Han saltat ja a l'arena i han reclamat unitat, però els seus esbufecs se senten entre bastidors i, sobretot, en els grups de Telegram. De moment, però, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón, sotmesos per les bases a una olla de pressió que reclama que no hi hagi fractura, juguen a capejar-se l'un a l'altre. Mans esteses de portes en fora, apel·lacions a fugir dels retrets. De moment, res d'estocades. Almenys davant del focus mediàtic. Cap d'ells vol que se li pengi l'etiqueta de ser el causant d'un trencament malgrat que saben que a tota corrida hi ha un toro que mor i un torero que surt victorejat. Així doncs, màxima expectació a Vistalegre, antiga plaça on es celebraven abans festes del més antic espectacle de masses d'Espanya.

La prova més evident de com d'escalfat està l'ambient malgrat que fa un fred difícil de suportar a tot el recinte és que les bases han fet porres. Fa tant de temps que s'han acostumat a anar-se'n a dormir amb una nova trifulga diària -almenys via Twitter- entre els seus dos líders que ja fins i tot caricaturitzen la situació. "Jo crec que guanyarà Pablo per la mínima", diu un militant. I riu. A ningú se li escapa, però, que potser demà alguns no riuran tant.

Un tracte glacial

Perquè si a Vistalegre fa fred, més glacial està sent encara el tu a tu entre Iglesias i Errejón. No s'han abraçat, ni tan sols han intercanviat una encaixada de mans quan han saludat des de l'escenari a la militància. No volen que els nervis es transmetin a les bases, però tampoc forcen allò que no els surt. Lluny queda la imatge del primer Vistalegre, on Iglesias i Errejón feien equip amb Carolina Bescansa, Luis Alegre i Juan Carlos Monedero per intentar un "assalt als cels" que va resultar ser frustrat. D'aquell equip només queden ells dos, cara a cara, jugant al tot o res amb projectes, en alguns casos, antagònics.

Iglesias ha decidit que no dirà 'ni mu' a la premsa aquest dissabte. Es cenyeix a les aparicions previstes sobre l'escenari. Tampoc Errejón. A les vuit d'aquest dissabte es tancaran les urnes. Miguel Urbán, cara visible dels anticapitalistes, ronda també entre bastidors. I somriu. Té un paper frontissa. "Realment tot està tan calmat com intenten aparentar les diferents candidatures?". Riu i assenteix amb el cap.

Alguns passaran aquesta nit en vetlla. A la militància els han promès "unitat", altra cosa serà què passa quan demà es llevin amb els capells de torero posats i només un exhibeixi una orella.