber-ho per ells i per tots. Hi ha hagut un moment de tragèdia i tots estem expectants per veure què diuen des de la justícia i des de l'auditoria. Requereix un treball rigorós i que portarà el seu temps.

Una regidora, Itziar González, que plega perquè no pot més; un tinent d'alcalde que és destituït o que dimiteix, com diu vostè; un altre, imputat junt al gerent de la seva àrea i un altre alt càrrec; i ara, per a rematar, un accident al Tibidabo. És mala sort tot això en uns mesos només?
Jo voldria no barrejar els fenòmens, perquè són molt diferents. No crec que hi hagi mala sort. La del Tibidabo és una tragèdia de les que malauradament es dóna de tant en tant a la societat. La resta són temes diferents. El d'Itziar González és un tema que jo lamento. L'altre, és la presa de responsabilitat davant d'un error polític. La imputació és un tema sobre el que em refermo. No tinc cap dubte moral i ho defensaré plenament. Em sembla una de les injustícies més clamoroses en aquests moments. Que el 'cas Palau' hagi esdevingut 'cas Hotel' és un dels sarcasmes de la vida social i política de Catalunya en aquests moments. Que tothom ho tingui clar. Nosaltres hem separat a certs responsables perquè puguin defensar-se millor i per un tema de coherència en els procediments. Però reafirmo la plena confiança en les tres persones responsables de l'urbanisme de Barcelona. A més, és el país el que està convençut. Gent de molts sectors que mirem des del respecte el procediment, però que el silenci no s'interpreti com que ho deixem. És tothom que n'està convençut. Portem massa anys fent urbanisme honest a Barcelona com perquè algú ho vulgui posar en qüestió. Hi ha temes que no els admeto mai. Si jo tingués algun dubte sobre algú, ja no estaria amb nosaltres. L'urbanisme de Barcelona és irreprotxable i ha estat irreprotxable. Em sembla, com a mínim, paradoxal. Jo amb això, no hi jugo, no transigeixo. És un tema moral i des d'aquesta convicció nosaltres defensem i defensarem a qui em sembla que veure's en la situació que estan és una de les injustícies més clamoroses, quan al país hi ha gent que està com està. És un tema de convicció i a més, m'és igual qualsevol altra consideració.