Política

Independents, no independentistes

ARA A PORTADA

Juan José Omella, el cardenal que no sintonitzava amb el catalanisme Pep Martí i Vallverdú
El Papa, una passió a la catalana Ferran Casas i Manresa
El Papa situa Catalunya com a país d’acollida en un Lluís Companys ple Pep Martí i Vallverdú
L'Escolania de Montserrat emociona el Papa Lleó XIV amb el «Virolai» Redacció
El Papa, en català des de la Catedral: «Cal construir harmonia més enllà de tota polarització» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 29 de desembre de 2010 a les 22:59

Efectivament, com diu el president Mas, aquest Govern traspassa els partits. I això és cert, bàsicament, a causa de la incorporació de quatre independents -Mena, Mas-Colell, Fernández Bozal i Boi Ruiz-, més el fitxatge addicional de l'exsocialista Ferran Mascarell.

Totes cinc personalitats aporten, en major o menor grau, un plus professional i acadèmic que supera els límits dels partits. Però també és cert que cap ni un dels independents suma res en l'àmbit nacional. És més, en aquest sentit la consellera de Justícia és una resta notòria que no queda compensada per cap altre dels fitxatges.

El resultat és que els possibles avenços en l'autogovern hauran de quedar en mans i a iniciativa del president de la Generalitat i dels consellers de partit. Una llàstima en un moment històric en què, precisament, la societat catalana és més activa en defensa dels seus drets polítics.

Escull Nació com la teva font preferida de Google