No es pot explicar el fracàs dels primers anys del Consell de la República sense parlar dels partits i entitats independentistes. El Consell, que aspirava a actuar com una mena d'estat major, ha caigut en la irrellevància per la mala maror interna -amb acusacions de males pràctiques que involucren Toni Comín- i el canvi estratègic de l'independentisme majoritari, però també per una relació difícil amb la resta d'actors, sobretot amb ERC. Els republicans hi van arribar arrossegant els peus perquè la seva estratègia ja passava per obrir diàleg amb l'Estat i allunyar-se de Junts i mai ho van veure clar del tot. La desconfiança cap a la nova institució, sempre excessivament vinculada a Carles Puigdemont, és un pecat original del qual el Consell no s'ha pogut allunyar mai del tot. Potser per això els dos principals candidats a les eleccions, Comín i Jordi Domingo, tenen clar que s'ha de definir bé quina és la relació amb la resta d'actors del moviment, per no repetir els errors del passat.
El Consell mai ha pogut actuar com a lloc de trobada. Un n'expliquem perquè en la segona entrega de quatre a Nació d'aquesta sèrie sobre la situació interna de l'entitat. En alguns moments, sobretot al principi, hi va estar a prop, però ràpidament va quedar clar que no seria possible. En els primers compassos de vida, es volia donar continuïtat al "Govern legítim" apartat amb l'article 155 i "fer efectiu" el mandat de l'1-O. Quan es recupera el Govern, amb Quim Torra, el conflicte continua amb la presó i l'exili, i el focus se situa en la internacionalització i la denúncia de la repressió. En aquell moment, el Consell es va presentar fins i tot al Palau de la Generalitat, una exhibició de fortalesa que amb el temps s'ha anat difuminant, també a mesura que es van anar diferenciant les estratègies dels dos principals partits, ERC i Junts.
Però Oriol Junqueras i Marta Rovira no hi van ser mai del tot. "Jo hi creia, i estratègicament ens semblava interessant, pel país i pel partit", recorda Isaac Peraire, membre de la direcció d'ERC i representant del partit al Consell en els primers anys de vida, però reconeix també que Junqueras, president del partit i ja empresonat, "no hi creia des del minut zero". Els republicans s'hi apropen al principi perquè no volen tancar la porta a una eina que "podia ser interessant" i perquè creuen que havien de ser "a tot arreu", i també per fer costat a Puigdemont en els primers moments de l'exili. Amb el temps, veuen que el Consell és una plataforma de suport al líder de Junts i la incomoditat va creixent. Es van fer propostes per concretar el rol, la governança i la representativitat de l'òrgan, però no s'arriba a cap acord. "Puigdemont delegava en Comín i era molt difícil negociar amb ell", assenyala una font coneixedora. Comín ja s'havia allunyat d'ERC i lliscava cap a Junts.
Persones presents a les trobades de la primera etapa del Consell recorden que ERC "ho posava molt difícil" i que cada vegada hi estava més incòmoda, a mesura que el partit començava a negociar els indults amb el PSOE. "Junts no va confiar que nosaltres hi confiéssim", diu Peraire. Els republicans veien el Consell com a altaveu de l'estratègia de Puigdemont, i que Junts ho "instrumentalitzava" per a la batalla electoral. En un article a El Punt Avui, Peraire ja alertava que calia "preservar-lo" i deixar-lo al marge de les eleccions del 14 de febrer de 2021. Poc després, els republicans no participen de la presentació de l'Assemblea de Representants perquè la veuen "electoralista". El partit que aleshores lideraven Junqueras i Rovira decideix deixar-ho córrer i es va allunyant de l'entitat. "Junts ho va col·lonitzar molt ràpid, no va ser mai un espai estratègic per tenir debats de fons", apunta Peraire.
Un satèl·lit de Junts (quan convé)
Una font que ha tingut un paper destacat al Consell en els darrers anys explica que Puigdemont ha tingut tres cistelles: Junts, el Parlament Europeu i el Consell. Així, ha anat posant els ous on més li ha convingut en cada moment. A l'inici, es bolca en Junts, després s'involucra en el Consell, però sense acabar de desatendre el lideratge (formal o informal) del partit, després se centra en la seva funció d'eurodiputat i darrerament, amb el pacte amb el PSOE, el Consell passa a un segon terme i la negociació com a líder de Junts torna a ser la prioritat. Aquest doble rol de Puigdemont, reconeix una veu important del Consell, no ha ajudat a fer creïble l'òrgan com un espai transversal, capaç d'aglutinar totes les sensibilitats de l'independentisme, i molts cops s'ha vist com un satèl·lit de Junts.
"Si ERC hi hagués sigut potser no hauria estat un satèl·lit de Junts", matisa Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC durant la primera etapa del Consell i que evoca allò de l'ou o la gallina. El cas és que no són poques les veus consultades que reconeixen que el Consell ha estat massa vinculat a Junts, una altra cosa és que Junts hagi exercit influència al Consell. "A Junts el Consell li ha importat un rave", diu una font amb un rol important a l'òrgan. Això és així en aquesta última etapa. Amb el partit abraçat a l'estratègia de la negociació, les demandes del Consell de bloquejar la investidura de Sánchez no han tingut cap mena d'influència. En aquell moment Puigdemont era president de l'òrgan i, alhora, pilotava les negociacions amb el PSOE, una contradicció que ha contribuït a minar la credibilitat de l'entitat a l'exili.
En altres moments, quan Junts s'erigia en garant de la confrontació, el Consell tenia més importància, fins al punt de ser un dels principals esculls per a la investidura de Pere Aragonès. El partit de Puigdemont va situar com a condició per donar els vots que el Consell de la República acollís el nou estat major i que Puigdemont, que aleshores el presidia el Consell, tingués també un paper en l'estratègia independentista. A ERC incomodava el relat del "govern legítim" i de les "institucions a l'exili", perquè la tesi dels republicans era recuperar les institucions a Catalunya, i perquè hi havia la percepció que es volia erosionar el lideratge d'Aragonès -es parlava de "tutel·les" i "substitucions"- que acabava d'arribar a Palau. La "legitimitat" del Consell, el seu rol, si estava per sobre o no del Govern i el Parlament, són qüestions que irritaven especialment els republicans.
Un rol que no queda clar
Malgrat la mala maror entre partits i amb el Consell, durant entre els anys 2021 i 2022 es fan reunions periòdiques entre els principals actors -"el G-6", en paraules d'una font consultada-, per mirar de desencallar la situació. Dirigents presents en aquelles trobades recorden que es feien al marge del dia a dia polític, i de les tensions domèstiques de Junts i ERC. Ara bé, segons qui parli atribueix al Consell un paper o un altre. Per a alguns, aquestes reunions es feien en un marc en què el Consell actuava com a paraigua de la resta d'actors. Per altres, el Consell era un actor més, al mateix nivell que ERC, Junts, CUP, ANC i Òmnium. De nou, el problema de definir el rol, que el Consell ha arrossegat des dels inicis, i el seu encaix dins del moviment.
En aquelles trobades es va preparar un document de consensos mínims, però no va reeixir. Algunes fonts apunten que Junts i el Consell defensaven sempre la mateixa posició i que el debat va descarrilar per discrepàncies estratègiques sobre la "legitmitat" del Govern, sobre si l'1-O era un "mandat" a aplicar o sobre com repensar el Consell perquè tothom s'hi sentís còmode. "No era realista", assenyala una veu present. Altres fonts, però, assenyalen que van ser els republicans que no van voler tancar un acord conjunt malgrat que la resta d'actors hi estava a favor i el Consell estava disposat a "apartar-se" si havia de ser un problema. El desacord independentista, en públic o en privat, ha estat la tònica dominant els darrers anys.
Entre el malestar, el desengany i el perfil baix
La relació tensa no ha estat només entre ERC i Junts o entre ERC i el Consell. La poca definició de l'entitat ha fet que també hi hagi hagut tibantors amb altres actors de l'independentisme. La CUP no hi va ser des del principi. L'argument dels anticapitalistes és que el nou òrgan alimentava el "discurs del simbolisme" i no tenia com a principal objectiu la "confrontació amb l'Estat". En una entrevista a Nació de l'any 2020,Carles Riera ja assenyalava una de les contradiccions que ha arrossegat el Consell des dels inicis: "No hi participem perquè el seu president és, a la vegada, el cap d'una formació política i electoral". Poble Lliure, una de les seves ànimes, sí aconseguint a canvi visibilitat política. Però amb el temps, el partit de l'esquerra independentista també va abandonar l'òrgan a finals de l'any passat i amb una certa sensació de desengany, després de constatar que no era "un espai transversal" i útil a totes les sensibilitats. També el va abandonar decebuda Clara Ponsatí, que acabaria liderant les llistes d'Alhora amb Jordi Graupera.
Amb les entitats tampoc ha estat fàcil, perquè en alguns moments s'ha vist el Consell com un intent de suplantar les funcions que ja feien organitzacions com l'ANC. Òmnium ha mantingut sempre un perfil volgudament baix, en relació amb l'òrgan a l'exili, però l'ANC sí que s'hi ha implicat més a fons. Malgrat tot, en alguns moments hi ha hagut tensions amb l'ANC pel paper del Consell a l'interior del país amb els Consells Locals. Es dona la paradoxa que va ser la mateixa Assemblea la que va promoure els Consells Locals, concretament membres del secretariat nacional d'aleshores com Joan Canadell (ara a Junts) o l'empresari David Fernàndez. Dins de la direcció de l'ANC, però, hi havia sectors que creien que això implicaria treure pes a l'organització. En la nova etapa del Consell caldrà concretar quin paper juga cadascú.
"O tots o ningú" i "desjuntitzar el Consell": les propostes dels candidats
En conversa amb Nació, Toni Comín i Jordi Domingo, candidats amb més opcions de guanyar la presidència del Consell, expliquen la seva proposta de relació amb els partits. "ERC no s'ha cregut mai el Consell, que ha quedat en mans d'un sol partit", assenyala Domingo. La seva recepta passa perquè els partits hi siguin "tots", perquè tinguin veu i tenir la representació parlamentària del moviment, però sempre en posició de minoria. "O tots o ningú", remarca el candidat. Si algun dels partits no vol participar-hi, Domingo és partidari que no n'hi hagi cap, precisament per evitar els problemes dels últims anys i que es vinculi excessivament el Consell amb una opció política concreta. I en relació amb les entitats, sosté que cal "definir rols, responsabilitats i diferenciar funcions", per evitar que hi hagi confusions o tensions innecessàries.
I Comín? L'exvicepresident i candidat a la presidència admet que el doble rol de Puigdemont -president del Consell i president de Junts- no ha ajudat, però lamenta que ERC no hagi volgut implicar-se mai en el Consell. Dubta, però, que hagi estat una entitat al servei de Junts, partit del que ell en va ser cap de llista a les europees, perquè recorda que hi ha "moltes sensibilitats" i no totes estan alineades amb l'entitat. De tota manera, en conversa amb aquest diari, sosté que cal "desjuntitzar" l'organisme per avançar cap a aquesta transversalitat. Entre les propostes, planteja que només un màxim del 25% dels membres del "govern" puguin ser alhora càrrecs públics o a la direcció de partits polítics. Representar totes les sensibilitats de l'independentisme, aquest era l'objectiu dels primers moments del Consell, però que mai es va aconseguir, i que ajuda a entendre bona part dels problemes que ha tingut tots aquests anys.